De la lluita Coma-Despres a la baralla entre KTM i Honda

BarcelonaJa ha engegat una nova edició del Dakar i, de nou, el ral·li més dur arrenca sense un pilot dominador clar en la categoria de motos. Des que l’any 2014 el francès Cyril Despres va fer el salt als cotxes i el 2015 el català Marc Coma es va retirar per passar a fer feina de despatxos -passant a ser el director esportiu del ral·li-, la categoria de les dues rodes no ha tingut un nom que marqués el ritme i destaqués respecte als altres competidors. Queden lluny les lluites entre Despres i Coma, repartint-se les victòries d’etapa i les estatuetes del tuareg que s’emporta el campió. De fet, ja fa anys que abans que comenci la competició els pilots no s’arrisquen a dir el nom d’un o dos candidats al triomf final, i quan se’ls ho pregunta responen amb una llarga llista de noms que en molts casos, llevat de l’ordre en què els diuen, coincideix. Marc Coma, en una entrevista a l’ARA, era més concís i apuntava a Toby Price (KTM) com a favorit, tot i que també hi afegia Joan Barreda (Honda). Un pilot de cada marca.

I és que ara la baralla no és entre dos pilots, és entre marques. KTM i Honda, amb una legió de pilots ràpids i competitius disposats a lluitar entre ells per ser el número 1, són els que es reparteixen les victòries d’etapa. En total, entre vuit i deu pilots poden aparèixer encapçalant les classificacions de cada dia, fent del tot imprevisible la cursa i obligant tothom a competir a fons evitant errors que a la llarga els poden penalitzar. Però tot i la diversitat de candidats al triomf d’etapa, KTM -marca a la qual estaven vinculats Coma i Despres- continua dominant els triomfs globals. Els pilots de la marca austríaca continuen emportant-se la victòria final: des del 2001 només han pujat al capdamunt del podi de motos pilots de KTM. I és que tot i el canvi de domini individual dels últims anys, al final tot continua igual: des que Marc Coma, amb la KTM, va guanyar de manera consecutiva els Dakar del 2014 i 2015, el del 2016 va ser per a l’australià Toby Price, amb KTM, i el de l’any passat va caure en mans del britànic Sam Sunderland, també amb KTM.

L’equip Monster Energy Honda, doncs, aspira a destronar els pilots de KTM. I davant la incertesa de saber qui dels quatre pilots d’Honda podrà acabar amb el domini dels seus rivals de KTM, Joan Barreda intenta alçar la mà per ser ell l’escollit. És el seu vuitè Dakar i ja fa uns quants anys que tothom posa el seu nom a les travesses dels candidats al triomf final. De talent en té de sobres, de velocitat no n’hi falta, però no acaba de tancar un Dakar rodó. El de Torreblanca, que afronta el seu cinquè any amb la marca japonesa, arribava al Dakar d’aquest 2018 sense estar al cent per cent, després d’arrossegar molèsties per una lesió que va patir fa mig any al canell esquerre.

Va començar amb bon peu i a la segona etapa va aconseguir el triomf, el 20è des que va debutar al ral·li. Això l’ha convertit en el sisè pilot de tota la història que aconsegueix més victòries d’etapa i ha inscrit el seu nom al costat d’altres pilots tan il·lustres com Cyril Despres, Stéphane Peterhansel, Jordi Arcarons, Marc Coma i Hubert Auriol. Però dilluns, obrint pista en una etapa complicada (van abandonar més de 20 participants en total, entre els quals Nani Roma, que es recupera favorablement d’un traumatisme cranial i cervical després de patir un accident que l’ha obligat a dir adeu a la cursa prematurament), es va confondre i va agafar una pista que no era la correcta i va perdre temps. “Estic una mica decebut perquè portava bon ritme, obrint pista totalment sol tota l’etapa. Però he agafat una pista que no era la bona i he perdut molt de temps”, relatava Barreda, que explicava quina seria la seva estratègia a partir d’ara. “Caldrà treballar per intentar recuperar aquesta diferència”. Així ho va fer a l’etapa de dimarts, en què va sortir a l’atac, amb la intenció de retallar distàncies amb el líder -fins dimarts era Sam Sunderland, que es va retirar-, però també amb els seus propis companys d’equip: Cornejo (el substitut de Gonçalves), Bravec i Benavides. La seva constància determinarà si és capaç de remuntar abans d’arribar a Córdoba el dia 20.