PalmaEn aquesta ruta exploram la frontera d’Esporles amb Banyalbufar i Valldemossa, recorrem vells camins que transiten pels bells penya-segats que guaiten sobre el port del Canonge i gaudim del patrimoni cultural i natural de la contrada. Una volta llarga, amb un desnivell mitjà, però que assaborirem per la passa i la mirada. Podem fer servir el transport públic (L-202) per arribar al punt que obre i tanca la nostra caminada (consultau-ne horaris al web tib.org).
La ruta
[00 min] Des de la parada del bus, feim passes amunt fins a la Casa de la Vila, una placeta embellida amb l’escultura Les filadores, de Remigia Caubet. Just davant, a l’altra costa del carrer, tenim l’església de Sant Pere (1904-1923), obra de l’arquitecte Gaspar Bennàzar. [05 min] Voltam a la dreta per darrere les cases consistorials i continuam la caminada pel carrer Nou de Sant Pere, de la Vila Vella. Passam el torrent d’Esporles o de Sant Pere i arribam a la placeta del Pla [10 min], on trobam una fonteta amb brollador. Tombam a l’esquerra pel carrer del Pont, que tot d’una gira a la dreta i esdevé el carrer de Sa Costeta. Un curt i estret vial que acaba en un carreró esglaonat. Giram a l’esquerra pel carrer de Darrera sa Paret fins al final, on voltam a la dreta, cap a l’aparcament públic ubicat al costat de l’assecadora d’una antiga fàbrica de cartró (Ets Estenedors) i assolir l’inici del camí de Son Dameto, conegut popularment com el camí dels Pescadors [15 min].
L'església de Sant Pere d'Esporles i les cases de l'emblemàtica possessió de Son Tries, arribant a la vila al final del recorregut.JCP
Som a un entorn de llegenda. A la nostra dreta tenim el carrer de la Cova del Monjo, on a més d’aquest enigmàtic penyal foradat, habitat per un misteriós ermità que protegia un important tresor, també hi trobam una roca alta i grossa, semblant a una estàtua, que emergeix per darrere la tanca d’un xalet, és ‘el ninot d’en Vadell’. Ambdues històries, juntament amb moltes altres rondalles i contarelles populars, les trobareu ben explicades al llibre Llegendes i tradicions d’Esporles, de Bartomeu Llinàs i Caterina Martí, publicat l’any 1996 per Lleonard Muntaner Editor.
Des de l’aparcament públic, giram a l’esquerra per un camí de terra, ample i còmode. Tot d’una topam amb un pont que travessa el torrent dels Gorgs [20 min]. A la dreta, un botador de fusta ens permet acostar-nos a un altre lloc de llegenda. Es tracta d’una roca que té la forma d’una petjada enorme, l’empremta fonda de la força de l’aigua. Per les dimensions enormes que posseeix és coneguda com la potada del gegant, tot i que el seu nom més popular és el del Gorg de la Mar. En èpoques més plujoses que no ara, el gorg conservava l’aigua fins a començaments d’estiu, moment en què els infants esporlerins aprofitaven per banyar-s’hi.
Tornam al camí i continuam la nostra marxa. La carretera s’enfila suaument pels costers de Son Dameto i ens regala fabuloses vistes d’Esporles, la mola de Son Ferrà (la Fita del Ram o Na Ferrana), el Moletó de la Granja i el puig de la Mola de Planícia, cap al sud-oest, a més de les altres dues moles de Son Cabaspre i Son Ferrandell, cap al nord. [35 min] A la primera bifurcació, voltam a l’esquerra en direcció a Es Noguer i deixam el camí que continua dret cap a Son Dameto. Allà on la carretera de terra gira bruscament a la dreta cap al Rafal Covent (o de Can Covent) [45 min], nosaltres continuam dret pel que és el testimoni encara viu de l’antic camí dels Pescadors. Al final d’aquest bocí de drecera sortim al camí que hem deixat abans i continuam tot dret, fins que uns metres més endavant assolim una nova bifurcació. Tot i que els dos camins acaben allà mateix, a la carretera, ens interessa el de l’esquerra que, tot i semblar no tenir sortida, al final ens mostra un nou vestigi del camí vell del port del Canonge.
El camí de Son Dameto aporta un bell tram del conegut poularment com a Camí dels Pescadors, en direcció al Mirant de Mar.JCP
[1 h 00 min] Sortim a la carretera d’Esporles a Valldemossa pel coll d’en Claret (Ma-10), giram a l’esquerra i ens dirigim cap al coll del Cap del Bosquet. Molt abans d’arribar-hi, a l’altura del km 79, prenem el primer camí que trobarem a la dreta. El recorrem fins al fons. Ens aturam sobre una bella esplanada amb una ampla vista de la costa nord, és el Mirant de Mar [1 h 15 min]. Esporles, malgrat no ser avui municipi amb costa, sí que ha tingut una gran projecció cap al port del Canonge atesa la seva proximitat i també per englobar Banyalbufar fins al 1836. Des de molt antic, la seva platja ha servit de recer de barques de pesca d’esporlerins, els quals portaven les captures fins a la vila per aquesta extensa xarxa de camins.
La fracassada urbanització
A l’esquerra tenim l’inici del camí dels Pescadors que baixa al port del Canonge per les terres de Son Coll. Nosaltres ens fixam en un senderó que neix vora una barraca en runes, a la nostra dreta, i que s’enfila cap a llevant paral·lel a una paret amitgera. [1 h 20 min] Aviat el caminoi la travessa i enllaçam amb un vell camí més ample i amb un acabat més elaborat. A la següent bifurcació [1 h 30 min], voltam a l’esquerra. Una discreta fletxeta vermella (del sempre recordat mestre muntanyenc Pep Torrens) corrobora la nostra decisió. Després d’uns quants revolts assolim un tram carenat del nostre camí, que gira de cop a l’esquerra, travessa una paret (que senya la partió de terme) i entram dins la fracassada urbanització Nova Valldemossa [1 h 40 min]. Continuam pel vial que tenim davant, cap a gregal, prescindint de tota camada a dreta i esquerra; així continuarem fins a completar la volta al turó que tenim a la dreta i sortir a la carretera (Ma-10), a l’altura del coll d’en Claret (entre els pk 75 i 76) [1 h 55 min].
Travessam la carretera i continuam per un vial paral·lel, corresponent a la urbanització Shangri-La, en direcció a Valldemossa. Poc després arribam a una important cruïlla. Prenem el vial de la dreta, que puja ràpidament cap a un collet [2 h 05 min], als peus de la mola de Son Ferrandell, a la nostra esquerra, i travessam un portell. Entram dins terres de Son Cabaspre. [2 h 20 min] Ens ajuntam amb el GR-221, a l’altura del coll de sa Bassa, i prosseguim la caminada en descens cap a l’interior de la vall, pel vessant esquerre, als peus de la moleta de Son Cabaspre. A partir d’ara, seguim els indicadors de fusta de la ruta de Pedra en Sec que ens conduiran amb seguretat fins a l’interior de la Vila Vella d’Esporles [3 h 00 min].
El camí reial d'Esporles a Valldemossa
Quan es parcel·la Son Cabaspre, a començament dels anys 70 del segle passat, s’obre un vial ample que va d’Esporles a Valldemossa pel coll de Son Ferrandell. Aquesta mateixa carretera serà aprofitada dècades després per traçar un tram del GR-221 que, sortint d’Esporles, arriba a Valldemossa a través de la mola de Son Pacs i el puig de la Comuna. Aquests dos fets han donat a entendre erròniament la possible existència d’un camí públic per la vall de Son Cabaspre. Res més lluny de la realitat! Així ho constaten i documenten àmpliament els geògrafs Onofre Rullan i Miquel Àngel Escanelles, en un estudi elaborat el març de 2023.
El camí reial d’Esporles a Valldemossa passava per Son Dameto. Un camí de ferradura i empedrat que neix als anomenats ‘assecadors de Can Magre’ –a la confluència actual de l’anomenada carretera nova de Son Dameto, de començament del segle XX, i el carrer de la Cova del Monjo– s’enfila per la costa de Son Dameto fins a les cases de possessió. La continuació fins al coll d’en Claret, partió dels municipis d’Esporles i Valldemossa, és per camí de carro. Així queda constatat i avalat per nombrosos testimonis orals, itineraris militars de segles passats i una extensa i variada cartografia que deixa constància clara del fet. A més dels escrits d’aquells primers viatgers del segle XIX, que per poder anar de Palma a Valldemossa es veien obligats a travessar el coll d’en Claret per Son Dameto ateses les enormes dificultats del camí que travessava s’Estret, que tot i haver estat condicionat per a carros en el segle XVIII (1783), un segle després continuava oferint greus mancances.
![L'església de Sant Pere d'Esporles i les cases de l'emblemàtica possessió de Son Tries, arribant a la vila al final del recorregut.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 6000 4000"%3E%3C/svg%3E)
