Fita a fita

De Maó a Sant Lluís pels llogarets de Llucmaçanes i Torret

Volta circular pel sector sud-oriental de Menorca per gaudir de camins amb història i de l’immens patrimoni arqueològic de l’illa

La ruta.
Fita a fita
Joan Carles Palos
27/09/2024
5 min

PalmaEl poble de Sant Lluís va ser fundat pels francesos durant la seva dominació de l’illa de Menorca, entre el 1756 i el 1763. A Les Illes Venturoses (1911), l’escriptora escocesa Mary Stuart Boyd afirma que “exteriorment, Sant Lluís té tot l’aspecte d’un poble francès. Fins i tot l’església sembla francesa, és clara i espaiosa, en sorprenent contrast amb els ombrívols interiors de les esglésies mallorquines. Els carrers del poble eren amples i els camins que hi conduïen tenien ambdós costats plens d’arbres”. Hi havia arribat a peu des de Maó, una tirada de prop de cinc quilòmetres, en companyia del seu marit, Alexander, i el seu únic fill, Stuart. La tornada la feren en carruatge, no sabem si un milord o una altra casta de vehicle de tracció animal.

La volta del Milord és un vell itinerari turístic, d’origen incert –les primeres referències escrites són del segle XX, tot i que alguns autors apunten al segle XVIII– i avui dia totalment oblidat, que s’oferia a visitants il·lustres i turistes. Tenia Maó com a punt de partida i arribada, i connectava amb localitats com Llucmaçanes, Sant Climent, Sant Lluís i es Castell. El nom d’aquest itinerari pel sud-est de l’illa respon al tipus de vehicle utilitzat, el Milord, un carruatge tipus victòria estirat per cavalls. La nostra ruta coincideix amb aquesta volta en el tram comprès entre Binissafullet i Sant Lluís, passant per Torret.

Tot plegat són idees i imatges que ens vindran al cap durant l’itinerari que us proposam. Una volta llarga i circular que uneix Maó, Llucmaçanes i Sant Lluís per vells camins de ferradura i d’altres tipus que junts ens acosten al paisatge cultural de l’illa, Reserva de la Biosfera i Patrimoni de la Humanitat pels seus importants jaciments arqueològics (Menorca Talaiòtica).

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la ronda de Maó cap a migjorn pel camí de Trepucó. Deixam a l’esquerra el cementeri municipal i, tot seguit, l’ermita de Nostra Senyora de Gràcia, de final del segle XV. [15 min] Assolim una cruïlla important, tot dret és el camí de Sant Lluís i, a l’esquerra, la continuació del camí de Trepucó, cap on ens dirigim. A la següent cruïlla, el nostre camí gira a la dreta. A l’esquerra deixam el camí Verd i el camí de na Xenxa. La senyalització del poblat talaiòtic de Trepucó ens facilitarà molt l’accés a aquest punt d’interès de la ruta [20 min], màxim exponent de Menorca Talaiòtica-Patrimoni Mundial.

Trepucó és el poblat talaiòtic més gran de Menorca, un dels 1.600 que fan part de la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

“Trepucó és un dels poblats talaiòtics més grans de Menorca, amb més de 4 Ha d’extensió, i en el seu origen estava emmurallat. Té una cronologia que va del 1200 aC al segle III de la nostra era. Actualment només es conserva una petita part de l’assentament: alguns trams de la muralla amb dues torres quadrades, dos talaiots, el recinte de taula i algunes restes d’habitatges perfectament visibles. El talaiot més gran i la taula estan localitzats al centre d’una fortificació en forma d’estrella, construïda en paret seca durant el segle XVIII per les tropes espanyoles que van assetjar el castell de Sant Felip, en mans britàniques.” (Font: menorcatalayotica.info)

Sortim novament al camí de Trepucó i avançam cap a migjorn. Sobrepassam les cases Villa Rosendo i Villa Aguedita, a l’esquerra, i sortim al camí Llarg, on voltam a la dreta [25 min]. Al final d’aquesta tirada, ens toca travessar la carretera de Maó a Sant Lluís (Me-8) [35 min], on un poc a la dreta, vora un negoci de restauració, neix el camí de Malbúger. Abandonam l’asfalt i dirigim les nostres passes cap a ponent, vorejant la tanca que ens separa, a l’esquerra, de l’aeroclub de Sant Lluís. Deixam a la dreta el camí de darrere Malbúger Vell [40 min], i seguim dret entre dues parets en direcció al llogaret de Llucmaçanes, fundat entre els segles XVI i XVII.

[55 min] Travessam el poble cap a ponent pel carrer de Malbúger fins a situar-nos ben davant l’església de Sant Gaietà, de 1885. La continuació de la nostra caminada és a la dreta de l’edifici, pel camí de Biniati [1 h 00 min]. Abandonam la vila i ben aviat deixam a la dreta el camí de Tornaltí. El nostre camí serpenteja entre parets, a voltes acompanyades d’alzines i vegetació. [1 h 20 min] La senyalització del camí ens indica el canvi de terme municipal, de Maó a Sant Lluís, punt on el topònim del camí també barata pel de Son Xoriguer. Poc després sortim a l’asfalt i continuam tot dret cap a migjorn. Al final d’una llarga recta, el camí asfaltat gira en sec cap a l’esquerra. Nosaltres hem de continuar dret pel camí dels Marrocs [1 h 35 min], que ja no abandonam fins a sortir al camí de Binissafullet –carretera asfaltada–, al qual ens incorporarem per l’esquerra.

Poblat talaiòtic de Binissafullet

Ens trobam pocs minuts abans del poblat talaiòtic de Binissafullet [1 h 55 min]. Aquest espai, descobert el 1988 arran d’una desforestació, conserva els elements característics d’un jaciment d’aquest tipus: “un talaiot, un recinte de taula –la més petita de l’illa–, una sala hipòstila, habitatges, restes de sitges... Va estar en ús entre els segles X aC i l’època romana i especialment durant els segles IV-III aC, encara que també hi ha restes d’època islàmica que indiquen que podria haver estat habitat fins a l’època medieval.” (font: Menorca Talaiòtica)

Continuam ara la nostra caminada per la Me-10 en direcció a Sant Lluís. Travessam la cruïlla on conflueixen els camins de Llucmaçanes i Binibèquer [2 h 05 min] i, pocs minuts després, abandonam la carretera per la dreta, cap a llevant, per dirigir-nos a Torret. Després d’una breu i suau capamunta, deixam a la dreta la Tanca de l’Era i tot d’una a l’esquerra albiram l’indicador del camí de la Coixa [2 h 25 min]. Continuam per aquesta camada que prest esdevé una preciosa talaia des d’on gaudir de les vistes de la contrada. Sortim a la carretera de Binissafúller (M-10) [2 h 40 min], des d’on, cap a la dreta, ens dirigim a Sant Lluís.

Ubicats a la rotonda de la Pau, a l’entrada de la vila [2 h 45 min], prosseguim la nostra caminada per l’avinguda que la circumval·la pel costat de llevant. Passam per davant una benzinera i giram tot d’una a la dreta per la carretera del Castell que ens ha de menar, primerament, fins a una nova rotonda [3 h 10 min]. La travessam i entram dins el camí de Biniarroca, ben davant nostre, una drecera al camí vell de Sant Lluís, on giram a l’esquerra. Passam per davant la creu de Biniarroca [3 h 20 min], ubicada sobre la triple partió de Sant Lluís, Maó i es Castell. En travessar el camí Llarg enllaçam amb una part del camí d’anada, és el camí de Trepucó que ens ha de retornar a Maó [3 h 55 min].u

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 15,87 km

Desnivell 43 m

Durada 3 h 55 min

Altitud màxima 116 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita

stats