De McEnroe a Kyrgios i Medvédev: el tenis mostra la seva cara més rebel

BarcelonaSi pensem en el tenis, en l'imaginari col·lectiu d'una gran majoria hi ha la imatge d'un esport net, pulcre, considerat elitista per a molts. El de les normes de vestuari a Wimbledon, on tots els participants compleixen un estricte codi d'imatge; un conjunt blanc, on perfectament es poden reflectir els raigs de sol, que salvaguarden una gespa cuidada al mil·límetre. El de les llargues batalles, que duren hores i hores mentre el públic exercita els moviments de coll, abstrets pels moviments harmònics de dos rivals que més que lluitar sembla que formen part d'una coreografia. El de tenistes com Roger Federer, l'elegància en moviment. Però, com en totes les històries, hi ha també els bad boys. Aquells que van contra l'statu quo. Al tenis, són els qui protagonitzen contínues protestes als àrbitres, s'enfronten al públic o fins i tot trenquen raquetes.

Al Mutua Open de Madrid, que s'ha acabat aquest cap de setmana amb Carlos Alcaraz revalidant el títol, n'hem vist alguns exemples. El danès Holger Rune, núm. 7 del món, escenificava diumenge passat a la tercera ronda del torneig, davant el tenista malagueny Alex Davidovich, un dels episodis més sonats dels últims dies. El jove tenista de només 19 anys va aprofitar una discussió que tenia Davidovich amb l'àrbitre per esborrar la marca de la pilota que estava en disputa, cosa que va desencadenar el malestar del públic. Més tard, Rune ho va qualificar de malentès i va al·legar que no tenia res en contra dels aficionats. Però el mal ja estava fet. No ha estat l'únic que ha marxat del Mutua Open de Madrid entre xiulets. Daniïl Medvédev, 3r del món, que ja va protagonitzar polèmiques l'any 2021, s'ha tornat a enfrontar a un públic que se li posava en contra després de protestar a l'àrbitre i tirar una pilota a la grada. "El públic del tenis s'emociona molt últimament", assenyalava després de ser eliminat.

Si parlem de bad boys al circuit ATP masculí, qui s'endú la palma és el tenista grec Nick Kyrgios. És el jugador que més animadversió genera, tant entre els seus companys de professió com entre el públic. Famós per trencar raquetes i per l'actitud amb els àrbitres, guarda un gran tenis rere la seva màscara de noi dolent. Amb Novack Djokovic, actual núm. 1 de l'ATP, té els duels directes a favor (2-1), mentre que sempre que juga contra Rafa Nadal el posa en problemes. "Si hagués entrenat Kyrgios, hauria guanyat cinc Grand Slams!", confessava el tenista serbi.

Amb tot, són jugadors dotats d'un gran talent que sovint juguen amb els límits. Álex Corretja, extenista i actual comentarista de televisió, reconeix aquestes actituds com a mecanismes d'ajuda. "Hi ha jugadors que se senten còmodes enmig del caos. No els importa, fins i tot poden treure un punt extra de rendiment en situacions així". En el seu cas, eren moments que el podien perjudicar. "Hi ha jugadors que, com jo, en moments com aquests no se senten tan còmodes, et treuen del partit per estar al seu hàbitat", explica. Però Kyrgios, Rune o Medvédev no han estat els primers a fer-ho. "En totes les etapes hi ha hagut tenistes a qui els agradava el soroll, que discutien pilotes que eren justes i que generaven polèmiques", rebla Corretja.

Guanyador de set Grand Slams, l'estatunidenc John McEnroe va ser un dels primers tenistes rebels del circuit. La seva manera de viure el tenis contrastava amb l'ortodoxa actitud del seu rival acèrrim, el suec Bjon Borg, amb qui va protagonitzar a Wimbledon el 1980 la final del torneig que molts mitjans van anomenar com "el partit del segle". Aquesta dicotomia, la que escenificaven a la pista McEnroe i Borg, representants l'un de la subversió i l'altre de la disciplina, és inherent a l'esportista, va més enllà. És un tret social que ni un esport com el tenis pot evitar. Sempre hi haurà els bad boys.