Més que surf, una teràpia per combatre l’autisme

SitgesÉs diumenge i el sol inunda la platja de la Marina d’Aiguadolç, a Sitges. Sobre l’aigua turquesa d’aquest indret tranquil, una dotzena de nens amb autisme procuren trobar l’equilibri sobre taules de surf. Una pràctica que els seria pràcticament inviable si no fos perquè, gràcies a un projecte impulsat en aquest punt del Garraf, s’ha demostrat que els pot ajudar a combatre el trastorn. El surf, aquí, no és una activitat recreacional o d’oci més: forma part d’una iniciativa amb base terapèutica iniciada el 2016, Més que surf. Més que surf El seu objectiu no és cap altre que aconseguir “que els nens millorin a nivell de psicomotricitat, d’emocions, d’autoestima, d’autocura i de reflexos”, segons explica a l’ARA el seu coordinador, el psicòleg Adrian Esteve.

Després de l’èxit en la prova pilot de l’any passat, ara estan en la part final de la segona edició: durant les tardes de vuit diumenges seguits, 24 nois i noies amb autisme es reparteixen per edats en dos torns de dues hores. Tenen de 3 a 19 anys, i els pares no paguen res perquè aquest projecte “és en part un homenatge a ells”. El surf, en aquest cas, és l’excusa perquè potenciïn altres habilitats que els poden servir per a la resta del seu dia a dia. “El projecte té una part terapèutica, marquem objectius individualitzats per a cada nen després d’haver-nos reunit amb els pares”, assegura l’Adrian. Depenent de l’espectre que presenti cada nen, caldrà tractar-lo d’una manera o d’una altra. “Per als que no són verbals preparem pictogrames perquè tinguin un ordre clar, necessiten que tot sigui anticipat”, afegeix el coordinador.

La majoria de nens apuntats al projecte han conegut l’entorn del mar gràcies a un projecte que va inspirar-se en una iniciativa de Puerto Rico. Allà l’Adrian va conèixer Giovanni Martínez, doctor en psicologia i ideòleg de Surf 4 DEM, un projecte a través del qual aconseguia desenvolupar els sistemes emocional i motors de joves amb autisme. El risc per als nens i nenes és mínim, ja que tots estan supervisats de ben a prop per monitors que els fan un seguiment individualitzat.

Quan arriben a la platja, es reuneixen amb grups i fan tallers d’habilitats socials i emocionals que els ajuden a expressar-se, una activitat prèvia a la que realitzen quan entren al mar. Quan hi ha onades intenten surfejar, i quan el mar està calmat proven el surf de rem i fan altres activitats aquàtiques. “L’aigua és un entorn que no coneixen, per la qual cosa necessiten demanar ajuda i interactuar amb altres. Està comprovat que els ions negatius de la brisa rebaixen els nivells d’ansietat. A més, amb la sensació d’ingravidesa, es relaxen molt més”, afegeix el psicòleg. Amb el pas de les sessions, assegura, experimenten un gran canvi. Acostumar-se al tacte de la sorra i l’aigua els costa, però amb els dies noten millores:“Un d’ells només diu cinc paraules, i una d’elles és surf. Un no podia estar en grup, i ara hi està. Un altre va venir els dos primers dies amb els ulls tapats, i a la tercera se’ls va destapar i podia estar amb la resta”.

Els pares i mares amb fills amb patologies d’aquest tipus reconeixen que aquesta activitat els és beneficiosa, ja que els nens milloren en la socialització i aprenen coses tan bàsiques i necessàries com vestir-se, cordar-se les sabates i dutxar-se. “Petites grans coses que els representen molt de temps”. “El més gratificant són els nens, veure que poden millorar, veure’ls més contents, capaços, com escolten més, demanen ajuda, confien i interactuen”, amplia l’Adrian.

Tots els monitors són voluntaris, i els únics recursos de la plataforma són una petita subvenció, cosa que dificulta que el projecte pugui donar cabuda a més nens. El seu somni: exportar la iniciativa a altres llocs per donar cobertura a cada cop més nens amb autisme. Tota ajuda és benvinguda.