Els manaments que el Barça no hauria d'oblidar

BarcelonaQui ha anat a concerts de Mishima ha cantat algun cop allò de "Carabén, president!" Quin encert ha estat que ell sigui l'escollit per fer de comissionat dels actes del 125è aniversari del Barça. Durant els dotze mesos vinents, el club recordarà el seu passat amb una sèrie d'actes i iniciatives. El tret de sortida l'ha donat avui el president Joan Laporta, que per un cop ha tornat a ser el del passat, el que dona titulars i ataca a pit descobert. Si Laporta ha estat la rauxa, Carabén ha estat el seny. El seu discurs es podria emmarcar i posar-lo al museu del club.

Carabén, per qui no ho recordi, no podria ser més barcelonista. El seu pare, l'Armand Carabén, va ser una d'aquelles persones que el país necessita. Gent amb qui podies estar d'acord o no, però que volia fer coses. Que pensava com podia fer una Catalunya millor, que trobava l'equilibri entre fer negocis i invertir diners en causes que no li donarien més benefici que la satisfacció personal. Els catalans de la feina ben feta, de llevar-se ben d'hora. Els emprenedors, els qui allargaven els dinars xerrant amb gent com Josep Pla i Manuel Ibáñez Escofet. Dels que volien cuidar la llengua, la cultura i el Barça, on va fer de gerent un munt d'anys. Ell, de fet, va ser la peça clau en el fitxatge de Cruyff. Quina experiència devia ser per al jove David Carabén poder veure, quan no aixecava ni un pam de terra, la imponent figura prima del neerlandès!

Carabén ha defensat els valors que el Barça no hauria d'abandonar. Identitat, compromís, voler tenir sempre la pilota. Buscar ser admirats i respectats, perquè també ajuda veure que els altres et veuen amb bons ulls. No ens n'amaguem: els elogis sempre agraden, encara que puguin arribar a ser perillosos. Valorar La Masia i la història. Defensar el tant se val d'on venim, mentre la gent sumi. Un club fundat per suïssos on els nous ídols tenen pares del Marroc i Guinea. Un club que troba l'equilibri entre les arrels i ser obert. Un club amb espai per a la cultura i la solidaritat.

No sempre se'n surt, el Barça. Aquests dies ho hem vist amb el cas dels drets dels treballadors que enllesteixen el nou estadi. No sempre tenim clar si sortirà el sol en el futur, ara que plana el fantasma de no poder mantenir el model de propietat del club. Carabén l'ha defensat, tal com ha defensat tenir sempre la pilota. Tota la idea del 125è aniversari gira al voltant d'això, de fet. El Barça necessita personalitats com aquesta, ideòlegs que defensin i modernitzin el discurs. És bo que Laporta l'hagi escollit a ell com a comissionat. El passat sempre és important, cal recordar-lo per no repetir errades i cal recordar d'on som i d'on venim. Laporta ha admès que la situació és complicada, però que ell s'ho està passant pipa. Que així sigui. Que el discurs de Carabén marqui el camí per estar millor quan es bufin les 125 espelmes el 2024.