Les mares que van crear un club perquè els seus fills poguessin jugar

Sant Cugat del VallèsMolts pares s’han trobat en situacions similars. Un fill torna a casa i els explica, trist, que vol practicar un esport que ha descobert a l’escola o a la televisió, però que no pot fer-ho, ja que a la seva ciutat només hi ha clubs destinats a un sol sexe. Milers de nenes s’han trobat en casos així en el passat amb el futbol i encara els passa, de tant en tant. Als nens, també els passa. Alguns esports semblen destinats a les nenes, i això complica les coses als menuts que el volen practicar.

És el que ha passat a Sant Cugat del Vallès amb el voleibol. La ciutat vallesana té tradició en el voleibol femení, amb un dels millors clubs catalans, però el Club Voleibol Sant Cugat no té equips masculins i tenir-ne no forma part dels seus plans. Marta Claveria i Laura Muntanyà es trobaven amb el mateix problema. Els seus fills estimen el voleibol, però si el volien practicar havien d'anar a Barcelona, Cerdanyola del Vallès o Terrassa. "Aquí no hi ha club. La Laura i jo ens vam trobar en el mateix cas, amb els fills apassionats, ja que havien jugat la lliga escolar. Com que al CV Sant Cugat tenen una filosofia diferent i es troben a un nivell diferent jugant només amb noies, vam decidir crear el club nosaltres mateixes", diu la Marta, ara vicepresidenta dels Titans. La Laura n'és la presidenta.

Crear un club esportiu, però, no és bufar i fer ampolles. És tot un repte, un laberint burocràtic que a vegades desanima les persones interessades. No ha estat el cas dels Titans de Sant Cugat, ja que per sort la Marta havia treballat en el passat a la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) i sabia que hi ha una oficina d'atenció als clubs. "Hi vam contactar i ens va ajudar. És clau el suport de la UFEC, perquè t'explica com funciona un club, què cal tenir", explica.

Isabel Pérez forma part d'aquesta oficina d'atenció als clubs. "El que fem és treballar conjuntament amb les federacions. En aquest cas, amb la de voleibol. La presidenta de la Federació ja va anar a la primera reunió dels Titans, per exemple. Fa quatre anys, durant l'època de la covid, vam voler estendre tot el que fèiem des de l'àrea d’acompanyament a federacions, perquè arribés el nostre suport als clubs. És quan arrenca l’oficina d'atenció als clubs", explica Pérez, que admet que un moment clau és la fundació de les entitats. És a dir, el que ha passat amb els Titans. "Quan arrenquen els clubs sempre ho fan amb gent voluntària, amb la seva feina i obligacions; és normal estar una mica perdut. La gent entra per passió a l’esport i poden trobar-se sols, en situacions d’alta exigència de requisits legals. Nosaltres fem la broma dient que per ser president de club cal ser advocat. Et requereixen les mateixes obligacions que a una empresa, però la gent és voluntària", afegeix.

Els clubs que neixen han d'afrontar un procés que a vegades costa. "Cal formalitzar els acords de constitució, fer l'alta del registre, fer els tràmits d'Hisenda, la situació de les persones treballadores, les nòmines, les justificacions de subvencions si es dona el cas...", diu la Isabel, que explica que l'oficina de la UFEC dona anualment atenció a uns 900 clubs. "El volum més gran es tracta de clubs que ja existeixen, però quan en neix un és un moment complex", diu.

Un inici engrescador

Complex, però també ple d'il·lusió. L'estiu passat, "com que Sant Cugat segueix sent una mica poble tot i que no deixa de créixer, es va anar escapant el missatge que es crearia el club". "Quan vam fer la primera reunió al setembre, va ser tota una sorpresa, ja que van aparèixer més de 100 persones. No ens ho esperàvem, la veritat. Creiem que tindríem dos equips per als nostres fills. Vam començar l'aventura amb sis equips federats i un d'escolar. I ara es posen en marxa nous equips, un aleví i dos de màsters", comenta la Marta, que admet que ara mateix el gran problema són les instal·lacions. "A la ciutat no tenim espais. Estem entrenant en una escola privada, llogant una instal·lació, perquè no hem pogut entrar al concurs municipal. I els partits els juguem al Col·legi Reial Monestir de Santa Isabel de Sarrià, a Barcelona. Aquí hi ha un problema molt greu d’instal·lacions, hi ha moltes entitats i pocs espais. L’ajuntament coneix el problema", raona.

Malgrat els entrebancs, els Titans han aconseguit el seu gran objectiu: jugar. "Els nens tenen una motivació i una il·lusió molt gran. Han fomentat les relacions socials amb altres nens, n'han conegut d’altres... Ja som 140 persones al club. S’ha creat un vincle molt bonic. Al ser un projecte que comença de zero, tots en tenim moltes ganes". Els Titans han aconseguit crear un espai per als nois de la ciutat que volen jugar a voleibol, sense tancar la porta a crear equips femenins si hi ha noies interessades. El següent pas serà intentar trobar espais a casa seva, un maldecap que la gent de la UFEC coneix prou bé, ja que "del rugbi al voleibol, la manca d'instal·lacions és un dels grans problemes de l'esport català". Aquesta, però, ja és una història diferent.