Es retira Mascherano, un jugador amb ànima d'entrenador
L'argentí plega amb 36 anys i no tornarà a jugar amb Estudiantes de La Plata
BarcelonaDe matinada, just després de perdre contra Argentinos Juniors per 0-1, Javier Mascherano va anunciar que es retira de la pràctica activa del futbol. Als 36 anys, l’excapità de la selecció argentina i del Barça va sorprendre amb la notícia en roda de premsa. “Vull explicar-vos que avui em retiro professionalment del futbol. Vull agrair a aquest club [Estudiantes de La Plata] l’oportunitat d’acabar la meva carrera a l’Argentina. Per desgràcia he jugat menys del que pretenia. És una cosa que estava pensant des de feia temps i avui us la comunico”, va expressar.
La retirada de Mascherano té efectes immediats. No tornarà a jugar amb l’Estudiantes tot i que el curs futbolístic a l’Argentina tot just s’acaba de reprendre després del confinament a causa del covid. I això que havia sigut titular als tres partits que el seu ja exequip havia disputat des del retorn de la lliga. “És moment d’acabar la meva carrera per una sèrie de coses que m’han passat aquests mesos en l’àmbit personal. Després d’haver-ho valorat durant tots aquests mesos, crec que he pres la decisió correcta”, va explicar l’exfutbolista, que després de set temporades i mitja al Barça i d’una campanya al Hebei Fortune xinès, només ha pogut jugar 10 partits al seu país a causa de l’aturada pel coronavirus.
Mascherano va militar al Barça entre el 2010 i el 2018. Al Camp Nou va celebrar cinc Lligues, cinc Copes del Rei, tres Supercopes d’Espanya, dues Lligues de Campions, dues Supercopes d’Europa i dos Mundials de Clubs. A les ordres de Guardiola, Vilanova, Martino, Luis Enrique i Valverde, va jugar un total de 334 partits oficials, fet que el converteix en un dels fitxatges estrangers més rendibles de la història del club blaugrana. Només Dani Alves, amb el qual va coincidir moltes vegades sobre la gespa, va jugar més que ell.
Va arribar al Barça procedent del Liverpool a canvi de 20 milions d’euros. Avui poden semblar pocs, però fa una dècada eren una fortuna. I més per a un pivot que havia de ser suplent. “La negociació estava encallada per diners -recorda a l’ARA Andoni Zubizarreta, que aquell any s’estrenava com a secretari tècnic-. Em va trucar Bartomeu, que aleshores era vicepresident, per dir-m’ho i jo vaig trucar a Mascherano per explicar-li com anaven les coses. I ell va dir que cap problema, que hi posaria una part. Li va sortir de dins!”. Aquesta fórmula, en què el jugador renuncia a part de la fitxa per facilitar el traspàs, s’ha anat popularitzant. Aleshores, però, “era una novetat”.
“Tenia molt clar que volia venir i va acceptar el seu rol sense renunciar a la seva personalitat. Es va adaptar molt bé”, afegeix Zubi. En principi Mascherano venia per substituir Touré Yaya al mig del camp, però on va ser realment útil va ser a l’eix de la defensa: “Mentiria si digués que el fitxàvem per ser central. Però també et mentiria si et digués que el fitxàvem per no ser-ho. Buscàvem algú polivalent”. El seu tàndem amb Gerard Piqué per compensar les lesions de Carles Puyol es va mantenir durant cinc anys fins a l’arribada de Samuel Umtiti. Les Champions del 2011 (Londres) i 2015 (Berlín) van ser amb el Jefecito al camp. Un exemple de professionalitat dins i fora del camp i una figura clau al vestidor, sobretot per a Leo Messi.
El somni de tornar al Barça
A la seva roda de premsa de comiat, Mascherano no va precisar cap a on dirigirà la seva vida professional en els pròxims mesos, però tot apunta que provarà sort a les banquetes. De fet, en una entrevista que va concedir fa tres mesos a l’ARA ja ho va deixar anar. “Quan em retiri intentaré provar l’opció d’entrenador. Hauré de veure quines són les meves sensacions. Ara toca preparar-se. Tinc el títol d’entrenador de la Conmebol i segurament faré els meus primers passos com a tècnic a l’Argentina. Després ja veurem què passa”, va explicar. I sobre l’opció de tornar algun dia al Barça, va afegir: “Esclar que desitjo arribar algun dia a treballar a clubs on he jugat, però no em vull pressionar ni posar-me fites inaccessibles [...]. No soc de la casa, tot i que en el seu moment vaig sentir com si ho fos. S’haurà de veure si tinc la capacitat per tornar a formar part del Barça. Em sento identificat amb les idees del club”.
“Mascherano era allò que els periodistes en dieu un entrenador sobre el terreny de joc. Sense ànim de comparar-lo, recordava una mica el que feia Guardiola quan jugava”, comenta Zubizarreta. La seva mirada del futbol, però, no és tan radical com la de l’actual tècnic del City. “Ha conegut molts clubs i ha aglutinat moltes idees”, afegeix el porter del Dream Team, que avala el repte de Mascherano a l’àrea tècnica i només li recepta una cosa: “Temps per madurar la seva decisió”.