El matrimoni d'avis que segueix el Girona a tot arreu amb un Mercedes gran reserva

GIRONAFa dies que en Josep Aulet (1949) i la Remei Boada (1950) tenen planificat el viatge per anar a Eindhoven, on el Girona s’enfronta aquest dimarts al PSV en la quarta jornada de la Lliga de Campions (18.45 hores, Movistar). “M’agrada preparar-ho tot amb temps, sí. Normalment, quan diuen l’horari, ja reservo l’hotel i tot plegat. Perquè si esperes a última hora és massa car i no hi ha marge a fer-ho bé”, diu en Josep. El matrimoni, que viu a Sant Jordi Desvalls, es va fer viral la temporada passada perquè segueix en cotxe les aventures de l’equip gironí des del 2008. Ara, amb un Mercedes que supera els 450.000 quilòmetres i al qual li han fet la revisió recentment. “No m’ha fallat mai, però s’ha de cuidar”, afegeix. La Remei, però, no sol entrar als estadis: aprofita per passejar, llegir o quedar-se dormint al cotxe.

“Hem voltat mig món, però no hem estat mai ni a Bèlgica ni als Països Baixos, així que aprofitarem el partit per visitar-ho. Pensava sortir de casa el diumenge a les set del matí, però la Remei diu que, ja que hi som, si ens aixequem abans, arribarem abans. I això farem”, confessa, per, a continuació, relatar el pla: “Ens allotjarem a Anvers, a 80 quilòmetres d’Eindhoven. Tenim unes 11 hores i 1.300 quilòmetres, més o menys. Suma-hi dues aturades d’uns vint minuts més l’horeta de dinar. O sigui que cap a les 19 hores allà”, preveia en la conversa, a principis de la setmana passada. No s’equivocava de gaire: a les 19.40 hores va enviar un missatge a l’ARA confirmant que ja estaven instal·lats. En Josep reprèn el relat: “Dilluns al matí farem un volt per Brussel·les i a la tarda anirem a esperar l’avió dels jugadors a l’aeroport, a Eindhoven. Saps una cosa? Hi haurà la filla i el gendre, a dins, que els han convidat i viatjaran amb ells. O sigui que la família es trobarà a l’estranger per veure el Girona”, concreta satisfet.

“Haurem de girar cua per dormir altre cop a Anvers, i dimarts, cap allà una altra vegada. Però ens aturarem a Rotterdam. I que el partit es jugui a la tarda ens va de conya, perquè podrem descansar una mica: dijous hem de ser a Barcelona, que tenim una trobada amb la colla d’amics. Hem d’arribar dimecres per força, això segur”, defensa entre rialles. I el cap de setmana, cap a Getafe. Sembla una jubilació de pel·lícula.

Multes i idiomes

A qualsevol gironí de bé, esmentar-li el nom del Lugo li provoca una suor freda. A en Josep i a la Remei, per un motiu doble. “Només m’han multat en aquell lloc. Estava convençut que havia d’anar a 90 en una recta molt llarga, el màxim era 80 i em van enxampar. Molt educadament, però me la van fotre -explica-. A l’autopista no pots passar-te de velocitat, perquè t’afaiten en sec. Aquí potser anem més tranquils perquè tenim avisos de radars i ja t’ho coneixes, però a fora ves a saber on es camuflaran”.

I els idiomes, com van? “Ens en sortim bé. O fem servir el telèfon o ja ens fem entendre. No em preocupa gens. La gent se’n fa creus, ens diuen que com ens atrevim. Però si és supersenzill! El telèfon et deixa a la porta i amb la gent, si no hi parlem, gesticulem. No passa pas res!”, recalca, abans de fer una petita reflexió. “Tots tenim un problema molt greu. He anat a col·legi i he estudiat geografia, sé per on haig de passar. I si no ho sé, ho miro. M’endinso en el viatge. I m’agrada anar en cotxe perquè recordo aquella època, quan ens explicaven les regions, les muntanyes… I ara, conduint, les tinc al davant: hi passo, m’aturo, conec a gent, m’expliquen de què viuen, m’ensenyen les vinyes… el que sigui. Avui dia molts no saben ni la geografia de casa. Al·lucinen amb nosaltres, però soc jo qui no els entén”.

La felicitat omple els cors d’en Josep i la Remei. “No us podeu imaginar com gaudim. Ens encanta viure històries i que ens passin coses. Fer amics, col·leccionar experiències. Tot això és vida”. La classificació europea del Girona ha donat una altra dimensió als seus viatges. “París va ser increïble. Em va posar la pell de gallina veure rètols en català on ens donaven la benvinguda. Em fa aflorar el sentiment patriòtic, perquè sento molt les arrels de la terra. A Milà ja hi hem estat, però repetirem. I descobrirem Klagenfurt, el dia de l’Sturm Graz. Ja tinc l’hotel ullat”, presumeix.

D’anècdotes n’hi ha per regalar. “Vaig retrobar-me amb un company amb el qual vam fer el servei militar i que feia dècades que no en sabia res. Hem buscat llocs bonics que veiem per la televisió, i els hem visitat. Ens hem trobat l’autovia tallada i hem recorregut un munt de carretes secundàries. La gent es fa fotos amb nosaltres des que vam sortir per televisió. Ens han convidat a cellers on ens han tractat millor del que nosaltres tractem el rei. I vam coincidir amb un amic de la infància d’en Míchel! Quan l'hi vaig dir, no s’ho podia creure”, assegura, desprenent una passió que s’encomana. “I què vols fer: agafar el cotxe i passar-ho bé. Per això hi som. Per això ho fem. I aquest Girona és un gust. Potser aquest any el joc no floreix tant, però ja es posarà bé. N’estic convençut”, finalitza.