"Tinc moltes ganes de fer una cosa que mai he fet"

La LlagostaDos joves posen música festiva al carrer amb un aparell electrònic Casio a canvi de la voluntat que els vulguin donar els vianants. "Quan jo era petit ja ho feien els seus pares", explica Antonio García Robledo (la Llagosta, 1984). Té 41 anys i encara segueix competint al màxim nivell. "Com que disfruto tant no veia el moment de dir prou", diu per justificar que hagi sobrepassat l'edat habitual per retirar-se. Ho farà quan acabi aquesta temporada. Som a la plaça de Pere Quart de la Llagosta, davant del pis on vivia amb els seus pares i on de petit jugava a futbol amb els amics quan sortia de l'Escola Les Planes. Un univers gegant englobat en només 50 metres.

L'handbol li agrada fins al punt que no el preocupen gens les coses de la vida que s'hagi pogut perdre per dedicar-se a aquesta passió, però confessa que té ganes d'experimentar una nova sensació. "Tinc moltes ganes de fer una cosa que mai he fet", deixa anar. "Anar-me'n dues o tres setmanes de vacances sense pensar en el més enllà", sentencia amb un somriure durant la conversa amb l'ARA en una cafeteria amb vistes a la plaça de la seva vida. "Les meves vacances, malgrat viatjar, sempre han conviscut amb el fet d'estar pensant que l'endemà havia de fer treball de força i anar a córrer. El meu cap també necessita aquest estop que mai tinc. He estat amb la meva dona i el meu fill en llocs de platja i m'he llevat a les set del matí per fer exercici perquè quan ells es despertessin a les nou ja poguéssim començar amb el dia. Crec que disfrutaré de dedicar-me a descansar, llevar-me quan vull i beure i menjar el que desitgi durant dues setmanes".

De totes maneres, el capità del BM Granollers, club al qual vol seguir vinculat a l'àrea esportiva, és conscient que aquestes dues setmanes probablement seran un oasi enmig de la melancolia. "Tinc por, perquè estic segur que trobaré a faltar l'handbol. Disfruto moltíssim del dia a dia com a jugador. No recordo el dia que m'hagi llevat al matí sense pensar en l'handbol, no recordo el moment en què la meva vida no hagi estat dissenyada per jugar a handbol", assegura l'Antonio mentre beu aigua. Té ganes d'esplaiar-se malgrat que unes hores més tard jugarà l'últim partit de la seva carrera al Palau Blaugrana, aquesta vegada com a visitant. "Perquè nosaltres guanyem al Barça s'han d'ajuntar tots els astres. És el rival que més vegades m'ha frustrat en una pista", admet. Hores més tard els astres es van ajuntar. El BM Granollers, amb set gols d'Antonio García Robledo, va guanyar per 30-31 un Barça que encara no havia cedit cap punt a la Lliga. L'equip vallesà reforça el segon lloc a la classificació, una posició força més ambiciosa que el seu pressupost.

"He allargat la meva carrera perquè l'handbol m'encanta i s'ha ajuntat amb el fet que considero que el meu millor rendiment esportiu ha sigut dels 30 anys cap endavant, sobretot a prop dels 40. Des que he tornat al Granollers m'he trobat un ambient perfecte per rendir i disfrutar més a la pista". Aleshores, per què es retira? "M'he adonat que en els partits d'alta exigència, sobretot al principi d'aquesta temporada, jugant en competició europea i cada tres dies, acabava bé però molt al límit. No vull que la sensació que he tingut a casa després dels partits la tingui algun dia a la pista".

La felicitat a Tòquio i la tristesa a Kolding

L'Antonio podria escriure una tesi sobre l'handbol, tant sobre el que passa a les pistes com sobre el que es cou als passadissos. A banda del Granollers i el Barça, el llagostenc ha jugat a l'Ademar de Lleó, al Paris Saint-Germain i al Nantes francesos, al CSM Bucuresti romanès, al Pick Szeged hongarès i al Kolding danès. Però el seu màxim moment de glòria va arribar amb la selecció espanyola i el bronze que va guanyar als Jocs Olímpics de Tòquio. "Tenia 37 anys, portava cinc anys fora de la selecció i, en teoria, només havia d'anar a la preparació d'aquells Jocs", explica per evidenciar com és de complex el guió a vegades.

Aleshores ja havia superat la seva pitjor etapa, que va coincidir amb el seu pas per Dinamarca el curs 2016-2017. "Em vaig divorciar i era la primera vegada que vivia sol a l'estranger. El meu fill es va quedar amb la seva mare a Granollers. El Kolding havia apostat fort per mi, però vaig arribar allà i tot es va ensorrar. El club va començar a tenir problemes econòmics, l'equip no funcionava, i tot això a mi em va afectar esportivament. Va arribar el gener del 2017 i em vaig adonar que no jugava, que no disfrutava, que estava sol i lluny de la meva família. Estava destrossat", recorda. "Però va arribar el març i em va trucar el Barça. Vaig passar del pitjor moment de la meva vida a jugar en el millor club del món i tornar a estar a prop de la meva família", relata, conscient que aporta una nova prova de la poca racionalitat de la vida. Aquest gir portava la signatura de Xavi Pascual i Víctor Tomás.

Des del 2019, García Robledo també és regidor d'Esports del PSC a la Llagosta. L'hi va demanar un amic de la infància, l'alcalde Óscar Sierra, i els ho va acceptar sempre que el seu paper fos només tècnic i el càrrec no li comportés endinsar-se en disputes polítiques que no li interessen. "He perdut l'esperança que la política tingui els valors de l'esport. Crec que valors de l'esport com la companyonia, l'empatia i voler treballar junts per fer créixer el mateix costen molt d'entendre en política. En política sempre es va amb més cautela pel que diran. La feina en el món de l'esport va endavant amb més facilitat".