La llum de Simone Biles brilla més fort que mai per il·luminar París
En el seu retorn a uns Jocs, impressiona en la jornada de classificació en un pavelló de Bercy convertit en Hollywood per un dia
Enviat especial a ParísAmb una sola rialla ha tingut París als seus peus. Quants homes, generals, polítics i artistes han perdut el cap somiant amb conquerir encara que fos un dia la Ciutat de la Llum! I Simone Biles ho ha aconseguit amb una sola rialla. Quan l'han presentada, el pavelló de Bercy ha esclatat en una llarga ovació. I ella ha buscat la càmera, ha mogut les ungles, ben arreglades, i ha somrigut. Tothom ha entès que estava a punt per tornar per la porta gran a uns Jocs, després de marxar de Tòquio fa tres anys sense cap or però deixant un llegat que serà etern: el de ser valenta, alçant la veu i recordant a tothom que darrere d'una atleta hi ha una persona.
Bercy estava ple quan encara faltava molt per al primer exercici de Biles. Estava ple de nord-americans, molts famosos i alguns amics personals de la gimnasta. Hi havia Lady Gaga i Ariana Grande. També Tom Cruise i el cantant de hip-hop Snoop Dogg. No, no era una gala al Met de Nova York o una festa a Hollywood. Tothom volia veure el retorn olímpic de la gimnasta més gran de tots els temps, la jove de Houston que va patir abusos sexuals, víctima d'un sistema esportiu que permetia a homes cruels abusar de joves amb la promesa de ser campiones. Biles va formar part d'aquella generació que va dir prou, que va alçar la veu. No va ser fàcil. El 2021, quan semblava que guanyaria totes les medalles a Tòquio, va renunciar a gairebé tots els exercicis, ja que quan saltava perdia l'orientació, amb el consegüent risc de caure. Alguns en van fer befa dient que potser no era mentalment forta. Ella els va recordar que no es tractava només de la pressió per guanyar i d'un sistema cruel. Ella havia patit tota la vida: és filla d'una parella amb problemes amb les drogues que no la van poder criar. I, per descomptat, havia patit el dolor de reviure el passat, els abusos, quan es va destapar l'escàndol del metge Larry Nassar. Com no desorientar-te quan has viscut tant i ets una adolescent? De fet, per empatitzar amb aquesta menuda dona de tot just un metre i 42 centímetres només cal escoltar-la, ja que ha parlat molt, com en el seu últim documental a Netflix. Però sempre hi ha gent que no vol escoltar.
En aquests últims tres anys, Biles ha dit la seva sense deixar de buscar la felicitat. Ha fet gires i conferències, ha parlat amb valor i, després d'un llarg temps sense competir, ha millorat com a gimnasta. Tot per poder ser a París i volar. I de quina manera ho ha fet! Amb milions de persones seguint cada un dels seus moviments. En cada salt, centenars de fotògrafs premien un botó per ajudar-la a ser encara més eterna. Tothom pot quedar-se bocabadat amb aquest esport, però quan un professional te n'explica els detalls descobreixes que no has vist ni la meitat de les coses. Simone Biles és així: eterna. De cada exercici seu se'n podrien escriure llibres.
Era la segona jornada de classificació per equips. A les altres gimnastes els ha costat concentrar-se en els exercicis de les seves companyes d'equip, ja que era inevitable mirar tot el que feia Biles. Les que s'hi han concentrat, i de quina manera, per cert, han estat les italianes, cada cop més competitives, que han aconseguit classificar-se per a la final per equips per davant de les xineses. I per darrere dels Estats Units, naturalment. Biles no només busca guanyar un munt d'ors, també lidera un equip meravellós de dones destinades a guanyar l'or per equips. I qui sap si també a ocupar les tres primeres posicions del podi individual. Només la brasilera Rebeca Andrade sembla estar en condicions d'evitar-ho.
A la capital francesa, el primer exercici de Biles ha estat a la barra. Del silenci mentre era a dalt s'ha passat a l'ovació quan ha clavat la sortida. Ha estat l'inici d'una exhibició en la ronda classificatòria per equips, en què ha aconseguit una puntuació de 14,733 punts. Després de l'actuació de les seves companyes Jordan Chiles, Hezly Rivera i Sunisa Lee, Biles ha demostrat que disfruta més que mai fent el que fa. Amb el dorsal 391 i un mallot negre amb tocs de plata, ha mostrat complicitat amb la seva entrenadora, Cecile Landi, amb rialles i converses. S'ha anat relaxant, s'ha sentit còmoda. I això significa poesia. Significava veure en acció una gimnasta única, capaç d'unir potència i elegància amb facilitat.
Després de la barra ha impressionat a terra. I després tocava el salt, en què s'ha lesionat al turmell escalfant. Amb Biles passa el mateix que amb esportistes com Messi, Bolt o Comaneci. Si fan una ganyota de dolor, el cor de moltes persones s'atura. "Potser caldrà la cadira de rodes", ha dit Biles. Però ho deia fent broma amb les companyes. Ha seguit competint com si res amb un salt d'una alçada gairebé impossible i s'ha convertit en la primera dona a fer un Iurxenko amb doble mortal carpat, el salt més difícil del codi en els Jocs. Tot i anar una mica coixa, ha acabat la jornada per davant de les seves companyes d'equip en la classificació individual, és a dir, per davant de Sunisa Lee, or a Tòquio, i de Jordan Chiles. En espera, esclar, del debut aquesta tarda de la brasilera Rebeca Andrade, plata fa tres anys. Només en les asimètriques, l'únic aparell en què mai ha guanyat una medalla olímpica, ha vist com altres dones la superaven, un fet previst. Qui hi ha tret la millor puntuació ha estat una altra dona que trenca barreres i fa tancar boques, l'algeriana Kaylia Nemour.
La gimnasta de Houston, actual campiona del món amb 27 anys, jugava a casa, però no per la presència de nord-americans. La graderia de Bercy estava plena de dones de totes les edats que empatitzen amb aquesta menuda nord-americana de rialla fàcil. Franceses, britàniques, marroquines, japoneses i neerlandeses portaven cartells amb el seu nom. S'emocionaven amb cada salt. Les rivals italianes, de reüll, es miraven amb complicitat després de cada exercici de Biles, conscients que ella s'endurà les medalles però també que dones com ella canvien la història del seu esport i la de la societat. "N'estic molt orgullosa. Hi ha un parell de coses que pot afegir aquí i allà, però n'estic molt contenta", ha dit Landi. "La veig gaudir, sé que està bé", ha afegit quan li han preguntat si la veu bé mentalment.
La gimnasta de Houston buscarà el dimarts que ve en la final per equips començar a ampliar el seu palmarès olímpic de quatre ors, una plata i dos bronzes olímpics, havent-se recuperat d'aquestes petites molèsties al turmell. Sense les russes, sancionades per dopatge, ningú dubta que dimarts Biles es penjarà l'or. I segurament no serà l'últim.