Miracle al límit del Girona a Mendizorrotza

GIRONADe la llista de propòsits del Girona 2025 cal esborrar qualsevol expectativa que hagi pogut generar el Girona 2024. És un mantra que es repeteix, aquest. El d'evitar les comparatives. Si idealitza què vol ser, el conjunt gironí no ha de demanar realitats impossibles. Però tampoc no li ha de decebre tot el que viu actualment. Ni era veritat que estar dins del top 4 era creïble, ni és poca cosa moure's per la zona mitjana-alta de la classificació.

Hi ha dues maneres de repassar els números. Podria agafar el fuet i castigar-se lamentant que estigui infinitament lluny dels 48 punts amb els quals va tancar els dinou primers partits del curs passat, o podria fregar-se les mans sabent que després de la increïble victòria contra l'Alabès els 28 punts actuals són la segona millor primera volta de tota la seva història. És a dir: aquest Girona és el millor dels Girona mortals. Si no viu content amb això, passarà més anys de morros que satisfet.

A Vitòria no han canviat gaires coses respecte al joc que mostra aquesta temporada. Una bona pressió sense pilota, contemplatiu, és el tret identitari d'un equip que ja no es diverteix com abans, tot i que no ha perdut fiabilitat pel que fa a resultats. Quan té la possessió, no mossega, però té la virtut de controlar els contraris gràcies a una bona concentració defensiva. Sí que és cert que de tant en tant perd els papers, i els punts, en accions evitables, sovint absurdes. Però ho compensa amb una proposta futbolística que també li garanteix estar sempre més a prop de guanyar que no pas de caure derrotat. El Girona intenta fer un bon futbol. I això no ho pot dir qualsevol.

Un altre tema és que les bones intencions siguin suficients per aconseguir-ho. Avui sí, perquè a Jhon Solís se li ha aparegut la verge en el temps de descompte. Però després de 22 dies sense competir, l'equip de Míchel, que es queixava per no tenir temps de practicar la idea entre setmana, no ha fet cap pas endavant sobre el terreny de joc. Ha continuat planer, esperant una genialitat i aferrant-se a accions esporàdiques, com un xut de Krejci des de llarga distància que ha sortit fregant el travesser. També ha renegat amb la lesió de Miguel Gutiérrez en la primera part. El cop de sort ha arribat gairebé sense saber com.

Gràcies a Conechny

Partits com el de Mendizorrotza són aspres i acostumen a decidir-se per detalls minúsculs, com ha estat. S'ha pogut avançar l'Alabès amb una al·lucinació de l'àrbitre Busquets Ferrer, que ha xiulat penal en el tram final de la primera part per un lleuger toc d'Arnau a Conechny quan aquest es disposava a rematar. Afortunadament, ha revisat l'acció des del monitor i l'ha anul·lat, perquè no hi ha hagut cap mena d'infracció. De menys a més, i esperonat per la inacció del Girona, el conjunt local s'ha encoratjat i ha generat perill amb la insistència d'homes com Guridi i Kike, als quals la defensa blanc-i-vermella sempre ha tingut controlats.

A qui ha perdut de vista momentàniament és a Conechny, que ha fallat un gol cantat quan tan sols l'havia d'empènyer, amb Gazzaniga venut. S'han salvat fort, els gironins, que no han protagonitzat accions de desequilibri que els acostessin a la victòria fins a l'acció de Solís, amb col·laboració inclosa d'una badada defensiva local, en l'única oportunitat sincera dels gironins en tot el partit. El futbol ha estat avorrit, però continua donant punts que permeten que s'instal·li en la lluita per Europa. Cal que estigui content o no?

“Treballar amb un psicòleg m’ajuda a normalitzar tenir mals dies”