De cap al mar per nedar
Com iniciar-se en la natació en aigües obertes en plena tardor
BarcelonaL’aigua del mar és molt freda per nedar-hi ara. És la idea més compartida entre els amants de la natació, que han vist com les piscines es tancaven i amb l’esperada reobertura de dilluns hi tindran limitat l’accés. Quan es plantegen nedar en aigües obertes, els dubtes sobre el fred, les meduses i altres esculls organitzatius els assalten de cop. Ara bé, els que hi neden des de fa anys asseguren que iniciar-s’hi és més senzill del que un es pugui imaginar, i alhora sostenen que la recompensa és ben gran pel paisatge que es contempla mentre s’hi fan les braçades. És com sentir-se part de la natura o estar com un peix a l’aigua, mai més ben dit.
Per començar, certament la temperatura del mar és freda. “Els mesos més freds de l’hivern (un mes de febrer, per exemple) pot arribar a estar a uns 13º, xifra que contrasta amb la de l’estiu, quan en un agost calorós pot ser de 26-27º”, explica el nedador Estanis Peinado. Per això, n’hi ha que opten per adquirir un vestit de neoprè, de cos sencer, i de màniga llarga, que és recomanable si l’aigua de mar és temperada i sobretot és molt recomanable si la intenció és estar-hi nedant més d’una hora, perquè és la manera d’evitar possibles hipotèrmies. Dit això, i amb el neoprè com a peça indispensable per iniciar-se en la natació al mar, cal saber que al mercat n’hi ha de mil i un preus, i també de mil i una característiques diferents. Les claus per optar per un o un altre són el gruix de la peça, les aptituds personals i les maneres de nedar. A partir d’aquestes tres característiques cadascú ha de triar el millor, i sempre tenint en compte que amb el vestit de neoprè l’aigua del mar llisca més però alhora se sura més, cosa que pot suposar que “costi més moure’s”, segons diu el nedador Àlex Allepuz.
Decidit el neoprè, el pas següent imprescindible és anar al mar en companyia. És a dir, nedar sempre amb algú altre, i mai sol, com passa a l’hora d’anar per la muntanya. És una mesura de seguretat que cal no saltar-se, perquè al mar, com a tota la natura, cal tenir-li respecte. Com que es neda amb companys, pot ser que es comparteixin condicions físiques, o que hi hagi desigualtat, però en tot cas la velocitat habitual de les persones que neden al mar és de 2-3 km per hora.
Una altra premissa és comprovar que la mar és plana, perquè és més senzill a l’hora de nedar-hi que fer-ho contra les onades. De fet, tant per a un cas (mar plana) com per a l’altre (mar brava), la destresa personal i física són necessàries. Dit amb altres paraules, i malgrat l’obvietat que pugui semblar, a l’hora de tirar-se de cap al mar cal tenir una preparació física adequada i ser destre nedant.
Per continuar, hi ha les meduses, “la bèstia negra dels nedadors”, com les descriu Estanis Peinado, que assegura que “a la Mediterrània no n’hi ha de mortals si no és que es pateix d’hipersensibilitat”. Però, “n’hi ha que provoquen picades doloroses”. I no és només el dolor, sinó “la basarda que fan, sobretot quan s’ajunten en bancades que, de vegades, no et deixen avançar”. Seguint aquest fil, arriba la recomanació següent que cal seguir abans d’anar a nedar al mar, que és informar-se si hi ha meduses o no. “Són més freqüents a l’estiu que en altres èpoques de l’any, i si n’hi ha llavors no nedes amb comoditat ni gaudint del panorama que tens davant teu, sinó que llavors estàs amb els cinc sentits pendents d’esquivar-les”, diu Peinado. Si malgrat tots aquests preparatius la medusa pica el nedador, és important saber què cal fer. Segons l’Institut de Ciències del Mar, que impulsa el projecte Medusa, que estudia el seu impacte en el medi ambient i en la salut pública, el primer que s’ha de fer és sortir de l’aigua. Després no s’hi ha d’aplicar aigua dolça, ni amoníac, ni alcohol, ni fregar-ho amb res, ni aplicar-hi embenatges a pressió, ni tampoc vinagre. El que cal fer és treure les restes de tentacles sense fregar la picada amb l’ajut d’unes pinces. Després cal rentar l’erupció amb aigua de mar i posar-hi gel cinc minuts, però no directament a la pell, sinó protegint-lo amb una bossa, per exemple. Si la coïssor continua, cal consultar un metge.
D’altra banda, en aquesta època de l’any les boies que s’acostumen a col·locar a l’estiu per indicar les zones de natació no hi són. Així que la recomanació és agafar una mica de distància respecte a la costa i després començar a nedar de manera paral·lela a la costa, sense perdre-la de vista. “Quan vaig començar a nedar al mar em proposava distàncies curtes, per anar plantejant-me reptes a poc a poc”, diu el nedador Àlex Allepuz, que afegeix que a ell també li aportava seguretat portar enganxat en una cama una planxa petita, com un suro, que li permetia agafar-lo amb les mans quan es cansava de nedar. “Si te’l lligues als peus no notes que el portes, i va bé per anar descansant de tant en tant si t’hi agafes amb les dues mans”, diu.
Per acabar, altres materials que es necessiten per nedar al mar són ulleres, un casc de piscina i també una boia de natació de color, enganxada amb una cinta a la cintura perquè “se’ns vegi des de les embarcacions i perquè també ens permet agafar-nos-hi i surar en cas de necessitat”, diu Estanis Peinado.
Amb aquestes premisses i materials ja no hi haurà cap excusa per no anar a nedar al mar.
La ‘Pelagia noctiluca’, la medusa més freqüent
L’espècie de medusa més freqüent a les nostres platges és la Pelagia noctiluca, diu Emili Masferrer i Niubò, especialista en dermatologia. “Tot i l’alarma que causa, aquesta espècie fa lesions lleus, a diferència d’algunes espècies d’altres parts del món”. Per això recomana que, “si nedant ens pica una medusa, el que hauríem de fer és sortir de l’aigua i netejar bé la ferida”. Per fer baixar la inflamació durant els dies següents “es pot aplicar una crema amb un corticoide i protegir bé la zona del sol”.