El llop solitari arquitecte del descens amenaça ara amb rematar l'Espanyol

BarcelonaL’Espanyol decidirà al José Zorrilla si mereix o no una última oportunitat per acabar el curs en posicions d’ascens directe. Una victòria aquest dissabte (18.30 h, LaLiga TV Hypermotion) revifaria els blanc-i-blaus, mentre que una derrota els allunyaria a nou punts dels castellans quan en quedarien nou per disputar. A Valladolid, l’Espanyol es retrobarà amb l’arquitecte del seu últim descens, Domingo Catoira, que va agafar les regnes de l’àrea esportiva del club dirigit per Ronaldo Nazario mes i mig després de ser cessat de l’entitat espanyolista. 

Catoira, que va arribar al club blanc-i-blau el 2018 com a secretari tècnic de Rufete, només va durar una temporada en la que era la seva estrena com a màxim responsable esportiu. “És un bon secretari tècnic, però una direcció esportiva et menja si no tens un bon equip de treball amb qui contrastar opinions i reps crítica interna. Es va veure desbordat perquè anava a la seva”, explica a l’ARA un antic empleat de l’Espanyol que va tenir un contacte estret amb Catoira. “Abans d’ell, l’àrea esportiva anava a sopar diverses vegades per analitzar abans de prendre una decisió. Amb Catoira això no existia, no va gestionar bé l'entorn”. 

Una de les decisions que més dubtes va generar internament a l’entitat, de fet, va ser no incorporar cap mà dreta ni reforçar l’àrea esportiva -com sí que havia fet el seu antecessor, Rufete, i també va fer posteriorment el seu successor, Garagarza-. “Em va sorprendre que no demanés ni portés cap persona al seu equip de treball, deia que no ho necessitava. Li va faltar una estructura més potent per poder anar més al detall a l’hora de controlar molts jugadors”, comenta una font. “Pots tenir persones fent informes, però cal personal amb capacitat per prendre decisions i prou pes específic de cara a la propietat. Si l’últim dia del mercat d’estiu estàs tancat al despatx reunit amb Chen Yansheng no pots parlar amb representants ni fer una radiografia del mercat. És molt difícil gestionar-ho a nivell operatiu. Una sola persona no podia controlar-ho tot i fer tota la feina”, comenta una altra persona que també el va tractar directament i que el descriu com un “llop solitari”. “El càrrec no només implica fer plantilles, sinó també crear equips de treball on es cuidin les persones i se’ls doni recursos, com passa en altres clubs”, afegeixen.  

La responsabilitat de Chen i Diego Martínez

Tot i el rumb escollit per Catoira, no totes les crítiques l’assenyalen a ell. “A l’estiu no va tenir gaire marge per decidir a qui portar i per quants diners. Va tenir moltes limitacions a l’hora de fer la plantilla, tot i que va ser error seu, per inexperiència, no plantar-se davant algunes situacions. Si no va incorporar abans jugadors com César Montes, Denis Suárez i Pacheco no va ser per decisió pròpia”, detallen. Les limitacions imposades del fair play van ajornar fins al gener algunes incorporacions necessàries. “Si entre maig i juliol fas fora setze jugadors, és impossible fer un equip. Es va donar massa poder a l’entrenador, un error en un club com l’Espanyol”, afegeixen. Diego Martínez va decidir no renovar dos líders del vestidor com David López i Diego López. Ni tècnic ni director esportiu van saber gestionar tampoc el serial RDT: “El van devaluar comunicant malament, era un jugador que no podia sortir del club per menys de 25 milions”, sentencien. 

Un altre dels retrets més destacats a la direcció de Catoira és no haver estat capaç de controlar la comunicació dels objectius de l’entitat. “Amb la incorporació de Diego Martínez es va vendre que l’equip havia de lluitar per Europa i potser aquest no era el missatge que calia vendre. Feia falta més prudència, però el club no tenia ningú que se'n preocupés”, sentencien. Menys d’un any després, Catoira acaricia l’ascens amb un Valladolid que pot acabar de rematar l’Espanyol.