Marc Coma: “A molts dels que reclamaven sorra ara potser els sobrarà”

BarcelonaFa poc més de tres mesos arrencava el Dakar 2017, marcat per la meteorologia, que va obligar a suspendre dues etapes i a retallar-ne tres més. Amb ganes de tornar a fer un gran ral·li, Marc Coma (Avià, 1976), el director esportiu de la prova, va presentar ahir a Barcelona el nou recorregut per a l’edició del 2018 -la 10a que es disputa a l’Amèrica del Sud-, del qual destaca el retorn del Perú després de cinc anys d’absència.

La del 2018 serà la desena edició del ral·li a l’Amèrica del Sud. Podem dir ben alt que el Dakar s’hi ha consolidat.

A l’Amèrica del Sud el Dakar està més que consolidat. Hi ha hagut un intercanvi constant de països i estem contents de poder, altra vegada, donar la benvinguda al Perú. És la clau d’aquesta edició, que serà la 40a del ral·li.

¿El Perú és l’ingredient que li faltava a un Dakar dissenyat per tu? El primer any que vas fer de director esportiu va caure del recorregut a última hora.

El fet de tenir el Perú esportivament soluciona moltes coses. Les dunes, la part del desert... Ara, ens costarà trobar-hi el punt, perquè la part més difícil de la cursa la tindrem a l’inici i haurem de veure què fem per no perdre molts participants els primers dies. Des que vaig entrar he hagut d’inventar-me moltes coses, buscar molta sorra... i el Perú ens dona comoditat per treballar.

Parlaves de sorra i dunes, que eren una reclamació dels pilots. ¿Amb el Perú estan assegurades?

A molts dels que reclamaven sorra ara potser els sobrarà! [Riu.] El Perú, per la zona en què estem, és sinònim de desert i dunes. El 80% dels quilòmetres que farem allà seran d’aquest tipus.

Això vol dir que passarem de les dunes peruanes a l’altura de Bolívia per acabar amb la calor argentina!

Tindrem de tot! El Perú, amb les dunes, és exigent i podrem esprémer al màxim la navegació. La part boliviana, amb l’altura, on hem demostrat que som capaços de construir etapes de qualitat. I per acabar, l’Argentina, amb el final a Córdoba, que crec que és un homenatge a aquella zona, per a molts la capital del motor de l’Amèrica del Sud.

El Dakar del 2018 començarà més tard, el dia de Reis. A què es deu el canvi de dates?

Per temes de calendari ens quedava estrany, i mirant el vessant esportiu, de l’organització i televisions... el que millor encaixava era sortir el 6. Això ens permet fer un Dakar de 14 etapes.

Una altra de les reclamacions dels pilots són els enllaços. Aquest any es queixaven que eren molt llargs.

Hem diagramat una cursa amb tres bucles, tres etapes que acabaran i començaran al mateix campament i gairebé no hi haurà enllaços. Però els enllaços formen part de la carrera. El Dakar sempre està entre els 9.000 i 10.000 km. Potser el 2018 baixem una mica malgrat que fem dues etapes més, ja que amb els tres bucles es reduirà el quilometratge.

El del 2017 tothom va dir que era el Dakar més dur fins llavors. ¿El del 2018 el superarà?

El 2017 vam dir que seria dur i va ser així. I tot anava molt bé fins que vam topar amb la pluja, que ens ho va diluir tot. Crec que globalment va ser un molt bon Dakar, però ens vam veure afectats per un fenomen meteorològic que no vam poder preveure. I ja pots tenir pla A, B, C o D... que no hi pots fer-hi res.

Aquest any vau introduir canvis esportius. Per al 2018 també n’hi haurà?

No, no podem fer una revolució cada any! La idea és seguir amb la filosofia.

El 2018 torna el Perú però cau el Paraguai. Per què?

Sortim de Lima i el lloc d’acabar ho complica tot. Volíem una cursa més compacta pel tema dels enllaços, i logísticament ens era molt complicat mantenir el Paraguai. Esperem tornar-hi.

Tornareu a Oruro, on aquest any vau tenir tots els problemes. El Perú fa poc també ha patit inundacions. ¿Prepareu alguna actuació solidària?

Estem activant actuacions solidàries al Perú en coordinació amb el govern. El Dakar, per desgràcia, per coses que no controlem nosaltres, tornarà a tenir l’oportunitat de mostrar la seva cara més solidària.

¿Es poden evitar les afectacions que vau patir en l’edició passada?

Quan t’afecta un fenomen així és molt difícil d’evitar. Quan dissenyes les etapes, mires d’evitar zones inundables, passos de rius... però en realitat, quan cauen més de 100 litres i durant tres dies no para de ploure, pots fer-hi poca cosa, no pots tenir etapa. I cancel·lar-ne una és frustrant, ja que hi ha molta feina al darrere. Però no pots prendre riscos.