Màdel: una porta per entrar a la pilota valenciana

ValènciaFa un grapat d’anys, quan els carrers eren buits de cotxes i plens de gent, i quan jugar a la calçada no implicava elevar els batecs dels cors dels pares fins a acaronar la taquicàrdia, els carrerons de les viles i ciutat del País Valencià eren el territori idoni perquè els més menuts heretaren la passió per la pilota. Calia iniciar-se en el joc, aprofitar qualsevol paretó i turmentar-lo amb l’insistent cop de les petites esferes de cuir. El trinquet, l’espai sagrat de l’esport autòcton, era reservat als adults, les partides i les travesses.

Avui en dia jugar al carrer és sinònim de perill i, a més, en moltes localitats els trinquets són tancats. En conseqüència, el desig de sumar espais per practicar la pilota ha superat l’estadi de l’opcionalitat per esdevenir un imperatiu. És aquesta necessitat, completada per la voluntat “de seduir la gent amb la introducció de modalitats fàcils de practicar”, la que va propiciar el 2013 el naixement del màdel, una variant de la pilota valenciana que pretén aprofitar la popularitat del pàdel per despertar l’interès per l’esport autòcton.

“És molt fàcil practicar, no cal protegir-se les mans, existeixen moltes pistes i només calen dues persones”, explica Ricard Sentandreu, jugador professional de raspall, que va impulsar aquesta modalitat que ara aspira al reconeixement oficial de la Federació de Pilota Valenciana. Per reforçar la seva candidatura, Sentandreu disposarà de l’aval que atorga l’èxit del Circuit Intercomarcal de Màdel, que avui s’inicia a la localitat de Picanya (l’Horta) amb totes les places exhaurides i que durarà set caps de setmana.

Per a Jordi Gil, secretari del Club de Pilota de Picanya, i amfitrió de la primera jornada del campionat, l’èxit del màdel es basa en “les facilitats” que ofereix un esport que aprofita unes regles popularment conegudes com les del pàdel, que aposta per una pista més petita, i per tant menys exigent, i que empra una pilota més gran i tova que la de les modalitats tradicionals.

En el mateix sentit s’expressa Sara López, una aficionada que destaca que es tracta d’una modalitat “molt fàcil, dinàmica i divertida”, i que remarca que el màdel no s’ha de contraposar amb les variants més tradicionals. Hi donen suport Gil i Sentandreu, que expliquen que el màdel no “persegueix substituir les modalitats clàssiques, sinó atraure més públic”, i com a exemple del seu potencial, en subratllen l’ús com a eina dinamitzadora als centres de rehabilitació i inserció social i a les escoles d’estiu.

Aquests ambaixadors de la pilota valenciana defensen l’aposta per estratègies que eixamplin el públic d’aquest esport, ja que admeten que és “molt complicat” competir amb els esports majoritaris. Ho subratlla Jordi Gil, que recorda que “dels 14 infants inscrits al club la meitat ho compaginen amb el futbol o el bàsquet”.

En aquesta batalla per la visibilitat, els aficionats a la pilota tenen dipositades moltes esperances en la recuperació dels mitjans públics valencians i, especialment, de la televisió. “Cal que els continguts sobre pilota siguen presents a tota la programació, i no sols als informatius o a les retransmissions de partides. Necessitem que els jugadors siguen tractats com esportistes d’elit”, subratlla Sentandreu, que, conscient de la repercussió del relat mediàtic, compagina la seva feina com a jugador professional amb la direcció d’un diari digital i amb l’elaboració d’un programa de ràdio setmanal sobre aquest esport. Potser en un futur en una d’aquestes dues plataformes explicarà que el màdel ja és oficialment una modalitat de pilota valenciana i que, amb ell, el nombre de practicants de l’esport autòcton s’ha eixamplat.