Les mil vides de la irreductible Clàudia Galícia

BarcelonaClàudia Galícia ha tancat aquest cap de setmana la millor temporada de la seva carrera sobre esquís, després d’acabar al capdamunt de la classificació general de la Copa del Món d’esquí de muntanya, un èxit històric que afegeix a un or i dues plates en els Campionats del Món i tres ors en els Campionats d’Espanya. “És un somni fet realitat”, deia l’atleta de Torelló, incansable després d’una trajectòria ben diferent de la de les rivals, ja que va començar a competir tard, compaginant aquesta disciplina amb altres esports. Galícia, però, va aconseguir convertir-se en la segona catalana a guanyar la general de la Copa del Món, després de Mireia Miró, l’any 2011.

Galícia compagina l’esquí de muntanya quan hi ha neu amb la bicicleta de muntanya la resta de la temporada. Tot això sense deixar de ser arquitecta tècnica. “Soc autònoma, i això fa que pugui organitzar-me la feina. Tinc flexibilitat però alhora tinc responsabilitats. Ho compagino bé, m’entreno unes 15 hores a la setmana”, deia a l’ARA fa uns mesos l’atleta de Torelló, que va començar a competir al primer nivell fa només fa sis anys. “Vaig practicar esquí alpí durant la infància, però, tot i ser competitiva, era massa mandrosa. Quan vaig començar la facultat ho vaig deixar. Un cop acabada la vida universitària, la meva parella feia esport i m’hi vaig enganxar. El gen competitiu sempre l’he tingut, i quan vaig veure que podia tornar-me a posar el dorsal de seguida me’n van venir ganes”, explica una lluitadora que va aconseguir, curiosament, el seu primer gran èxit sobre rodes. L’any 2013, quan ja tenia decidit participar en la Copa del Món d’esquí de muntanya, es va lesionar. Però poc després li va tocar una inscripció a la Titan Desert, la prestigiosa cursa de bicicleta de muntanya que es fa al Marroc. “En aquell moment l’únic que podia fer era pedalar. Caminava amb crosses, però pujava a la bici i no em feia mal, era curiós”, recorda. Sense experiència i amb dolor quan baixava de la mountain bike, va guanyar en categoria femenina. Galícia va aprendre molt, durant aquells dies de calor i sorra. Una experiència que li ha servit també per aprendre a competir millor sobre la neu.

Després d’aconseguir bons resultats els últims anys, aquest ha sigut el seu gran any a la Copa del Món. El camí cap a la glòria ja va començar des del principi, amb les tres primeres de les sis proves de la Copa del Món. Una competició formada per les modalitats esprint, vertical i individual i en què Galícia va participar en cinc de les sis cites. Va aconseguir sis segons llocs en les tres primeres cites. En la primera, a Bischofshofen (Àustria) a mitjans de gener, en les modalitats esprint i individual; en la segona, a Font Blanca (Andorra), en les modalitats individual i vertical, i en la tercera, a Devolui (França), en individual i esprint. Felicitat màxima per a l’atleta de Torelló, l’única esquiadora de la Copa del Món que ha aconseguit podis en les tres disciplines de la competició durant la temporada.

Tot i no aconseguir mantenir els primers llocs en les altres dues cites de la Copa del Món a Disentis (Suïssa), amb un quart lloc en la individual i un novè en la vertical, i a Madonna di Campiglio (Itàlia), on va quedar fora de la final de la cursa d’esprint, l’osonenca va obtenir un setè lloc en la vertical i un onzè en la individual i va sumar els punts necessaris per proclamar-se guanyadora de la classificació general de la Copa del Món, segona en l’esprint i la individual i cinquena en la vertical. “Guanyar la general de la Copa del Món era un somni, era un objectiu, però sabia que era molt complicat. Havia fet un any segona i un altre tercera. Aquest cop he lluitat fins al final, així que estic molt satisfeta de guanyar aquesta Copa. Ara toca descansar, que ha sigut una temporada molt llarga”, reconeixia una atleta incansable.