Mendilibar i la robòtica de l'Eibar

BarcelonaAjuntar robòtica i futbol fa pensar en accions mecàniques o lineals. Fa pensar en automatismes, en repeticions, en rigidesa, i això no sembla lligar gens amb un esport tan complex i imprevisible com el futbol. Menys a la SD Eibar, on hi han vist una oportunitat creativa, una via d'innovació. "L'aprenentatge de la robòtica ajuda els nens a resoldre problemes del dia a dia amb solucions més creatives. Canvia les seves estructures de pensament i els prepara millor per a les noves pràctiques que exigeix el món laboral, tan tecnificat. És fascinant". Així explica la fundació de l'entitat la seva nova aposta formativa que, des d'aquest curs, reuneix setmanalment 25 nens d'entre 8 i 17 anys a les instal·lacions d'Ipurua per estudiar aquesta branca de la tecnologia. En aquest segon trimestre, hauran de construir un camp de futbol robòtic i dissenyar videojocs.

Però com s'ha arribat al fet que un club de futbol s'interessi per la robòtica? "La part positiva de ser un club tan petit, explica a l'ARA Jon Arregi, responsable de la fundació, "és que el que sembla complex ho resolem de manera senzilla. Tenim una estructura logística tan petita que, en un matí, podem agilitzar tràmits que en altres clubs s'eternitzarien". Arregi, interessat en la pedagogia, va tenir una idea i, amb l'ajuda del patrocinador Wiko, referent en tecnologia, van impulsar un dels projectes més especials d'aquesta temporada al club blaugrana.

"En alguns països estan integrant la formació en programació i robòtica als seus plans educatius i volíem ser pioners aquí. Canvia la perspectiva dels alumnes, els fa sortir dels patrons habituals de pensament lògic lineal i els fa més imaginatius. L'Eibar té una responsabilitat social i educativa amb la ciutat que sabem que ens fa diferents", argumenten, orgullosos, des del club.

El projecte de robòtica forma part del pla estratègic Ipurua Tallarra que està remodelant i ampliant el vell estadi, construït l'any 1947, incloent-hi nous espais d'àmbit social i cultural, incloses dues aules per a la formació que ja estaven acollint un postgrau universitari en gestió esportiva i els cursos específics d'entrenador.

Transferència al futbol

És aviat per mesurar l'impacte d'aquesta nova manera d'educar en els alumnes i, sobretot, la transferència que això pugui tenir al futbol, un esport que cada cop s'obre més a nous mètodes d'ensenyament. Dos dels alumnes més petits, un nen i una nena, són de l'escola de futbol del club però "encara no hi ha prou perspectiva temporal per valorar si la robòtica els ajuda a interpretar millor certes situacions de joc", comenta Arregi. Però a l'Eibar sí que tenen clar, a partir d'altres experiments tecnològics fets en altres clubs, que el jugador amb talent és sempre el que ha manifestat altes dots per a la creativitat, i la seva aportació és, de moment, aquesta prova pilot.

Fer jugadors creatius i intel·ligents, disciplinats i metòdics. Seria l'ideal de qualsevol entrenador, i José Luis Mendilibar no n'és cap excepció. El tècnic sempre ha admès que té una debilitat especial pels jugadors, sobretot centrals o migcampistes, "amb una forta personalitat i que interpretin bé el joc", que siguin una mica "cerebrals", com Javier Irureta el definia en la seva etapa al Sestao als anys 80. Diu que són els jugadors que "permeten guanyar o treure tres o quatre metres al rival" i marcar el ritme de joc d'un partit. És el seu objectiu a la banqueta: mantenir un bloc compacte i un grau d'intensitat alt. Sempre. També contra el Barça, contra qui no ha renunciat mai als seus principis de pressió agressiva.

Metòdic i "tossut", com ell mateix es defineix, Mendilibar s'ha rodejat d'un equip tècnic que està ajudant-lo a completar una primera volta impecable a Primera, i una de les peces clau dins l''staff' és Unai Ezkurra, cap de tecnologia. Des de la llotja de l'estadi, amb una càmera i un iPad, analitza el partit en directe perquè a Mendilibar no li falti cap detall. Si volgués, el tècnic podria disposar dels talls de vídeo fins i tot al descans, però prefereix esperar-se al final del partit. "Li agrada revisa-los de seguida que acaben per confirmar les sensacions que ha tingut des de baix", explica l'analista. Els ulls al partit, la mà esquerra a la tauleta i la dreta, girant el trípode de la càmera per seguir el joc. La d'Ezkurra és una feina automàtica, però que difícilment podria fer ara mateix un robot. Qui sap si en el futur…