FITA A FITA

Els miradors de l’Arxiduc, l’arquitectura del paisatge (2)

En aquesta ruta visitam les mirandes de la Talaia Vella, una part de Son Moragues sotmesa a un projecte privat de custòdia del territori

Els miradors de l’Arxiduc, l’arquitectura del paisatge (2)
Joan Carles Palos
12/06/2020
5 min

PalmaEn aquesta ruta tornam a entrar dins els antics dominis de l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (1847-1915) amb una caminada fins a la Talaia Vella, des d’on es pot gaudir d’una panoràmica immensa de tot aquell espai que altre temps constituí el Gran Miramar, amb prop de 2.000 hectàrees d’extensió, entre Valldemossa i Deià.

En aquest recorregut visitarem els miradors de na Torta i de Can Costa -conegut popularment com de les Puntetes pels merlets que decoren la paret que l’envolta-, però també ens acostarem al mirador del Garriguer -el més alt dels manats construir per l’Arxiduc-, ubicat als peus del refugi de l’Arxiduc. Bastit el 1907, és considerat el refugi de muntanya més antic d’Espanya i, probablement, també d’Europa.

La Talaia Vella, ara anomenada muntanya del Voltor -a partir d’un antiquíssim topònim del segle XIII-, s’integra dins un projecte de custòdia del territori, liderat per la possessió de Son Moragues i que engloba també les de Can Costa i Son Gual. L’associació Muntanya del Voltor inclou entre els seu objectius compatibilitzar la recuperació i conservació del patrimoni natural i cultural d’aquesta zona amb la gestió de l’entorn i l’activitat excursionista i educativa que hi té lloc. Per poder accedir a la zona s’ha de demanar permís per escrit a info@muntanyadelvoltor.com o telefonar al 619.591.985 i sol·licitar-lo de paraula.

La ruta

00’ Iniciam la marxa des de la parada del bus TIB de Valldemossa (L 210), ubicada a la plaça de Campdevànol. D’aquí continuam pels carrers del rector Joan Mir i de la pintora Pilar Montaner. A l’altura de la capella de Sant Vicenç Ferrer, voltam a l’esquerra pel carrer de la Venerable sor Aina i, en arribar al camp de futbol, pujam pel carrer del pintor Joan Fuster, a la dreta, i tot seguit, pel carrer de les Oliveres, a l’esquerra. Al final 10’, al costat esquerre del portell de Son Gual Petit, trobarem el camí d’accés al pla del Pouet.

Al principi, el caminet voreja una tanca i poc després enganxa el seu traçat original, modificat a causa dels diferents projectes d’urbanització de l’entorn. 15’ Arribam a la tanca d’accés a la muntanya del Voltor (partió entre Son Gual i Son Moragues), on hi ha el primer control. A la dreta, l’inici del camí de les Basses.

Iniciam l’ascens al pla del Pouet per un vell camí de carro que, abans d’enfilar-se pel comellar atapeït d’alzines, voreja la font de l’Abeurada. La pujada és exigent però bona de fer, es tracta de superar un primer desnivell de prop de 300 metres en mitja hora. 45’ Creuam l’antic portell que tancava el recinte del Pouet pel vessant sud, i just davant trobam el vell pou -recuperat recentment- que dona nom a tota l’esplanada.

El nostre primer objectiu, el mirador de na Torta, ens obliga a desviar-nos tot d’una cap a l’esquerra fins a trobar un camí de carro que ens traurà del pla del Pouet i ens orientarà cap als penyals que guaiten damunt Son Moragues, pel vessant sud-oest de la muntanya. Aquest va ser un territori que l’arxiduc Lluís Salvador va recórrer per primera vegada amb en Carabassa, garriguer i antic pastor a qui “li agradava envoltar d’una espècie de misteri sa muntanya a on tan sols ell podia penetrar i a on un altre tot just podia caminar pels punts més fàcils” (Habsburg-Lorena, L.S.: Lo que sé de Miramar, 62-63), després de la compra de Son Moragues el 1883. Arribam al mirador de na Torta 1h00’, dit així per “una vella alzina que un temps allà hi havia i que diuen que era torta”.

Després de gaudir d’unes belles vistes, des de Son Moragues i el pla del Rei fins als cims de ponent de la Tramuntana, la mola de Planícia i Galatzó, del mirador tornam al camí que hem deixat i el seguim fins al final. Allà on acaba 1h05’, una sitja, s’inicia un senderó (oest) que ens durà fins a un coll de caçador. A la dreta (nord), veurem marques de pintura vermella i fites que ens indiquen el camí a seguir per anar voltant els penyals de na Torna de tornada al pla del Pouet. Es tracta d’un senderó no gaire clar però que no ens ha d’allunyar massa del penya-segat que deixam a l’esquerra i que ens menarà per una mena de ranxo de carboner fins a topar amb un altre coll de caçador 1h20’, sobre els penyals de l’extrem nord de na Torta. A la dreta, un altre camí de carro que seguirem de retorn (nord-est) al pla del Pouet.

1h30’ En arribar a la cisterna i l’aljub, que tradicionalment s’han identificat com el Pouet, giram a l’esquerra per seguir l’itinerari cap a la Talaia Vella. Davant, deixam el camí que farem a la tornada des del coll de l’Estret de Son Gallard. Un suau ascens entre alzines, i esporàdiques vistes del pla del Rei, entre Son Moragues, Son Mas i Vistamar. Just quan el camí s’estreny més i gira sobtadament a la dreta, just davant tenim ja el mirador de Can Costa 1h50’ amb els seus característics merlets.

Recuperam el camí i continuam pujant, poc, perquè ràpidament assolim la cota màxima de la ruta (856 m). Poc abans d’arribar al vèrtex geodèsic 2h10’, trobam a l’esquerra una excel·lent miranda des de la qual gaudim d’una bona perspectiva. Als nostres peus, l’ermita de la Trinitat, s’Estaca, la torre de son Galceran, Ca Madò Pilla (Hotel Continental) i la Foradada. Seguim el caminet traçat per l’Arxiduc i arribam a la caseta-refugi, edificada el 1907 “per comoditat i sopluig dels que hi pugen”.

Iniciam el descens al coll de Son Gallard pel mateix camí que ens ha dut fins aquí i que ràpidament assoleix la mesura d’un camí de carro. Param atenció, perquè en el primer revolt a la dreta hem de sortir del camí per l’esquerra per anar al mirador del Garriguer, a la banda de la mar, que ja tenim a la vista. A prop d’aquí engaxam un camí de ferradura que passa just per davant d’aquesta miranda 2h15’, la més alta del Gran Miramar arxiducal.

Tornam al caminet i continuam ara en direcció nord-est fins que ens tornam a ajuntar amb el camí de carro que baixa del refugi. 2h25’ Arribam al coll de l’Estret de Son Gallard, on trobam un dels clàssics pedrissos de l’Arxiduc. En aquest punt voltam a la dreta per descendir fins al pla del Pouet 2h40’, travessar-lo en direcció sud i sortir pel vell portell que el tancava. I d’aquí baixar cap a la font de l’Abeurada i la partió entre Son Moragues i Son Gual 3h00’. A partir d’ara, feim les darreres passes de tornada a la vila a través de l’urbanització de Son Gual fins a la parada del bus TIB 3h10’.

@Fita_a_Fita

stats