L’Urbia perd l’avantatge en un final d’infart

PalmaAmb una afició totalment entregada al seu equip no n’hi va haver prou perquè l’Urbia pogués tancar la victòria fins i tot després d’aconseguir un avantatge de 2-0 a favor en el marcador, en un duel en el qual es va mostrar l’enorme igualtat que hi ha entre els dos darrers campions de la competició.

Però més que el factor de la pista es pot parlar del factor psicològic. Fort mentalment va ser l’equip de Piero Molducci per aixecar un partit que tenien quasi perdut amb 2-0. La qualitat del quadre de Marcos Dreyer està fora de tot dubte, però al tercer set es va arribar amb la sensació que no guanyava. Així, amb un Israel Rodríguez determinant, tal com se n’espera, els andalusos varen retallar distàncies amb un fons d’armari espectacular per donar un altre aire i per fer possible el 2-3. L’equip mallorquí va copejar primer amb un seriós parcial que va resoldre en 27 minuts i amb un encertat Nico Ronchi en les tasques ofensives i un Alejandro Fernández liderant la segona línia. Els mallorquins, molt agressius en bloqueig -faceta en què va destacar Dani Macarro-, varen aconseguir revertir un desavantatge de cinc punts (8-13) i aconseguiren la igualació a devuit per, posteriorment, enllaçar un parcial definitiu de 7-2 i tancar el primer set per un 25-20.

La segona mànega va caure també del costat de l’Urbia Palma, amb un destacat Jorge Fernández, que va quallar una gran actuació al llarg de tot el matx. El gran inici de l’Urbia es va veure contrarestat per un Unicaja Almeria que tornava a imposar-se en el marcador en el tram decisiu (17-20). Va ser llavors quan els mallorquins varen estrènyer de nou i varen aconseguir la remuntada, amb un parcial de 8-2, per situar el dos a zero en l’electrònic (25-22). Malgrat l’avantatge local, el conjunt de Piero Molducci va afermar el seu joc després de l’entrada en pista d’Israel Rodríguez i va trobar la manera de variar el rumb del duel adjudicant-se la tercera (17-25) i quarta mànegues (21-25) per forçar el desempat. Aquest pic la reacció de l’Urbia no va arribar a temps i no va impedir que el partit es decidís en el tiebreak.

Unicaja, més intel·ligent en el tiebreak

El cinquè set es va jugar de manera intel·ligent per part de l’Unicaja Almeria, però els dos equips varen complir amb el que s’ha de fer: ser capaç de mantenir la gran tensió que es viu en pista, i així es van anar succeint els empats en el tempteig fins al 5-5. Amb 7-5 l’Urbia va ser capaç de fer dos punts seguits per primera vegada, però totes les files d’Unicaja estaven ficades en el partit per fer bona la remuntada i no morir a la vorera. Parres, Castellà, Monfort... anaven a poc a poc avançant fins al moment definitiu tenint prop d’un rival que va treure petroli de bolles impossibles. Va ser el receptor valencià qui va fer la passada definitiva per enganxar una altra igualada (11-11), es va donar tot en pista amb una defensa espectacular (11-13), i Israel Rodríguez va matar, perquè ho mereixia per la seva actuació individual, amb dos punts consecutius (10-14 i 11-15).

Estadístiques del primer partit

El màxim anotador del matx va ser l’oposat local Nico Ronchi, amb 21 punts en el seu caseller particular, però li va quedar a prop l’estalviador Javi Monfort amb 18 punts, seguit d’Israel Rodríguez amb 17. Quant a bloqueig, el jugador més destacat va ser Borja Ruiz, amb cinc punts directes, molt ben secundat tant per Israel Rodríguez com Manu Parres, amb tres cadascun, els mateixos que els de Ronchi i Macarro. Quant a serveis directes, tres per a cada esquadra, que sí que varen estrènyer molt les bones recepcions rivals. El començament del partit va mostrar una versió molt sòlida d’Unicaja Almeria, ple de concentració i que funcionà molt bé en el servei. Fruit d’això, va poder trencar el tempteig amb el 4-8, una renda que va intentar minvar l’Urbia Voley Palma sense poder aconseguir-ho de manera precisa. De fet, es va mantenir així fins al temps tècnic (8-12), i fins i tot se’n va anar a cinc tot just tornar (8-13), però varen arribar els errors encadenats per retornar a la vida a un quadre local que estava molt mal ferit. L’inici va ser 0-2, es va passar a 3-2 i Monfort va retornar la davantera amb el 3-4. Es va caminar còmode, i després de sofrir, es va evitar l’empat i es va tornar a controlar (14-17) entre una baixada de nivell generalitzada en tots dos i desconnexió estalviadora.