Madridistes i independentistes: 4 testimonis
Hi ha gent que desitja amb el mateix èmfasi que Catalunya sigui un nou estat d'Europa com una victòria del Madrid
BarcelonaAl Camp Nou no només es disputarà un partit de futbol. Tal com està l'ambient polític a Catalunya, per molts aficionats el Barça-Reial Madrid de demà serà com un Catalunya-Espanya, amb una càrrega política que va molt més enllà d'un simple partit de futbol.
En aquest context, hi ha un grup de persones que posarien la mateixa intensitat a celebrar un gol del Reial Madrid que a clamar a favor de la independència de Catalunya. No són gaires, i ens ha costat trobar-los, però l'ARA els ha demanat que expliquin com viuen el futbol. En els quatre casos que hem trobat, la passió futbolística va néixer a casa seva, per mimetisme o per oposició, igual que les idees polítiques, heretades dels seus pares i avis.
Joan Ignasi Gómez. 21 anys, de Vilanova i la Geltrú. "No trec mai cap bandera al camp, tret de la de l’equip que animo".
Nel·la Saborit. 27 anys, de Borriana. "Jo sóc més del madridisme de Vicente del Bosque".
Ciceró Pascual. 29 anys, de Maó. "Durant un temps vaig fer veure que no m’agrada el futbol".
Germán Caufapé. 59 anys, de Lleida: "El meu avi i el meu pare eren del Barça i jo em vaig fer del Madrid, com un joc".
Ho podeu llegir a l'ARA Premium.
I també:
Entrevista a Jordi Mercader, autor del llibre 'Un blanc a la nació culer': "El Barça exporta catalanitat, però no representa Catalunya".