De caure en l'anorèxia a tornar a ser feliç en una piscina

BarcelonaJúlia Pujadas (2001, Granollers), nedadora del Club Natació Sant Andreu, competirà per tenir una plaça als Jocs Olímpics de París en el Campionat Preolímpic de Mallorca que se celebrarà al juny. Pujadas va revelar la seva lluita contra l’anorèxia i la depressió fa dos anys amb un vídeo a les xarxes socials. Ara, ja enfocada en la competició al 100%, atén l'ARA mentre prepara la cita classificatòria.

Tot va començar quan s’estava preparant per al preolímpic de Tòquio 2020. Des de finals del 2019 va començar a rebre pressions i comentaris sobre el seu estat físic per part de l’staff de l’equip nacional mentre entrenava i residia a temps complet al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (CAR). “Va haver-hi diverses ocasions en les concentracions amb l’equip nacional en què em vaig sentir directament atacada”, recorda la Júlia. Li van manar perdre pes i la pressionaven constantment perquè en perdés.

La Júlia va començar a prendre suplements per perdre greix, més endavant va deixar de sopar, i, a poc a poc, va caure en l'anorèxia. Quan pensava que tenia la situació sota control, tot va accentuar-se encara més amb l’arribada del confinament. “Tenia un sol objectiu: no engreixar-me”, diu. Durant els tres mesos tancada a casa, la Júlia es pesava cada matí. Cada dia havia de pesar menys que l’anterior, va arribar a fer deu hores d’exercici diàries i no parava de reduir la ingesta d’aliments. Fins que el seu pare la va obligar a pesar-se davant seu no va adonar-se de fins on havia arribat.

A l'acabar el confinament, va tornar a exercitar-se al CAR. Els entrenadors van adonar-se del seu estat –visiblement consumida després d’uns mesos de trastorn–, però, segons el seu testimoni, no van fer gaires esforços per reconduir la situació. Poc després, la Júlia va prendre la decisió de canviar d’aires i va començar una nova etapa al Club Natació Sant Andreu, on, pas a pas i amb un nou grup en el qual es va integrar molt fàcilment, va començar a recuperar-se. “No va ser gens fàcil tornar a entrenar-me, ni començar a menjar, ni, sobretot, renunciar al somni dels Jocs de Tòquio (que se celebrarien el 2021 a causa de la covid)”, explica Pujadas.

El procés de recuperació

“Vaig passar per tres psicòlegs diferents, i encara que em vaig sincerar amb tots, no sentia que entenguessin què m'estava passant. Però quan vaig trobar la Sandra Tabasco –la seva psicòloga actual– va ser molt fàcil treballar amb ella i començar a sortir-me’n”, diu orgullosa. “També tinc amics i familiars que em permeten sentir-me jo mateixa al parlar d’aquests temes”.

Lluís Escrits, amic de la Júlia i nedador del Sant Andreu, va conviure amb ella els dos primers anys de la recuperació mentre es mantenia en contacte directe amb la família i el club per parlar del seu estat. “L’únic que estava al meu abast era fer-li costat i ser-hi quan ho necessités”, comenta. “Sempre ho dic: la Júlia ho va superar perquè ella volia superar-ho. Perquè el seu amor cap a la natació i el seu desig de competir eren superiors a l’anorèxia”, afegeix. Ara bé, tot i que la normalitat ha tornat a la seva vida, Pujadas sap que el trastorn no acaba de marxar mai: "Per desgràcia, és una malaltia que perdurarà per sempre i que en el meu cap està present les 24 hores del dia. Però he après a conviure-hi i pas a pas estic més a gust amb mi mateixa”.

Una muntanya russa d’emocions

El procés per recuperar l'autoestima no va ser fàcil. “La primera competició després del procés de recuperació va ser un desastre”, rememora la Júlia, que es culpava del nivell que tenia. “Tenies un somni i t’has consumit”, es repetia. Per tot plegat, explica que els seus dos últims anys han estat "una muntanya russa d’emocions". Avui ha après a dosificar-se i a entendre què li demanen el cap i el cos. Sense anar més lluny, no va participar en l'última competició –el Trofeu Fi d'Any del CN Sabadell– perquè no se sentia prou motivada i tenia la sensació que en podia sortir més aviat perjudicada. Però ja ha tornat a competir en proves d'alt nivell, com el Campionat Europeu del 2022 a Roma.

Aquest any acabarà els estudis d'educació infantil a la UAB, i ara mateix es veu amb ganes d’afrontar el que queda de temporada, de demostrar-se a ella mateixa de què és capaç. “Els Jocs Olímpics de París són el meu objectiu idíl·lic, el meu somni sempre serà ser nedadora olímpica. Encara que és complicat, sé que tinc alguna oportunitat i la penso lluitar fins al final. Però mai com una obligació. He après a gaudir del camí i això és el que més m’omple ara mateix”, assegura.