Els vuit entrenadors de Florentino

BarcelonaFlorentino Pérez té un ritme d'entrenador cada any i tres mesos. En els seus 10 anys dirigint el Reial Madrid, han passat per la banqueta madridista 8 entrenadors. Els que s'hi han passat més temps, el primer i l'últim. Dues figures antagòniques en les formes i l'estil com són Vicente del Bosque i José Mourinho. El de Salamanca va guanyar dues Lligues i una Champions, el portuguès ha tancat la seva etapa al Madrid amb una Copa i una Lliga com a grans triomfs.

El primer entrenador que va tenir Florentino Pérez va ser l'actual seleccionador espanyol. Vicente del Bosque va estar-se tres temporades sota les ordres del president blanc. El màxim dirigent del Reial Madrid va fer fora l'entrenador de Salamanca després de guanyar una Lliga. El perfil afable, poc mediàtic de del Bosque, va ser un dels motius que van portar Pérez a fer fora l'espanyol i portar Carlos Queiroz. Al portuguès, van seguir-lo José Antonio Camacho, Mariano García Remón, Vanderlei Luxemburgo, José Ramón López Caro, Manuel Pellegrini i, finalment, José Mourinho.

- Vicente del Bosque (2000-03). El Madrid va aconseguir dues Lligues i una Champions. A més, d'una Copa Intercontinental, una Supercopa d'Europa i una Supercopa espanyola. Florentino Pérez el va cessar, en gran mesura, perquè no complia amb el perfil mediàtic i modern que volia instaurar per a la banqueta blanca.

- Carlos Queiroz (2003-04). Va ser el primer portuguès de Florentino Pérez. Va aterrar a Madrid després de ser la mà dreta de Sir Alex Ferguson a Manchester. Va tancar la temporada amb l'únic triomf de la Supercopa espanyola. El president blanc el va fer fora per falta "d'autoritat i caràcter" en l'època dels galàctics.

- José Antonio Camacho (2004). Florentino va apostar per una figura emblemàtica dins del madridisme. A més, es tractava d'un entrenador de caràcter que havia de refer els problemes de disciplina dins del vestidor. Camacho va estar a la banqueta blanca tres partits de Lliga i un de Champions. Va dimitir perquè no sentia el recolzament de la plantilla i les altes esferes del club.

- Mariano García Remón (2004). Va ser un relleu intern. Durant tres mesos va dirigir al Reial Madrid, fins que els mals resultats del primer tram de la temporada el van desplaçar als despatxos.

- Vanderlei Luxemburgo (2004-05). El director de futbol del Madrid, Arrigo Sacchi, va apostar per l'entrenador brasiler per dirigir la nau dels galàctics. Amb un sistema de joc novedós que no va aconseguir transmetre a la plantilla, Luxemburgo va abandonar el Reial Madrid sense guanyar cap títol i només onze mesos després d'arribar a la casa blanca.

- José Ramón López Caro (2005-06). Altra vegada el mateix guió. Després del fracàs d'un entrenador forani, Florentino busca solucions en un tècnic de la casa. Durant el període de López Caro a la banqueta blanca, Florentino va anunciar el seu adéu de la presidència. Es tancava el seu primer mandat amb un Barça campió d'Europa a París i un Madrid que havia anat de més a menys.

- Manuel Pellegrini (2009-10). Després del seu retorn a la presidència, l'aposta de Florentino i Jorge Valdano va ser el xilè, fins llavors entrenador del Vila-real. La derrota 4 a 0 contra l'Alcorcón a la Copa, el fet de caure per sisè any consecutiu als vuitens de final de la Champions i el segon lloc a la Lliga contra un Barça de records van fer que Pellegrini no continués a la banqueta madridista.

- José Mourinho (2010-13). En aquest període, el portuguès ha guanyat una Copa del rei el primer any, una Lliga la segona campanya i aquesta última ha sumat una Supercopa espanyola. Això sí, en els tres anys, l'equip blanc ha superat els vuitens de final de la Lliga de Campions sempre.