Assumptes "privats" amb el Barça pel mig: els misteriosos viatges de Laporta

BarcelonaAprofitant l'aturada de seleccions, el president executiu del Barça, Joan Laporta, i dos dels seus directius, han estat de viatge entre Mongòlia i Azerbaidjan. Des del club no han precisat la finalitat d'aquests desplaçaments, on s'ha vist el dirigent departint amb autoritats i empresaris locals en qualitat de representant blaugrana. La falta d'explicacions ha aixecat polseguera a l'entorn. Per exemple, el moviment Som un Clam, que ja s'ha posicionat de cara a les eleccions del 2026, ha reclamat "transparència" i ha manifestat que "els socis i sòcies mereixen saber com s'usen els recursos del club".

Efectivament, fonts oficials blaugranes van explicar dimarts 12 de novembre a l'ARA que Laporta estava de viatge a Mongòlia i l'Azerbaidjan per assumptes "privats". Però la marca mongola de roba Gobi ja havia anunciat dilluns 11, només un dia abans, en un comunicat de la Mongolian Wool & Cashmere Association, un acord amb Barça Licensing & Merchandising –que és la divisió empresarial del club per explotar la marca Barça– després de la visita del president blaugrana a la seva seu per tenir a Mongòlia "el dret a fabricar i vendre articles del club esportiu". D'altra banda, el mateix dia 12, la ministra de cultura del país, Nomin Chinbat, va publicar a Instagram un vídeo de la reunió que va tenir amb Laporta acompanyat d'un text en què informava que havien parlat de la creació d'una futura "Barça Academy a Mongòlia".

El mateix Barça, aquest dimecres 19, va penjar a les seves xarxes un recull de vídeos sobre els viatges de Laporta a Mongòlia i l'Azerbaidjan amb el lema Barça around the world with the president (El Barça pel món amb el president). Oficialment, doncs, el viatge de Laporta havia deixat de ser privat. El mandatari blaugrana va marxar cap a Mongòlia a inicis de la setmana passada (per això no va ser present en el clàssic femení del passat dissabte 16) acompanyat del seu soci del bufet d'advocats, Xavier Arbós, i d'un membre de seguretat del Barça.

La següent parada va ser l'Azerbaidjan, on van viatjar directament Xavier Puig, el directiu responsable del Barça femení; Joan Soler, el directiu del futbol base, i Alejandro Echevarría, el conseller a l'ombra de Laporta. A l'Azerbaidjan, Laporta es va reunir amb Farthad Hajiyev, el viceministre de joventut i esports, va assistir a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic que s'està celebrant a la capital del país, Bakú, i es va trobar amb un vell conegut, l'empresari azerbaidjanès Adnan Ahmadzada, propietari d'Azchemco, una empresa de productes químics. Ahmadzada també està vinculat amb la família Messi.

Viatges a països dictatorials

Laporta ja es va veure amb Ahmadzada a finals del 2023 en un altre viatge privat als Emirats Àrabs Units i l'Aràbia Saudita. Aquests són dos dels cinc països dictatorials o de deriva totalitarista que el president del Barça ha visitat com a part d'un viatge, personal de negocis o relacionat amb el club, durant els últims dos anys. La resta són el recent Azerbaidjan, Qatar i el Kirguizstan. Precisament, al Kirguizstan el Barça va inaugurar l'agost del 2023 una Barça Academy a la ciutat de Jalal-Abad, de només 75.000 habitants, construïda en terrenys estatals i finançada amb diners de familiars de Sadir Japarov, el president del país, i del cap dels serveis de seguretat, Kamychbek Tashiyev, mitjançant l'empresa JalGroup Asia, segons va destapar una investigació periodística del mitjà kirguís Kloop.

La reacció de Japarov va ser admetre a l'agència estatal de notícies Kabar aquesta participació en la construcció de l'acadèmia blaugrana. Però el febrer del 2024, una ordre judicial va clausurar Kloop després que els fiscals utilitzessin arguments de psiquiatres que asseguraven que aquest mitjà de comunicació "afectava la salut mental de les persones" perquè les "pertorbava" amb informació negativa. Actualment hi ha periodistes empresonats per publicar reportatges d'investigació sobre la gestió de Japarov i activistes pels drets humans s'han hagut d'exiliar.

Laporta va viatjar al Kirguisztan acompanyat dels Barça Legends, que van disputar-hi un partit contra un equip de jugadors veterans locals en el qual Japarov va jugar 25 minuts. En un altre moment de la visita, Laporta i Japarov van posar la primera pedra de la segona Barça Academy al Kirguizstan, que està prevista que s'inauguri el 2026. En aquest cas, a la capital, Bishkek. Japarov no és un president qualsevol. Va arribar al poder el 2020 a causa d'una revolta popular en un moment en què estava a la presó, condemnat per segrestar a un líder regional. Des d'aleshores, està portant el Kirguizstan a una deriva autocràtica en què està limitant el feminisme, els drets LGBTI i la llibertat de premsa. Japarov va estar a la llotja de l'antic Camp Nou durant el segon mandat de Laporta i es va fotografiar amb ell.

El precedent de l'Uzbekistan

Jalal-Abad, on hi ha la primera Barça Academy del Kirguisztan, està ubicada a prop de la frontera amb l'Uzbekistan, un altre país autoritari que es va convertir en una de les ressaques més espinoses del primer mandat de Laporta. El president blaugrana va admetre el 2011 que havia facturat 10,15 milions a l'empresa Zeromax, propietat de l'uzbek Miradil Djalalov, "per la prestació de serveis de consultoria empresarial durant tres anys" després que el 2008 Laporta hagués signat un acord amb el magnat per disputar dos partits amistosos del Barça contra el Budyonkor uzbek i perquè alguns jugadors culers participessin en un clínic a l'Uzbekistan a canvi de cinc milions d'euros. Finalment, només es va disputar un partit amistós i el Barça va percebre tres milions.

"El Barça m'ha donat l'oportunitat de conèixer molta gent que segurament no hauria conegut si no hagués estat president del Barça. Però aquest càrrec és honorífic i gratuït, és un honor ser president del Barça i, a més, el president del Barça no cobra. Això no impedeix que tu puguis fer relacions amb persones i fer negocis", va argumentar Laporta al programa El Penalti d'ETV després d'admetre que havia facturat 10,15 milions procedents de l'empresa de Djalalov.