De córrer per diversió a trencar el rècord d'Espanya de marató
Marta Galimany se sincera a l'ARA després de batre un registre que es mantenia des de feia 27 anys
Barcelona"Crec que sempre es pot millorar, o almenys pensar que es pot millorar". Marta Galimany (Valls, 1985) va trencar aquest desembre el rècord d'Espanya a la marató de València amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 14 segons, i no s'atura aquí: "Sempre penso en fer un pas més. El meu objectiu és buscar on és el meu límit".
"Corro per mi i per la meva gent. Sobretot pel meu entrenador, que és també la meva parella, el Jordi Toda", confessa. "Ens agrada el que fem. Tot el que hem assolit és la suma del dia rere dia, de la setmana rere setmana i de l'any rere any. La meva idea de mantenir sempre el nivell és que quan acabo una competició començo a preparar la següent", diu entusiasmada. "No em salto cap dia d'entrenament i soc una persona treballadora d'esperit: així m'ho han inculcat a casa".
El seu secret, diu, ha estat sempre tenir les persones més importants al seu costat. Totes han ajudat la Marta a ser qui és ara: "Hi ha gent que corre per diners o perquè se sent obligada. Jo ho faig perquè m'agrada aquesta vida. M'agrada portar aquestes rutines i m'agrada ser constant". Definitivament, constància seria la paraula que millor defineix el camí de l'atleta: "La cosa més important és que tot ho fem en equip, amb la meva parella".
Un projecte comú amb la parella
La font d'autosuperació de l'esportista, la que li aporta la confiança que necessita per mantenir el nivell i per preparar-se mentalment i físicament, és la parella. "Confio molt en ell. Si creu realment que puc aconseguir una marca, sé que mai ho diu per dir. A més, sap transmetre sempre les paraules que necessito en cada moment".
Ara per ara, l'atleta no té al cap frenar la gran dinàmica i el somni que viu, de cap manera: "No tinc fills i no és una prioritat tenir-ne. Ara mateix visc una cosa que mai hauria somiat. Trencar aquesta dinàmica no entra en els meus plans i si ho fes, no sé com podria tornar al nivell que tinc ara", considera.
"No soc de tenir grans referents, soc de fixar-me en persones normals"
"No soc de tenir referents, soc de persones normals", defineix amb senzillesa. "M'agrada tenir en compte cada petit detall de persones com tu o com jo, veure com ho fan per afrontar cada pas de la vida, la manera que té cadascú de valorar les coses..." Cada dia que corre i creua metes, la Marta pensa en aquelles persones que s'ho mereixen: "La meva parella, la meva família i el meu equip".
Pel que fa a la marató de València, el seu objectiu ja era "batre el rècord". Era una fita imbatuda des de feia 27 anys i el 2020 la Marta va estar molt a prop d'aconseguir-ho —es va quedar a només disset segons—. "Llavors sabia que ho valia, però a les maratons passen moltes coses i no sempre surt tot perfecte. En aquest últim cas, ens va anar tot rodó", celebra.
Un repàs dels seus inicis
"Sempre havia jugat a bàsquet, aquí a Valls. Però quan vaig anar a estudiar a Barcelona i durant el primer any, havent deixat l'equip i sense fer gaire esport, vaig notar que em faltava alguna cosa a la vida", confessa. Va ser així com va començar a córrer per oci i per amor a l'esport: "Una companya i jo ens vam apuntar a un club d'atletisme per divertir-nos i al principi ens ho vam prendre com un hobbie", reconeix. "Vaig estudiar ciències ambientals i fins al 2021 també treballava d'ambientòloga. Des de llavors soc professional de l'esport al 100%".