El mirador del Pi de So n’Olesa des del port de Valldemossa

PalmaEl port de Valldemossa, conegut com sa Marina, és actualment un llogaret d’estiueig amb algunes cases i escars que ens recorden la naturalesa pescadora d’aquest assentament ran de mar, tot i que no fou fins a final del segle XIX que s’hi començaren a establir pescadors, ja que als segles anteriors l’amenaça pirata impedia la formació de nuclis costaners a tot el litoral de Mallorca. Basta recordar el desembarcament de 400 pirates a la veïna cala de s’Hort de sa Cova d’en Claret l’1 d’octubre de 1552 per entendre la magnitud del problema. Però l’abundància d’aigua feia possible l’existència d’horts i que s’hi baixàs a abeurar el bestiar de les possessions del Pla del Rei. A més de les fonts, dos torrents, el del Salt i el del Lli, irrigaven generosament les terres i conreus escampats per l’interior del barranc i per les marjades que s’enfilaven per les esponeroses timbes que envolten aquesta fondalada, als peus de les possessions de Son Mas, Vistamar i So n’Olesa. El mollet es va fer acabada la Guerra Civil i l’esplanada del port és de la dècada dels anys 60 del segle XX, quan es va començar a parcel·lar l’hort d’en Perico, en el marge dret del torrent, i aparegueren grans cases de tipologia moderna.

La ruta

[00 min] Començam a caminar des de l’esplanada del port de Valldemossa d’esquena a la mar, deixam a l’esquerra la carretera que puja cap a la vila i anam ascendint tot dret (sud-est) per un carrer sense sortida que discorre per la banda dreta del torrent (C/Tramuntana). El vial asfaltat gira i nosaltres adreçam per una escalonada que trobam a la dreta. Continuam per unes altres escales que neixen a l’altre costat de la calçada, just davant nostre [05 min]. A partir d’ara ja som en el camí vell de sa Marina a So n’Olesa. Cas Sord, Can Viduai i Can Parròquia, la més ben conservada, són algunes de les construccions més antigues –probablement barraques de roter, la majoria en estat ruïnós– que trobam en aquest primer tram de camí, recollit en el Catàleg dels Antics Camins de la serra de Tramuntana (Consell Insular de Mallorca, 1993).

[15 min] A poc a poc anam agafant altura i començam a gaudir d’una bella i immensa panoràmica del port de Valldemossa i de la seva imponent fondalada, solcada en el tram final pel torrent de sa Marina, suma dels torrents del Lli i del Salt. Voltam per davant Can Parròquia i ja ens topam amb les primeres ziga-zagues. A qualque punt de l’itinerari trobarem elements que ens informen dels usos d’aquells pendissos, com són les marjades per al conreu de blat i oliveres, entre d’altres cultius, i els rotlos de sitja per a la producció de carbó, tot i que el pinar, les carritxeres i una espessa garriga s’ho han acabat menjant tot. Alguns incendis devastadors, especialment en la dècada dels 80, deixaren molt malmès aquell entorn; no obstant això, el camí es troba en bones condicions i sembla haver estat objecte d’una acurada neteja.

Deixam a la dreta un penyalar amb una punta agullonada en forma de Cavall Bernat, [40 min] després del qual s’inicia el pas d’en Colom, un vell i complex itinerari –que no seguirem– que connecta el nostre camí amb ses Coves Negres, a la part de la marina de So n’Olesa. Nosaltres seguim el camí clar que gira a l’esquerra i comença a caragolar-se, tot mostrant-nos en qualque moment el vell empedrat, alhora que s’endinsa per un bell alzinar. [55 min] El camí s’eixampla tot just entrar dins una canal de pendent suau i que ens anuncia que som a punt de tocar sostre. Just aquí, en un revolt a la dreta, trobam a banda esquerra uns troncs que semblen estroncar una bifurcació. Prenem aquesta desviació (est/sud-est), que ens conduirà en pocs minuts fins a una paret seca i un coll de caçador amb filats; la passam i tot d’una a l’esquerra trobam el mirador del Pi [1 h 00 min], que guaita sobre sa Marina per damunt del cingle del Cossi. No podem precisar la seva data de construcció, just destacar que segurament es va fer seguint els patrons establerts per l’Arxiduc a les seves possessions, entre les quals mai no va aparèixer So n’Olesa.

Sortim del mirador, obviam el camí que ens ha dut fins aquí i en seguim un altre que (sud/sud-oest) ens menarà en poc temps fins a les cases de So n’Olesa [1 h 10 min]. Per arribar-hi haurem de passar un botador de fusta que ens treu cap al vial principal de la urbanització, les cases són a la nostra esquerra. Paga la pena fer-hi una aturada i gaudir de la seva bellesa, sobretot dels seus jardins d’estètica modernista.

Una les ‘joies de la corona’

De l’alqueria musulmana de Benigayda a l’edat mitjana passam a la possessió de Son Claret en època moderna, que incloïa les actuals terres de Son Ferrandell, So n’Olesa i Vistamar (So n’Olesa Petit). Les principals segregacions de l’antiga alqueria dels Claret es produeixen entre els segles XVI i XVII, en entrar els Ferrandell i els Olesa. No obstant això, topònims com el coll d’en Claret o s’Hort de sa Cova d’en Claret conserven el nom dels primers grans propietaris d’aquelles terres. So n’Olesa canviarà de mans, dels Olesa al Fortuny, en el segle XIX, moment en què es dona un gran impuls a la possessió, a través de la vinya i l’olivar, a més de la plantació d’arbres fruiters, ametllerars, la producció de carbó i els ramats d’ovelles i porquim. A més, podem destacar els importants jaciments d’època talaiòtica, en uns sementers rere les cases, als peus del puig de sa Moneda. Es tracta d’una les ‘joies de la corona’ del patrimoni cultural de Mallorca que ens parla, en conjunt, dels primers habitants de la serra de Tramuntana i de les seves activitats agrícoles i ramaderes al llarg de 3.000 anys fins a l’inici de la nostra era.

De les cases podem anar a guaitar al mirador de So n’Olesa, per damunt de la tenassa sobre la qual s’ubica la caseta d’en Gregori. Per això seguim la carretera que entra dins la urbanització, a la primera bifurcació a l’esquerra i a la segona a la dreta. Així arribarem a una ampla esplanada a la dreta de la qual trobam el mirador [1 h 25 min]. La tornada al port de Valldemossa la farem seguint el mateix camí que a l’anada, just que en comptes de passar pel mirador del Pi uns indicadors ens conduiran pel camí principal fins a arribar a sa Marina [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita