Maçoneria i homofòbia: noves teories sobre els orígens del Barça

BarcelonaS'ha publicat un llibre sobre el Barça que explica millor la història del poder a Catalunya durant el segle XX que molts llibres sobre el poder de la Catalunya del segle XX. L'autor es refugia rere un pseudònim, Roger Vinton, malgrat que cada vegada més persones de l'entorn blaugrana coneixen el seu nom real, que no coincideix amb el de cap estrella mediàtica. La major part de la massa social culer (un terme rellevant en aquest reportatge) se'l podria trobar pel carrer i el seu rostre no li resultaria familiar.

Doncs bé, Roger Vinton ha provat de fer una cosa agosarada: relatar la història del Barça com si anteriorment no ho hagués fet ningú. El resultat l'ha plasmat al llibre La teranyina blaugrana (Columna Edicions). El treball ha posat sobre la taula algunes tesis noves i ha dubtat d'altres que es donaven per certificades. Entre les noves n'hi ha dues que criden especialment l'atenció perquè toquen símbols del club.

La primera és que el Barça, segons Vinton, podria haver escollit els colors blau i grana inspirant-se en la maçoneria. "Fa referència al pes d'Émile Gaissert[empresari suís i familiar de Gamper que el va ajudar a trobar feina quan va arribar a Barcelona] dins l'organització, com a protector d'alguns dels primers elements del club i com a probable finançador de l'entitat", escriu Vinton al llibre. I segueix: "La seva pertinença [de Gaissert] a la maçoneria permet establir un vincle entre aquesta associació fraternal i els colors barcelonistes. […] Segons algunes fonts, l'origen dels colors prové del grau Royal Arch de la francmaçoneria".

La possible relació amb la maçoneria

L'ARA s'ha posat en contacte amb Vinton per esbrinar quines són les fonts que ha consultat per arribar a aquestes conclusions. "La relació entre els orígens del Barça i els maçons fa temps que es parla entre historiadors", diu Vinton. "En el meu cas, entre altres accions, me'n vaig anar a veure un maçó important que pertany a una lògia anglesa i que viu a Barcelona. Em va explicar que la certificació d'aquesta tesi es podria trobar en documents custodiats pels maçons, però que són de molt difícil consulta perquè rarament donen permís per accedir a aquests arxius", continua explicant.

Vinton gairebé descarta la teoria més difosa, la del fet que Joan Gamper es va inspirar en els colors del Basilea suís, un dels equips en què havia militat abans de fundar el Barça. L'autor no dona suport a aquesta tesi perquè Gamper va marxar molt enfadat del Basilea (que vesteix de blau i vermell, no de blaugrana), fins al punt que posteriorment va fundar el Zurich, que vestia de blanc. "A les altres teories trobo punts febles. A la de la maçoneria, no", diu.

"No hi ha cap document conegut que certifiqui la relació entre els colors blau i grana del Barça i la maçoneria", admet a aquest diari Josep Brunet, membre del patronat de la Biblioteca Pública Arús de Barcelona, especialitzada en la maçoneria. "Però a l'acta de la segona reunió de la junta directiva del Barça s'explica que el club portarà els colors blau i grana sense donar cap justificació. És molt típic de la maçoneria no deixar res per escrit", informa Brunet.

Mentre mostra al fotògraf i al periodista un mandil i una banda de la Royal Arch amb els colors blaugranes, Brunet exposa una teoria de la qual s'ha parlat entre la maçoneria: la possibilitat que Gamper hagués rebut una carta de la Gran Lògia Unida d'Anglaterra en què li encomanaven la tasca de participar en la popularització del futbol muntant un equip a Barcelona. Però per què la maçoneria tenia interès a popularitzar el futbol? "Les males llengües diuen que el futbol el van inventar els maçons", respon Brunet. "La Freemason's Tavern, la taverna de Londres on el 1863 es va fundar l'Associació Anglesa de Futbol, era maçona. Aleshores, la maçoneria considerava el rugbi un esport molt violent", segueix explicant.

L'anècdota amb Joan Gaspart

L'ARA també ha preguntat sobre el motiu dels colors blau i grana a fonts oficials del Barça i divergeixen de la tesi de Vinton i altres estudiosos: "El 13 de desembre del 1899, data de la segona reunió de la junta directiva del FC Barcelona, Arthur Witty [va ser president i jugador del Barça] va proposar a Joan Gamper que els colors de la samarreta del Barça fossin el blau i el grana. Tot sembla indicar que Witty va triar aquests colors basant-se en l’equip de rugbi del col·legi anglès Merchant Taylors de Liverpool, on havia jugat durant els anys 1893 i 1894. Gamper no va posar cap problema a tal combinació cromàtica, sobretot perquè coincidia amb els colors del Basilea, un dels equips de futbol on havia jugat –per bé que molt esporàdicament– abans d’instal·lar-se a Barcelona".

La resposta no sorprèn Brunet: "El Barça mai ha volgut prendre en consideració la teoria de la maçoneria". No és un gran aficionat al futbol, però una vegada, en època de Joan Gaspart, el club blaugrana el va convidar a presenciar un partit a la llotja del Camp Nou. "Jo vaig dir que portaria la banda (semblant a una bufanda) de la Royal Arch i em van contestar que no podia ser per dos motius: perquè a la llotja no estava permesa cap mena d'indumentària i perquè Gaspart s'enfadaria molt si l'informaven del significat de la peça de roba", recorda Brunet.

'Culer', un insult homòfob de les aficions rivals

Una segona tesi cridanera del llibre de Vinton és que el terme culer amb el qual s'anomena els seguidors del Barça no té res a veure amb el fet que al camp del carrer Indústria als aficionats els quedés el cul fora del mur de l'estadi. De fet, assegura que després de rebuscar en els arxius només ha trobat una fotografia que plasmi aquesta imatge, un motiu que considera suficient per començar a dubtar i el qual se suma al del fet que en aquesta icònica fotografia no hi hauria prou elements que demostressin que es tracta del camp del carrer Indústria.

"Si ja en el període 1909-1922 als barcelonistes se'ls anomenava amb aquest apel·latiu, com és que no surt mai aquesta paraula a la premsa escrita de l'època?", pregunta Vinton en el llibre. "Per trobar-ne la primera aparició en un mitjà escrit cal viatjar –encara que sembli increïble– fins als anys setanta del segle XX", assegura. Així, arriba a una possible explicació: "Què volia dir antigament culer? Qui vulgui consultar el diccionari Alcover-Moll (no pas el de l'Institut d'Estudis Catalans, tamisat per la correcció política) trobarà que culer vol dir sodomita".

Si la tesi fos certa, es tractaria d'un insult de caràcter homòfob que feien servir les aficions rivals per anomenar els aficionats barcelonistes. En aquest cas, les fonts oficials del Barça coincideixen a mitges amb Vinton: "El mot culers té el seu origen a l’antic camp del carrer Indústria (1909-1922). La visió des de l’exterior només apreciava una tàpia sobre la qual sobresortien, arrenglerats, els culs dels afeccionats asseguts a la darrera fila. Resulta fàcil deduir que, al començament, la paraula culer tenia una connotació pejorativa que ha anat perdent amb el pas del temps".