"La decisió més traumàtica de Bartomeu s'ha convertit en la més efectiva", el recull d'articles d'opinió
Els articulistes de la premsa esportiva d'aquest divendres analitzen l'actualitat blaugrana, a més de la de l'Espanyol i la del Reial Madrid
BarcelonaEls articulistes de la premsa esportiva d'aquest divendres analitzen l'actualitat blaugrana, a més de la de l'Espanyol i la del Reial Madrid. Aquests són els articles més destacats:
Francesc Aguilar, a 'Mundo Deportivo'
"Lucho va reconèixer als seus amics que l'equip està al màxim, que la situació està més que normalitzada amb els jugadors, que tots van a l'una. El van trobar com sempre, amb ànims de menjar-se el món, satisfet de com els seus homes interpreten el futbol que ell vol, amb una pressió envejable per a tothom, en què golegen sense necessitat de grans virgueries".
Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'
"El Barça ha deixat de ser un equip contra el qual s'atrevia qualsevol. Al Camp Nou –on va perdre contra el Celta i guanyava sense convèncer– i particularment fora de casa [...]. El que avui transmet el Barça és respecte, i en el cas particular de Messi, pànic. La millor versió del grup i de la seva estrella sideral han invertit les sensacions dels que els veuen jugar".
[Sobre Bartomeu] "El seu tarannà cordial i el seu aspecte de bonàs el converteixen en un home proper, i això al vestidor es valora. En fi, que la decisió més traumàtica del president [convocar eleccions] s'ha convertit en la més efectiva. Sens dubte, si l'equip segueix guanyant i aconsegueix títols serà el millor aval per presentar-se a les eleccions".
"La pedra filosofal del nou estil i sistema amb Luis Enrique és el pas del fals 9 al 9 veritable. Una decisió d'incalculable importància perquè afecta el millor futbolista de tots els temps. I és que perquè Suárez encaixi s'ha hagut de tocar Messi, cosa que Guardiola va mig intentar amb Ibrahimovic però no va quallar".
Santiago Salvat, a 'L'Esportiu'
"La comunicació al club no funciona bé, crec que és evident. Una necessitat tan important com la de comunicar s'ha convertit en un malson per a tothom. La comunicació, cap a dins i/o cap a fora, ha de ser fluida, clara i actualitzada. És a dir, ha de ser real i ha de donar resposta a les inquietuds i preocupacions de socis, periodistes...".
Enric Matarrodona, a 'L'Esportiu'
[Sobre l'Espanyol] "Ni encara s'ha aconseguit ser a la final de la Copa ni tampoc a la classificació de la Lliga s'està tan lluny de la zona de complicació. No es tracta d'aigualir el vi ni de fer-se el catastrofista, però sí de posar un punt de serenitat".
"El Barça ha capgirat l'estat d'ànim en què va entrar després d'Anoeta i encadena 11 partits guanyant, rècord de l'època de Guardiola. Però tot això no serveix de res. [...] Cal saber que no hi ha res fet i que de vegades jugar bé no és sinònim de victòria, encara que al Barça per guanyar li cal jugar bé".
"El Madrid ha de guanyar deu o dotze partits l'any, perquè els altres es guanyen sols, com estem veient. Ja hem vist que amb aquest model no ha pogut en diversos intents amb l'Atlètic, fins i tot ha arribat a ser golejat. I va caure a València. Va guanyar el Barça, però quan aquest encara estava confús. El dubte és si el Schalke està per sobre o per sota de la línia crítica".
Ramon Solsona, a 'La Vanguardia'
"L'arma del rival del Barça és el contraatac, i quan es produeix sembla que ens enganxa amb una mà al davant i una altra al darrere. És el nostre punt dèbil, fins i tot quan s'acredita una solidesa defensiva com la d'aquest any. Fins que el defensor intercepta, allunya o roba la pilota, tothom té pànic. La reacció del públic al tall defensiu és un aplaudiment".