Més perill, més xuts i la mateixa sensació de fragilitat
El Barça repeteix les errades del partit contra el Llevant de la primera volta
BarcelonaEl nou Barça està en una fase molt embrionària. Quique Setién segueix avançant en una gimcana de pocs premis i moltes mines. Necessita consolidar el nou estil del seu projecte amb unes eines cada vegada més limitades i a contrarellotge. La grandesa d’un vaixell com el blaugrana ha de ser permanent, més enllà de fer bo un camí únicament resultadista. La victòria contra el Llevant no va aconseguir fer bona la golejada de vuitens de final de la Copa del Rei. Sembla que l’equip competeix a mitges amb els nous elements tàctics. La segona volta de la Lliga ajuda a dibuixar una comparació relativament tangible entre la versió 2.0 i la de l’etapa d’Ernesto Valverde.
El 2-1 del Camp Nou té més similituds que diferències amb el 3-1 de l’anada. Les estadístiques més elementals són un calc. El Barça guanya la possessió amb claredat (67,2%, per 65,5% en la primera volta) i el nombre de passades (757 contra 354, per 659 contra 336 en l’anada). La finalitat d’aquesta vocació combinativa sí que va ser diferent. Els blaugranes van sumar pólvora tot i perdre Luis Suárez i Arturo Vidal i prescindir d’Arthur Melo i Sergi Roberto, que sí que van ser titulars en la jornada que es va disputar al Ciutat de Llevant. El joc tendeix a ser més profund.
La fórmula de potenciar les pujades dels laterals i les trajectòries dels extrems de banda a la part central sembla que funciona. Ansu Fati fa d’Ousmane Dembélé, obre espais i allibera Messi, que guanya zona d’acció. Va tenir set ocasions de gol, però no va estar encertat. En un dia normal podria haver signat un hat trick per minimitzar els dubtes. El mapa de calor és més fosc en els últims metres del camp que el del partit d’anada. El nombre de xuts va passar de 9 (6 a porteria i només un gol de penal) a 23 (9 a porta). El conjunt de Paco López va trobar a faltar l’encert que va tenir setmanes enrere. A casa van marcar tres gols en tres arribades. Van tancar el partit d’ahir amb 10 llançaments, 5 entre els tres pals.
La poca consistència defensiva va tombar els arguments d’Ernesto Valverde i és una de les principals amenaces de Setién. L’absència de Luis Suárez millora la pressió col·lectiva, perquè Fati i Griezmann no es reserven en la feina sense pilota. L’equip va fer al seu estadi gairebé el doble d’interceptacions que quan es va enfrontar al Llevant com a visitant. És una bona base amb variants problemàtiques. Voler atacar més et fa vulnerable. La línia defensiva s’ha acostumat a jugar més enllà del mig del camp, deixant espais per a unes transicions cada vegada més verticals. El Llevant no les va saber aprofitar tot i que en va tenir tres de molt clares en una segona part d’anades i tornades. L’entrada de Sergi Roberto en el lloc d’Antoine Griezmann ahir a falta de 20 minuts és un pegat. És un credo del nou tècnic, que va deixar clar en la seva presentació oficial que l’equip havia d’aprendre a tancar els partits. Roberto, com a atacant amb ofici de migcampista, va sumar control a mitges. Les jugades eren trenades, però la sensació de feblesa en els intercanvis es va mantenir. El Barça té deures pendents.