Amb la llengua fora, el Girona també sap guanyar (3-0)

GIRONAS’ha tret un petit pes de sobre, el Girona, amb la victòria davant la Ponferradina (3-0), un rival directe i a qui supera a la classificació. Però sort en va tenir de la fusta, que el va salvar fins a dues ocasions, compensant –en part– els punts perduts les jornades anteriors a causa del dubtós criteri arbitral. L’equip blanc-i-vermell, que va alterar la porteria amb l’entrada de Juan Carlos, no es va sentir a gust del tot malgrat avançar-se aviat en el marcador: Stuani i Samu Saiz es van intercanviar els papers i el golejador va fer d’assistent perquè el migcampista, amb un toc suau, definís una jugada col·lectiva d’aquelles que tant agraden a Montilivi.

N’hi va haver poques, de combinacions, amb un joc enquistat en una mena d’espiral en què en cap moment els gironins triangulaven amb facilitat. Com que no s’imposaven, la Ponferradina va treure el cap. Però la mala fortuna no és eterna i Edu Espiau va topar un parell de cops contra els pals. Alliberat, l’equip tenia la intenció d’agafar-se al talent. I amb Borja, Samu Saiz, Baena i Stuani al camp, en va sobrat. Tan sols hi havia un problema: els de Míchel estaven ofegats. En comptes d’avançar van anar retrocedint, amb la llengua fora, fent-se cada vegada més petits. Llavors va aparèixer Juanpe, discretament, tal com ha sigut al llarg d’una trajectòria impecable, per certificar la victòria i pispar un goal average que permet recuperar un lloc en zona de play-off. David Juncà hi va posar la cirereta amb el tercer.