Lopetegui, el porter que va viure tres anys d'infern al Camp Nou

BarcelonaJulen Lopetegui torna al Camp Nou, l’estadi on va viure alguns dels seus pitjors moments com a futbolista en actiu. La carrera de l’ara tècnic del Madrid va estar marcada per la mala sort, ja que a la Reial Societat, on es va formar, mai va poder arribar al primer equip, ja que tenia per davant porters de nivell com Arkonada o Elduayen. Fitxat pel Madrid, va acabar cedit al Las Palmas, perquè al club blanc tenia Buyo com a company.

Finalment, va brillar al Logronyès, des del qual va aconseguir ser el tercer porter de la selecció espanyola al Mundial del 1994. Aquell estiu el va fitxar el Barça, on Zubizarreta havia estat acomiadat durant el vol de tornada de la final de la Champions perduda a Atenes. "No em fa por el repte d'ocupar la porteria de Zubizarreta", va dir llavors Lopetegui, però no va encertar. Al Camp Nou viuria un malson.

El basc no es va fer un lloc a la porteria perquè Cruyff va preferir Carlos Busquets, primer, i el seu gendre, Angoy, després. Lopetegui va quedar molt marcat per la mala actuació al partit de tornada de la Supercopa d’Espanya perduda per 4-5 contra el Saragossa -el Barça va guanyar el títol igualment, ja que s’havia imposat per 0-2 a La Romareda amb Busquets de titular-. Lopetegui va ser expulsat i va cometre una errada sorprenent, quan no va aturar una falta en què ho tenia tot de cara per blocar la pilota.

Aquelles errades van marcar un porter experimentat -tenia 27 anys- que en tres anys jugaria tot just 10 partits, amb dues expulsions en els seus dos primers partits amb el Barça. En el segon, una derrota per 1-4 contra l'Atlètic de Madrid a la Copa, també va veure la targeta vermella i Cruyff el va sentenciar. Malgrat tot, va aconseguir jugar durant la seva segona temporada. Quan per fi participava aprofitant l’absència de Busquets, que no podia jugar perquè s’havia cremat les mans a casa intentant agafar una planxa que va caure a terra. Al Camp Nou, Lopetegui va viure la mateixa sort que havia patit a Sant Sebastià i Madrid. Va trobar el camí cap a la titularitat bloquejat, però llavors, el basc entenia que ja tenia més experiència i mereixia jugar. "He estat un dels millors porters d'Espanya les últimes temporades, vull jugar i crec que ho mereixo" va dir en veure com Cruyff el deixava fora de la porteria en partits en què ell aspirava a tenir una oportunitat.

La tercera temporada al Barça, ja amb Bobby Robson, va acabar com a tercer porter per darrere de Vitor Baia i Busquets. Lopetegui jugaria el partit de tornada de la Supercopa, una derrota per 3-1 contra l'Atlètic, perquè Vitor Baia era amb la seva selecció. Però el tècnic anglès no confiava en ell i, de fet, durant l'estiu el club el va estar a punt de vendre. El 1997, finalment, va marxar al Rayo, on es retiraria.