Miradors de Valldemossa

ValldemossaAmb el bastó de caminant, gaudirem d’un dels molts recorreguts que Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i Borbó va promoure i va recórrer a l’ample del seu territori de Miramar. Atret per la figura de Ramon Llull, comprà la finca el 1872 i hi anà confegint nombroses possessions, especialment de la costa de Valldemossa i Deià.

L’arxiduc d’Àustria -Toscana-, inquiet viatger i trescador, científic i escrip- tor, donà a conèixer, a través de la seva inabastable obra, la singularitat dels nostres paisatges i la nostra riquesa cultural.

Cap a la font de l’Abeurada

Prenem camí des de la vila de Valldemossa, en direcció nord. Per dins de la urbanització de Son Gual, pujarem per la graonada lateral de l’escola Vella, cap a ponent, i ascendirem pel carrer de les Oliveres. Al final, seguirem ran d’una reixa fins a un portellet, on arranca un antic camí de muntanya. Passam un segon portellet i ingressam al bosc. El camí arriba a un tercer portell amb barrera, vora un safareig en abandó. Si continuàssim portell enllà, trobaríem tot d’una la font de l’Abeurada, envoltada de cabanes i rotlles de carboner. Sol tenir sempre aigua bona.

Pel camí de les Basses

Aquest camí de muntanya neix a la dreta del safareig; abans del tercer portell, pren coster amunt, amb fort rost, i salva un pas en un caire rocós, traçant uns revolts. L’itinerari ens ofereix esplèndides vistes de la Vila i voltants, l’Estret, la mola de Son Pacs, la Comuna i la Marina.

En replanar-se el caminal, passam un portellet barrat i entram en una plàcida raconada ombrívola amb restes d’un ratxo de carboners i clapers de caça a coll. La torrentera es precipita cap a la coma dels Cairats. Hem de vorejar-la i prosseguir pel mateix camí, cap al NE, sense fer cas d’una desviació a l’esquerra. Passam dues comelles més i remuntam per la quarta i pel llom rocós que la tanca per la dreta, fent ziga-zagues.

Anam guanyant vistes de Ciutat i na Burguesa, de la Mola de Planícia i del Galatzó. El caminet mor a la capçalera de la coma, sobre un rotlle de sitja amb un conjunt de tres barraques.

Fins al pla dels Aritges

Fora camí, envestim per l’empit boscós i rocós, amb orientació nord, mirant de no perdre les fites. Al final de la cresta es presenta un puntal amb vistes espectaculars. Retrobam caminoi entre roquissar, càrritx, coixinets de monja, alicatins, estepa blenera i albons: és el regne de les cabres, dels corbs i dels voltors. En cas de boira o neu, el tram pot presentar dificultats d’orientació.

Al cap de pocs minuts entroncam amb un camí principal, que seguirem per la dreta fins al final del pla dels Aritges, on enllaçarem amb l’anomentat camí de l’Arxiduc (908 m). Davant nosaltres es presenta la llarga cinglera nord del massís del Teix; just mitja dotzena d’escarpats passos hi permeten l’accés, des del vessant de Deià. Cap a l’est es perfilen el cap cimal del Teix (1.064 m), el puig de la Font (965 m) i el puig Major (1.436 m). El traçat enllaçava amb el comellar dels Cairats pel Racó Perdut i amb les casetes del Rei Sanç, pel pla de Mala Garba. Ara està vedat.

Continuam cap a l’esquerra. El camí, ben definit, ens acosta a dues cuculles (941 i 945 m) La segona, el puig Gros o del Moro (dit ara del Caragolí), ens ofereix un mirador de primera. Hi ha una placa dedicada a l’Arxiduc, homenatge dels muntanyencs.

El camí de les Fontanelles

Retrocedim fins a la cruïlla i recorrem en direcció SO el pla dels Aritges. Entram al bosc, on divisarem una bassa coberta, en el xaragall de les Fontanelles. Al cap de mitja hora de plàcid camí, toparem el mirador de les Basses (790 m), dotat de belles vistes sobre Valldemossa i, poc després, la miranda de la Regata de les Onze.

Del pas d’en Miquel a la Vila

Per traçat desnivellat, passam la barrera del pas d’en Miquel i en uns 10 min., en sentit O, deixam a la dreta la desviació de la cova de l’Ermità Guillem i arribam al portell del pla del Pouet. Aquesta àrea boscosa es troba en procés de restauració, a cura de la Fundación para la Vida Silvestre. Després d’una ràpida baixada per la pista que recorre el comellar assolim, de bell nou, la font d’Abeurada.