El Girona s'arrisca poc i segueix sense reaccionar (0-0)

GironaCal que el Girona s’oblidi de la classificació i se centri a treure el millor de si mateix partit rere partit. L’empat a Las Palmas (0-0) va seguir el mateix guió en què s’han instal·lat els blanc-i-vermells aquest curs: les intencions prèvies són màximes però la realitat final és una altra cosa. Decebedor, si un espera que l’equip arribi a l’ascens directe; absolutament normal si la idea és la d’arribar a un play-off en què s’ho jugaria tot en pocs partits.

El Girona, mitjançant el control, va neutralitzar la bona arrancada local, amb fam per guanyar perquè no ho aconsegueix des del desembre de l’any passat. Al principi ho va fer amb parsimònia, com si les cames encara no responguessin als desitjos del cervell i evitant prendre mal més aviat del compte. De riscos, en va assumir pocs –només Gumbau i Diamanka, tímidament, van fer treballar el porter a la primera part–, prioritzant l’ordre a l’hipotètic descontrol en què es podia convertir el duel a causa de les explosives característiques de rivals com Pedri, intranscendent en el joc i substituït al descans. Absent Granell, Diamanka va acompanyar Gumbau al doble pivot, i Gallar i Jairo van ser els escollits per ajudar Stuani. En defensa, la novetat va ser l’entrada d’Ignasi Miquel per un qüestionat Alcalá.

Precisament, Miquel va salvar una clara ocasió de Rubén Castro en jugada d’estratègia. Ordenat però previsible, l’equip de Martí no va inquietar el Las Palmas, a qui ja li anava bé que passessin poques coses, fins al segon temps. No és la primera vegada que fa servir aquesta fórmula: començar a accelerar quan el temps s’esgota. La mala notícia és que normalment l’aposta no surt com vol i quan s’hi posa, ja no hi ha res a fer.

I no és que vagi tan sobrat per permetre’s el luxe de quedar-se de braços plegats. La temporada, plena d’obstacles, ja és prou complicada tenint en compte el trauma que suposa pensar cada dos per tres que l’any passat es jugava a Primera. Però si el Girona hi vol tornar, tal com ambiciona en el seu discurs més optimista, ha d’accelerar. Ni els vuit partits que acumula invicte són suficients. No si hi ha tants empats, perquè aquest és el tercer seguit i el cinquè de la sèrie. És el preu a pagar per haver fet un inici de curs per sota de les seves expectatives.

El segon temps va ser molt diferent i el Girona va fer el que tocava. Un cop de cap de Stuani, a l’inici de la represa, va fer pensar que l’equip faria un pas endavant; una intenció confirmada amb un xut enverinat que Josep no es va empassar pels pèls. Martí, veient que el partit es decantava a favor seu, va sacsejar les bandes fent entrar Aday i Valery, que va jugar els primers minuts del curs. També es va estrenar Ibra, del filial. Mentre el Las Palmas tenia problemes per passar del mig del camp i no va executar cap opció amb cara i ulls, Juanpe va fallar l’oportunitat més important, rematant fora a la sortida d’un córner. El marcador, però, no es va moure, i les jornades continuen passant sense que la reacció sigui definitiva.