Per què el mig centre del Barça ha de ser de la casa?

BarcelonaUn debat repetitiu sobre el Barça té a veure amb el sistema: 4-3-3, 4-2-3-1, 4-4-2, etc. Com que estem parlant de futbol, i no pas de futbolí, el tema no té gaire importància. Els jugadors es mouen i es relacionen entre ells, amb la pilota i en funció dels reptes que proposa el rival. El futbol no es pot dividir per fases, a diferència de moltes altres disciplines esportives, i, per tant, els esquemes van fluctuant i s'acaben convertint, si voleu, en estructures. És important l'ordre, ocupar de manera racional els espais i que cadascú entengui el seu rol. El del mig centre, al Barça, sembla clar que està destinat a algú de la casa.

El Barça fa temps que en busca un i en els últims anys han sonat noms com els de Kimmich o Zubimendi, però resulta que en aquesta gira del conjunt blaugrana als Estats Units estan brillant amb força dos jugadors que poden actuar en aquesta demarcació: Marc Bernal i Marc Casadó.

Algú dirà que són un doble pivot i d'altres hi veuran un mig centre i un interior. Podríem resoldre que, a la zona de mitjos, Hansi Flick hi preveu un mig centre més posicional, un altre amb llicència per guanyar metres i fer d'interior i un tercer futbolista, d'entrada Pablo Torre, que fa de mitjapunta o de deu. En el cas de Marc Bernal i Marc Casadó, ells es reparteixen la base del mig del camp. A Bernal se'l veu més sovint com a mig centre, fins i tot caient entre els centrals per ajudar en la sortida de pilota. Casadó està exhibint un extraordinari do de la ubicació per situar-se a l'esquena o al costat de la línia de mitjos del rival i, d'aquesta manera, oferir una passada que permeti a l'equip progressar. 

Si alguna vegada els podem fotografiar com a doble pivot, de seguida s'encarreguen de desfer qualsevol rigidesa posicional. Això es produiria si estiguessin col·locats en paral·lel, de manera que anul·larien una línia de passada i, sense pilota, en cas de ser superats, el Barça perdria tota una línia defensiva. Bernal i Casadó es reparteixen les altures amb una harmonia pròpia de qui es coneix bé i coneix perfectament el joc del Barça de tota la vida (o com a mínim des de l'arribada de Cruyff com a entrenador, tot i que diversos entrenadors s'han allunyat d'aquesta idea).

El migcampista que s'acosta al company i reté la pilota

Així doncs, Bernal i Casadó sembla que entenen del tot com ha de jugar un mig centre del Barça. Tenen algunes virtuts en comú: bona orientació corporal per rebre i fer el control, agilitat mental per combinar i fer la passada a dins, raonament tàctic per veure quan és necessari acostar-se al company per ajudar en la sortida i quan cal allunyar-se'n per fer de fixador del rival o de receptor de passada, etc. El Barça té algun migcampista, un en concret, que s'acosta al company per defecte i que, després, aguanta la pilota tanta estona que al final gairebé mai passa res. Segur que l'endevineu.

Només és pretemporada i per jugar a l'elit necessites constància i regularitat, però els Marcs estan fent mèrits per formar part dels plans de Hansi Flick i tenir la seva oportunitat en partits oficials. Tant de bo puguin tenir continuïtat per demostrar la seva vàlua.

Sigui com sigui, un cop més queda clar que La Masia és el tresor del Barça. Si ens referim específicament a la posició del mig centre, ja és curiós que tingui una nomenclatura pròpia en clau blaugrana: quatre. A l'Argentina, per exemple, el mig centre és el cinc i a Alemanya, a l'escola de Hansi Flick, és el sis o el doppelsechs (doble sis) quan els equips juguen amb dos mig centres. Bernal i Casadó ho poden ser perfectament al Barça.