“La medalla m’ajudarà a donar la millor educació als meus fills”

BarcelonaLa majoria dels medallistes olímpics a Barcelona 92 tenien menys de 30 anys quan, després dels Jocs, La Caixa els va repartir una llibreta daurada i amb cinc estrelles que representaven els cinc cercles olímpics. Era la Llibreta Campions, per la qual quan fessin 50 anys cobrarien entre 30.000 i 600.000 euros. "Jo tenia 23 anys i vaig pensar: «Me'n queden 27 per cobrar-ho!». Quan vaig arribar al poble li vaig dir a un conegut que quant me’n donava... i em va dir que la guardés en un calaix i me n’oblidés. Encara és al calaix: li agrairé el consell tota la vida", explica José Manuel Moreno, or en el quilòmetre contrarellotge de ciclisme a Barcelona 92.

"L’esportista ho dona tot, no pensa mai en el futur. En quatre anys t’has de matar per no fallar aquell dia", recorda, i afegeix: "El meu pare va haver de treballar tota la vida per guardar 10 milions de pessetes, i jo amb aquesta llibreta tinc 600.000 euros, la vida assegurada... això no hi ha manera de pagar-l'hi, a aquesta gent". La Caixa va repartir llavors 676 llibretes (per valor de 50 milions d’euros) entre els esportistes que van obtenir èxits esportius entre els Jocs Olímpics de Seül 88 i de Barcelona 92. "Amb aquesta iniciativa es buscava estimular i reconèixer l’esforç diari dels esportistes, i col·laborar en la seva seguretat econòmica en el moment de la seva jubilació", explica Isidre Fainé, president de la Fundació Bancària La Caixa; el president de CaixaBank, Jordi Gual, afegeix que va ser "un acte sense precedents de confiança cap als esportistes".

Assegurar la jubilació esportiva

Moreno, de 48 anys, encara no ha cobrat res, però ja sap en què invertirà els 600.000 euros de la medalla d’or de Barcelona. "Tinc la intenció d’arribar a competir a Tòquio. Ho vull intentar i la llibreta m’ajudarà; després de cobrar-ho encara tindré dos anys per preparar-me", diu, amb convenciment. Almudena Muñoz i Fermín Cacho, que també van aconseguir l’or a Barcelona 92, comparteixen en què invertiran els diners: en els fills. "Em dona confiança i tranquil·litat, sobretot de cara al futur dels meus fills. El gran comença a estudiar una enginyeria i el petit vol ser tenista. Jo he guanyat una medalla i em fa il·lusió pensar que aquests diners els invertiré a ajudar que el meu fill també la pugui aconseguir", diu la judoka. Cacho, per la seva banda, que reconeix que quan li van dir que li entregarien en un acte la Llibreta Campions va pensar que parlaven "d’una agenda o d'alguna cosa per l’estil", diu que ho invertirà "en els estudis dels fills". "La medalla m’ajudarà a donar als meus fills la millor educació possible. Si després no volen estudiar, que sigui per una altra cosa, però no pels diners", comenta.

Hi ha esportistes que durant tot el període van aconseguir més d’un èxit (medalla o rècord absolut) i, per tant, tenen dret a més d’una llibreta. "Jo podria tenir-ne dues", relata Moreno, que recorda com va arribar després de guanyar la medalla a les tres de la matinada a la Vila Olímpica després d’atendre tota la premsa i l’endemà, a les 6 del matí, ja estava despert per tornar a saltar al parquet del Velòdrom: "Allò va ser una bogeria; què havia de guanyar, així?", conclou, rient.

Entre els 190 atletes que ja han cobrat hi ha Jordi Arrese, plata en tenis. "Jo vaig decidir cobrar-ho com a renda vitalícia, així que cada mes vaig cobrant una mica", diu. I és que l’entitat financera permet als esportistes, quan arriben als 50 anys, triar si volen cobrar-ho tot de cop o bé com si fos un sou de per vida. "M’he trobat esportistes que van participar a Atlanta 96 que em pregunten si ells encara ho cobraran. Som l’enveja!", diu Moreno.