El maldecap de l’etapa marató

BarcelonaL’organització del Dakar ha decidit recuperar per a aquesta edició l’etapa marató per als cotxes i camions. Des del 2005, encara a l’Àfrica, només les motos afrontaven aquesta jornada, en què els participants no disposen d’ajuda tècnica ni mecànica quan arriben al bivac i, per tant, s’han de resoldre ells els possibles problemes abans d’iniciar l’etapa següent. Aquest any els cotxes s’estrenen avui amb l’etapa marató en una jornada en què els pilots de motos descansaran. “És una llauna, però, per la meva discapacitat, per a mi encara ho és més”, diu Albert Llovera. L’andorrà, paraplègic, afronta el seu tercer Dakar sent conscient de les dificultats que implica anar al desert enganxat a la seva cadira de rodes. “No tindrem mecànics ni pneumàtics ni res per als problemes que puguem tenir”, diu.

El fet que els pilots tinguin un bivac separat dels equips implica, per exemple, que, a part dels mecànics, tampoc puguin disposar de la resta de professionals, com ara el fisioterapeuta, clau per a Llovera per recuperar-se de l’esforç de l’etapa. “Jo no podré anar al lavabo en bones condicions ni disposaré del meu fisioterapeuta. I, si tinc alguna llaga, espero que hi hagi algun servei mèdic”, diu, però afegeix: “És el Dakar. Ningú ens posa una pistola al cap per anar-hi. Jo vull anar-hi, és un repte, una forma de vida”.

Els pilots intenten treballar amb temps les etapes marató. Si disposen del cotxe amb temps, intenten desmuntar les peces que són fàcils de canviar per assajar les possibles situacions que es podran trobar a la sorra. “Jo no tinc res assajat! Vaig tenir la sort que a principis de desembre vaig poder anar amb un minibugui al Marroc dos dies amb el meu copilot, l’Óscar Haro. Vam fer 4.000 quilòmetres de viatge per fer 150 quilòmetres de sorra, però no hem pogut fer res més”, diu Llovera, que no va poder provar el cotxe abans d’enviar-lo a Buenos Aires.

Així, quan avui els pilots deixin el bivac d’Iquique cap a Uyuni, no tornaran a tenir assistència fins que tornin a Uyuni, demà a la tarda, després de poques hores de son i de 1.522 quilòmetres recorreguts, 1.102 dels quals cronometrats. “Haurem de sortir més conscienciats, anar pel lloc que toca i no fer cap excursió externa”, diu Llovera, rient, fent referència a les possibles equivocacions de recorregut. ¿L’objectiu? Mantenir-se en cursa després de la seva primera etapa marató: “Al Dakar cal anar dia a dia. Avui hem arribat? Doncs pensem en demà”.