Meritocràcia amb Nico?

Aquest cap de setmana, entre partits de futbol base del Barça vaig parar atenció a una de les càpsules que Barça TV emet amb els seus esportistes. Li preguntaven a Xavi Hernández quin era el seu millor amic quan era jugador. Dubta una estona. Prou temps perquè a casa comencis a dir noms en veu baixa, tot i que saps que la cosa quedarà entre Busquets i Iniesta. Guanya el primer. Busquets és el seu millor amic, cosa que Xavi no ha amagat mai. Tornar a ser conscient d’això —que, repeteixo, ja era sabut— m’ha fet pensar en la dificultat de gestionar aquest vincle quan hi ha una jerarquia tan clara, una relació subordinada d’entrenador i futbolista.

En primer lloc, que quedi clar per avançat que Busquets és ara mateix titular en aquest equip. Segurament és el millor migcentre que veurem en molt de temps. No poso en dubte la seva importància. Si el Barça està junt i pressiona amunt, el de Badia del Vallès és un futbolista capital. El que sobta és que ho estigui jugant pràcticament tot. No hi ha recanvi, quan hi hauria d’haver un terme mitjà entre mantenir-lo cada minut a la gespa i poder veure un mig del camp alternatiu. Crec que l’afició del Barça té moltes ganes de poder gaudir un dia de Pedri, Gavi i Nico plegats. Potser les prestacions no seran millors que les actuals, però no hi ha cap dubte que s’ho mereixen i seria un missatge esperançador per a un equip que, malgrat les urgències del present, necessita llançar proclames de futur per sobreviure. És igual d’important quedar entre els quatre primers a la Lliga com fer calar la idea entre l’afició i les marques que hi ha un projecte per demà. I encara més per a un entrenador que sap que té rèdit i que no ha vingut al Camp Nou per estar-s’hi una sola temporada.

Precisament, el que més sorprèn de les alineacions de Xavi és l’absència de Nico González. El tècnic l’utilitza sempre com a revulsiu, però encara no l’hem vist atorgant-li galons i sortir d'entrada a la posició de pivot, on alguns dels tècnics que l'han tingut al futbol base li veuen més possibilitats. Si ens basem en la meritocràcia, probablement aquesta decisió sigui ara mateix la més injusta que ha pres l’entrenador del Barça. Perquè Alba i Piqué estan jugant igual que Busquets, però la de lateral esquerre i central són dues posicions on la competència és baixa o quasi nul·la, mentre que a la medul·lar és on hi ha més talent jove que demana rebentar l'statu quo. Tant de bo arribi aviat, encara que sigui per fer-nos callar, un Gavi-Pedri-Nico al mig del camp.

Luuk de Jong deixa amb un pam de nas l'Espanyol (2-2)