Els maldecaps del Girona per crear una plantilla de Champions

GIRONA"Em preocupa molt que l'equip es debiliti la temporada vinent". La frase és de Míchel Sánchez, l'entrenador d'un Girona que tindrà maldecaps per confeccionar una plantilla que tingui el do d'afrontar tres competicions: la Lliga, la Copa del Rei i la Champions League. Aquest divendres els gironins s'acomiaden del millor curs de la seva història, en què acabaran tercers de Primera, rebent el Granada (21 hores, Gol). Montilivi serà una festassa, com ho seran diumenge els carrers de la ciutat amb la rua programada per celebrar la fita de disputar competició europea per primera vegada.

"Vull que la major part de la plantilla es quedi amb nosaltres l'any que ve a la Champions. I no només això, el més important del pròxim curs és la Lliga. Caldrà estar al peu del canó perquè a l'elit, si jugues tres competicions i t'oblides de la més important, hi ha molts equips que han patit molt. No serà un any fàcil per a nosaltres, podem tenir un problema", resumeix el madrileny. La majoria d'integrants del seu vestidor són a l'aparador, després d'un curs brillant.

Costarà retenir Miguel Gutiérrez, per qui el Madrid té una clàusula de compra per vuit milions que pot fer efectiva; Aleix Garcia, que desperta l'interès del Bayer Leverkusen; Iván Martín, a qui l'Athletic tempteja, o Artem Dovbyk, a les agendes dels grans clubs europeus. Míchel també perdrà Eric Garcia, a qui voldrà recuperar; Yan Couto, que el City podria vendre perquè acaba contracte l'estiu vinent, i Savinho, del qual esperarà el retorn en un viatge a Manchester que hauria de ser de tornada un cop els dos clubs oficialitzin que l'empresa matriu, el City Football Group, canvia el repartiment de poder a Girona per poder jugar la Champions.

Quique Cárcel, doncs, l'haurà de tornar a encertar venent bé i comprant encara millor. En primer lloc, per mantenir el llistó com més elevat millor, substituint les peces importants; i, en segon lloc, per afegir riquesa i profunditat de plantilla a un vestidor damunt del qual voltarà una exigència altíssima. L'augment del pressupost ajudarà, esclar: passarà dels 60 milions actuals a les tres xifres, perquè s'enfilarà als 100 milions.

Comprar per un milió i vendre per tres

Però ¿quin és el model de negoci que fan servir els blanc-i-vermells per fitxar jugadors? "No podem lluitar contra els grans clubs, però sí que podem buscar futbolistes d'un pas intermedi, que al cap d'un temps poden ser rellevants en el futbol professional, i ser la seva plataforma. Aquí apostem per la gent jove, tenim un entrenador que els fa jugar i Girona és un bon entorn perquè creixin. Aquí és on ens hem de saber vendre", argumenta Quique Cárcel en el programa d'Itnig sobre el Girona que es pot trobar a YouTube.

"Hem de tenir una idea clara en la inversió de quin tipus de jugador volem", continua, i situa el focus en aquell "que passa una mala etapa i és bon moment per fitxar-lo i que es revalori per a una futura venda": "Nosaltres, quan portem un jugador per un milió, ho fem pensant que pugui tenir un creixement futbolístic en el qual el puguem vendre per tres. I per això cal tenir nas, intuïció".

Les incorporacions, a Montilivi, es consensuen no només amb la part esportiva (Quique Cárcel i Míchel Sánchez) sinó amb la financera, amb Ignasi Mas-Bagà, CEO del club, que també dona el seu punt de vista. "Estem ben organitzats. Quique comença les negociacions amb els agents i el jugador, òbviament. Quan la cosa arriba a escala de club, perquè hi ha un traspàs, és quan m'hi fico i ens dividim la feina. Allà tenim un primer tastet per on es mourà la transacció". Llavors, s'organitza una fitxa personal i una mena de DAFO, amb un esquema de treball en què s'assenyalen les debilitats, les amenaces, les fortaleses i l'oportunitat de cada operació. "Si hem d'invertir, ens fem moltes preguntes. Quin serà l'any adequat per vendre'l? Quant esperem treure? A quin nivell arribarà el futbolista?".

El Girona té un equip que organitza projeccions sota paràmetres i variables bàsics. Des de quants partits jugarà el futbolista en qüestió fins a quants gols marcarà, passant per la part mèdica, amb el corresponent historial de lesions, i acabant amb l'impacte que tindrà, de quina manera consumeix el límit salarial i com afectarà futures operacions. "El que esperem, com a mínim, és doblar la inversió; però després els plans canvien en funció de les necessitats. I dels cicles, perquè hi ha coses que avui tenen un preu i demà un altre. També és veritat que fa uns anys que construïm part del pressupost basant-nos en les vendes, ens preguntem quins futbolistes són els vendibles. I cal arriscar. Perquè a Girona també arrisquem". El risc els ha dut a la Champions.