La Mola de Fornells, atalaiats sobre el recer nord de Menorca

PalmaEl port de Fornells és un dels més importants de l’illa. Tot i que els seus usos principals en l’actualitat són el pesquer i l’esportiu, històricament ha estat el gran recer de la costa nord de Menorca. Amb els seus quatre quilòmetres, des de la bocana fins a la colàrsega, és un dels refugis nàutics més grans de l’illa, després del port de Maó. Gaudeix de molts d’encants, el gastronòmic n’és un, però el patrimonial potser sigui, des del nostre punt de vista, el més destacat.

Des del segle XVII, ha focalitzat una part important de la defensa militar de l’illa. El 1604, dalt de la Mola, s’hi construí una talaia per a la vigilància del port. Vint anys després, el 1625, s’hi bastí el castell de Sant Antoni, el fort de Fornells, a partir del qual naixeria el raval de Fornells i l’església de Sant Antoni (1783). Més tard vindrien la torre de l’illa de les Sargantanes, de 1800, i la torre de Fornells, un any més tard. Tot seguit la instal·lació de les defenses submarines a l’entrada del port a final del segle XIX. Finalment, durant la Guerra Civil, es completaria la fortificació de la badia de Fornells amb les obres de la bateria de costa de la Mola, entre 1936 i 1939, i la construcció de búnquers i nius de metralladora arran de la mar. La defensa republicana contra un possible desembarcament pel vessant nord de l’illa per part de les tropes sollevades (franquistes), a l’inici del conflicte armat.

La ruta que proposam ens permet gaudir d’una ampla perspectiva d’aquest impressionant patrimoni històric i militar de la zona, que acabam de descriure; però també ens possibilita tastar les excel·lències d’un paisatge protegit, Reserva de la Biosfera. Seny i respecte a l’hora de transitar per aquestes àrees de la nostra geografia, perquè la Mola i l’Albufera de Fornells s’integren dins les zones LIC i ZEPA. Però si per una cosa és ben conegut el port de Fornells, és per la seva magnífica i exquisida oferta de restauració, que ha fet amb el temps d’aquest indret de la tramuntana menorquina el santuari de la caldereta de llagosta. El punt d’inici de la nostra caminada és a l’Arenal de Son Saura, connectat amb el transport públic a través de la línia 41, Maó-Fornells (consultau-ne horaris i disponibilitat al web menorca.tib.org), que ens deixa a l’interior de la urbanització de Son Parc, al municipi del Mercadal.

La ruta

[00 min] Des de l’aparcament de l’Arenal de Son Saura ens dirigim cap a la platja, ampla i serena, amb dunes i basses salades al costat occidental. Nosaltres dirigim les nostres passes cap a gregal, és a dir, cap al vessant dret de l’arenal. És aquí on arrenca el senderó que mena fins a Cala Pudent, el nostre primer punt d’interès. Hi accedim per un portell [5 min], fàcilment localitzable, practicat sobre la paret. El paisatge canvia, com també la passa, ara més entrebancada i dificultosa. Ens enfilam dalt d’un turó, a l’altura de l’escull d’en Tortuga, on trobam les restes del que sembla haver estat una barraqueta i una trinxera del temps de la Guerra Civil. Un poc més endavant, fregam el cap del mateix nom. Des d’aquest punt, ja tenim una vista completa de la bocana de l’Arenal de Son Saura.

Iniciam un descens suau cap al recer de l’arenal de Cala Pudent [30 min]. Continuam pel tirany que voreja la costa i que esdevé de cada vegada més precari a mesura que ens acostam a la Bassa Verda. L’orientació és clara, tot i que els camins són diversos i no gaire clars en aquest punt. Es tracta de voltar per darrere una llacuna –en alguns mapes apareix topografiada amb el nom de ‘Bassa Verda’–, al final d’una estreta i allargassada torrentera que surt a la mar per la rada de Cala Pudent. [50 min] Sortim d’aquest racó pel primer tirany transitable, coster amunt cap a gregal. Arribam a un planiol pelat, que segurament s’embassa quan plou, que surt cap a la mar per damunt les penyes del Terroig. Si seguim les fites del Domini Públic Marítim i Terrestre (DPMT), ens resultarà més fàcil orientar les nostres passes.

Deixam a la dreta, al fons del comellar, el Caló del Peix [1 h 15 min]. Cercam la fita 1716 del DPMT i ens desplaçam cap a l’esquerra, per anar a trobar l’acabament d’una pista de terra que arriba fins a aquell entorn [1 h 20 min]. El camí, ample i clar, s’orienta cap a ponent. El seguim tot dret, sense fer cas a les dues camades que surten cap a la dreta, la segona just després d’una pineda que ens queda a mà esquerra. Sortim a l’antiga carretera militar de la Mola de Fornells [1 h 50 min], que prenem cap a la dreta en direcció a la bateria de costa. Abans d’assolir la cota on s’assenta aquesta fortificació militar, passarem a prop de Cala Cabra-celada i de l’Arenalet, ara a la nostra esquerra, ben davant el litoral del poble de Fornells. El coster és feixuc però bo de superar gràcies a la vella carretera. A poc a poc entram dins el context de la bateria de la Mola de Fornells [2 h 30 min]. Construccions abandonades i en runes, sobre un terreny esquerp i rocallós. Una obra difícil i realitzada amb pocs mitjans, tal com ho descriu Francesc Fornals Villalonga (Maó, 1924-2018), Coronell Honorífic del cos d’Enginyers, en el llibre Las defenses de Fornells (Museu Militar de Menorca, 2004). Podem arribar fins a dalt de tot de la muntanya (123 m), on s’ubicaren els canons que formaven aquesta bateria de costa, dos canons Munaiz-Argüelles de 15 cm, desartillats prèviament de la Mola de Maó.

Camí de tornada

Iniciam el camí de tornada cap a l’Arenal de Son Saura. La primera cosa que farem serà recórrer íntegrament l’antiga carretera militar fins a topar amb el Camí de Cavalls [3 h 50 min]. Un tram llarg i gens dificultós, més enllà de la llarga distància de cinc quilòmetres entre un punt i l’altre. Sortim al GR-223 a l’altura de l’estaca número 34 de la quarta etapa d’aquesta ruta perimetral de l’illa de Menorca. Tiram cap a l’esquerra, per anar tancant el circuit. Després d’una llarga estona serpentejant pels fondals de la pineda, el camí davalla decididament fins a situar-se a frec de la bassa del Prat, fàcilment identificable per les masses de joncs. Tot seguit, s’enfila vora la paret que limita la depuradora i desemboca sobre la gran plana, la qual fa avui les funcions d’aparcament dels usuaris de la platja de l’Arenal de Son Saura [4 h 5 min].

@Fita_a_Fita