Míchel no es toca (de moment)
El Girona, que visita el Mirandés, ni es planteja un canvi d’entrenador
GironaNo cal ni preguntar: la confiança cap a Míchel Sánchez, entrenador del Girona, és absoluta. Des del club, no hi ha indicis de dubtes. La dinàmica de l’equip és nefasta, amb sis derrotes en deu jornades que el mantenen estancat a la zona de descens, però hi ha un convenciment general respecte a la figura de l’entrenador madrileny. Les idees de Míchel són les que volia Quique Cárcel, el director esportiu, que per això el va fitxar. Però falta que la pilota comenci a entrar, perquè les sensacions no són bones i a Montilivi s’han viscut ratxes semblants en els últims temps i no sempre s’ha actuat de la mateixa manera. Aquest dijous, al camp del Mirandés (21 hores, Movistar LaLiga), tot el que no sigui guanyar farà més profunda la ferida.
De fet, ningú del club no ha sortit a fer declaracions ratificant Míchel en el càrrec. Quan això passi, si és que passa, llavors el tècnic es podrà espantar, perquè un missatge de confiança sol anar acompanyat d’una destitució al cap de pocs dies. Als despatxos no es plantegen que el seu futur s’acabi tan aviat, però les experiències recorden que la seguretat molts cops és fictícia. Hi ha el cas d’Eusebio Sacristán, que amb nou derrotes en deu jornades va enviar l’equip a Segona. Aquell immobilisme mantenint-lo a la banqueta, produït pel pànic i l’angoixa de la situació, encara té conseqüències avui dia. Però també hi ha el cas de Juan Carlos Unzué i de Pep Lluís Martí, destituïts precisament en la seva sisena derrota, quan portaven 12 i 23 partits de Lliga, respectivament. Francisco es va salvar quan ja tenia la maleta pràcticament feta.
“Per a mi, la confiança que m’està demostrant el Girona és molt important. Tinc molta gent al meu voltant, més enllà de la família, que em pregunta perquè està preocupada i els explico que la meva sensació és que des del club rebo afecte i suport. No ho fan tots els clubs, això, en moments complicats. Tant de bo els pugui tornar tota l’empatia no només amb treball, sinó també amb resultats. M’estic deixant la vida perquè aquest projecte surti bé”, expressa Míchel, que deixa fora de la convocatòria els lesionats Juncà, Terrats i Pol Lozano. El canvi d’imatge que va produir la sacsejada al sistema contra l’Osca, en què l’equip no va merèixer perdre, podria tenir continuïtat. “Encara tenim marge per reaccionar, però són setmanes delicades. Potser ens esperen temps així, de patiment. I no posarem excuses, haurem d'esforçar-nos més. Si no en fem prou amb 20 xuts, n’haurem de fer 30”.