Per ser més que un club, cal cuidar Barça TV

BarcelonaEl Barça actual no s’entén sense Barça TV. El canal ha estat un dels puntals a l’hora d’explicar un club sempre especial que aquests dies veu com els treballadors de la televisió fan vaga. No tenen cap més remei. Amb els sous, molt d’ells ben baixos, congelats des de fa set anys, no ho tenen fàcil. Penseu com s’ha encarit tot en aquests set anys, especialment l’habitatge a la zona de Barcelona. Hi ha gent que segueix cobrant per sota dels mil euros. Impossible trobar on viure en una ciutat on ja tenim habitacions a 900 euros mensuals en un pis compartit.

Bons professionals que expliquen al món un dels millors clubs del planeta no poden viure amb certa dignitat a l’àrea metropolitana. I això que l’empresa subcontractada per gestionar Barça TV, Telefónica, no té pèrdues. Deuen pensar que tampoc és el seu problema, ja que el pressupost que destinen anualment al canal es negocia amb el club, que en un context de crisi no incrementa la partida destinada a un canal que cada cop fa més coses. Forma part de la lògica dels temps actuals: a part de fer un canal destinat a ser vist en obert a Catalunya i pensat per a un públic local d’una determinada edat, es fan productes cada cop més moderns pensats per als suports digitals, per arribar a tots els continents. Més exigència, el sou de sempre.

En un context de precarietat laboral, sembla que fer vaga s’hagi convertit en un acte d’heroïcitat. Quan els treballadors es queixen, sempre se senten dir allò que hi ha gent que encara està pitjor i disposada a acceptar el seu contracte si se'n van. I així, la precarietat creix, els sous no pugen i es manté un sistema d’explotació. Treballar s’ha convertit en un privilegi. Però quan ets jove i portes amb el mateix sou, de menys de mil euros, set anys, acabes fent vaga. També quan portes tota la vida al canal, compartint estones de feina amb treballadors del club, i veus la diferència de contractes. Penseu en les gires del club. Jornades maratonianes de més de 13 hores. El càmera i el periodista de Barça TV, cansats, amb un sou baix. Els treballadors del club de protocol, marquèting o comunicació, que també s’hi han deixat l’esquena, amb un sou alt.

El canal, nascut el 1999, afronta un necessari procés de modernització. A la seva plantilla hi ha un interessant equilibri entre gent que hi porta anys i joves amb noves idees, com hauria de ser. Ganes de treballar i amor pel club. Només reclamen que, en una era audiovisual, passin a ser part de Barça Studios per seguir sumant al club. I poder viure amb dignitat. Seria just en una entitat que presumeix de ser més que un club. La directiva actual hereta un problema que les anteriors tampoc van saber afrontar. Ho fa en un context de retallades, però les reclamacions dels treballadors del canal són més que legítimes. Ser més que un club també és cuidar la teva gent.