Messi bat un nou rècord amb un Barça amb les idees clares (0-4)

Nicòsia (enviat especial)Deures fets a Nicòsia. El Barça s'ha imposat al camp de l'Apoel (0-4) i es jugarà contra el PSG la primera posició del grup. Amb una de les imatges més serioses de la temporada, l'equip de Luis Enrique no ha deixat oportunitats a l'Apoel, tornant a casa amb tots els deures fets. Com si dos una gimcana, el Barça ha anat per feina, aconseguint tots els reptes: guanyar, golejar, agradar, veure el primer gol de Suárez, repartit minuts i un nou rècord de Messi, autor d'un trio de gols. L'única taca ha estat la targeta a Alves, ja que el brasiler no podrà jugar contra el PSG, i la vermella a Rafinha, per tallar una contra, als 70 minuts.

Luis Enrique, mig pensant en el València, mig pensant en solucions per obrir la llauna xipriota, ha remogut l'equip donant descans a Neymar i Busquets. Conscient que l'Apoel es deixaria tancar ordenat amb el seu 4-4-2, Luis Enrique ha fet jugar un mig del camp agressiu per pressionar, amb Mascherano, Rafinha i Rakitic, uns centrals molt avançats (Piqué i Bartra) i laterals de llarg recorregut. Malgrat que ha costar trobar espais, el Barça ha jugat amb les línies juntes, pressionant, jugant amb solidaritat i reduint el terreny de joc a la meitat. Ter Stegen ha estat un espectador més fins el minut 65, quan ha fet una aturada magnífica a De Vincenti.

Nicòsia, on calia guanyar per poder ser primer de grup, ha vist una versió molt concentrada d'un Barça amb les idees molt clares. Amb les bones actuacions contra el Sevilla i l'Apoel, l'equip s'ha tret de sobre les pors d'Almeria i el Bernabéu. Durant els 90 minuts el Barça va saber que calia fer i ha convertit en una joguina la defensa local. Messi, que ha perdonat el primer gol en els primers minuts, ha marcat dos i ja és el màxim golejador de la Champions en solitari. El primer gol però, l'ha fet Suárez amb una maniobra magnífica, ridiculitzant el defensa amb un gir increïble abans de batre Urko Pardo. L'uruguaià ha jugat pel mig, amb Messi fent-ho per la dreta, martiritzant la defensa local amb espurnes de qualitat.

El Barça, a diferència del partit d'anada, ha trobat espais. Els ha creat. Alba viu un moment de joc dolç, la pressió de Mascherano, Rakitic i Rafinha ha estat excel·lent i Suárez i Messi s'entenen. Ha faltat el gol d'un Pedro actiu però sense punteria.

Amb 0-2 al descans, el segon temps ha estat un tràmit, malgrat que Messi i Suárez comparteixen un punt en comú: sempre volen més. Així, ni tant sols quan Luis Enrique ha donat descans a Rakitic i Alba, substituïts per Adriano i Xavi, el Barça ha afluixat, amb els seus davanters buscant més gols, simbolitzant la concentració i actitud d'un equip que haurà de derrotar el PSG per ser primer de grup. La fam del Barça ha permès a Messi marxar de Xipre amb tres gols, ja que Xavi i Pedro li han creat la jugada del darrer gol, en els darrers minuts, quan l'Apoel suplicava arribar al final del partit. I Messi, amb aquella cara de no trencara cap plat, seguia buscant gols acompanyant d'un equip competitiu i engrescador.