La lluita de Pablo Torre contra les rèmores del passat

BarcelonaPablo Torre viu un renaixement al Barça. Davant l'allau de baixes a la mitjapunta i la necessitat de fer rotacions en una plantilla exigida pel calendari, Hansi Flick ha confiat en el càntabre de 21 anys i li ha atorgat dues titularitats seguides. La primera, contra el Vila-real, en què el migcampista va respondre amb l'assistència del primer gol de Lewandowski i marcant l'1-3 que permetia encarrilar el triomf. La segona, contra el Getafe, amb una actuació menys lluïda però solvent davant un rival carregós. En totes dues ocasions, Torre ha disputat al voltant de 60 minuts. Abans només havia disputat estones residuals contra el Valladolid i el Mònaco.

A banda de les decisions tàctiques de Flick, les circumstàncies causades per les lesions de companys i la gestió dels minuts de descans, hi ha un altre factor que explica que l'ex del Racing de Santander no completi els 90 minuts. De fet, és una rèmora que l'ha acompanyat des que va aterrar al Barça l'estiu del 2022. El fitxatge, però, s'havia tancat al març, quan el migcampista destacava al conjunt càntabre i havia despertat l'interès de diversos clubs a banda del Barça, entre els quals el Reial Madrid. Al Racing, va fer deu gols i va servir onze assistències en 34 partits de Primera RFEF, Copa Federació i la fase d'ascens corresponent a la temporada 2021-22.

Amb Xavi Hernández llavors a la banqueta del Barça semblava que Torre seria un interior cridat a tenir protagonisme, però el futbolista mai va aconseguir guanyar-se la confiança de l'egarenc. Torre, que va preferir estar al primer equip i no passar un primer any pel filial, va viure en l'ostracisme aquell curs: només va participar en 16 partits, en els quals va anotar un gol i va repartir dues assistències. La seva actuació més destacada va ser en l'estrena de l'equip a la Copa, contra l'Intercity. Només va ser titular en dues ocasions més: en la següent ronda contra el Ceuta, contra el Valladolid a les acaballes de la Lliga i davant el Viktoria Pilsen en un duel intranscendent a la fase de grups de la Champions. La temporada passada va sortir cedit al Girona, on va tenir més participació però mai va consolidar-se com a titular en el competitiu onze de Míchel: va participar en 39 partits, sortint d'inici en cinc, marcant un gol i servint dues assistències.

Per què Pablo Torre no jugava amb Xavi Hernández?

A banda de ser molt jove quan va arribar a Barcelona (19 anys), una edat que gairebé és de veterà en el Barça actual, l'anterior cos tècnic li veia mancances competitives, tot i que no es dubtava del seu talent. Es considerava que Torre no complia prou amb "l'exigència física, el ritme i la intensitat dels partits de primer nivell", segons van apuntar a l'ARA des de la Ciutat Esportiva. L'alta competència al mig del camp, com també li va passar al Girona, és un dels altres motius. "La faceta defensiva és el seu principal hàndicap. Amb Míchel va treballar en aquest aspecte", expliquen des de club gironí a aquest diari. Tot i això, des de Girona es contemplaven repescar-lo a l'estiu: "Ell valorava aquesta opció i nosaltres ens ho hauríem plantejat".

Amb Flick, malgrat ser protagonista durant la pretemporada, Torre tampoc havia tingut gaires oportunitats aquest inici de curs. L'exigència física –tot i que el càntabre ha treballat per millorar en aquest aspecte i sap que participar en la pressió postpèrdua col·lectiva que exerceix l'equip és innegociable– continua en la seva llista de deures pendents. Aquest és un dels principals motius que expliquen per què no supera els 60 minuts.

Amb la pilota als peus, el seu talent no es dubta. Contra el Vila-real, a banda de marcar i assistir, va tenir un 85% de precisió en la passada (dues d'elles van ser passades clau) i va guanyar quatre de vuit duels terrestres. Davant el Getafe, va tenir un 83% de precisió (va fer una passada clau) i es va imposar en quatre de set duels terrestres. Està sent un relleu de garanties, a l'espera de buidar la infermeria.