Montilivi es posa el pitet per gaudir del seu Girona (3-1)

GIRONAAra que arriba Nadal i tothom fa recomanacions de pel·lícules, sèries, documentals o partits antics, un bon consell seria reproduir els primers quaranta-cinc minuts del Girona en la majúscula victòria contra el Burgos (3-1). A Montilivi li va caure la bava veient el joc d’un equip que va ser infinitament millor al seu rival, confirmant la direcció i la flama que està adquirint amb el pas de les jornades. Els gols de Juanpe i Stuani van donar sentit a una projecció de cine que els situa, provisionalment, en llocs de play-off d’ascens.

L’oposició del Burgos va durar vint minuts, els que van passar des del xiulet inicial fins a la rematada de cap de Juanpe, directa a l’escaire. Amb un índex de possessió altíssim, vorejant el 60% durant molts minuts, el Girona desitjava tancar el 2021 amb bona nota. Un any complicat, amb la pèrdua d’una nova final a l’estiu, i amb un munt de canvis a escala esportiva i institucional. Però són tossuts, els gironins, incapaços d’ensenyar la bandera blanca pel que fa a les il·lusions. Que ningú no dubti que aquesta temporada hi tornaran a ser quan arribi l’hora.

Inaugurat el marcador, el futbol que van fabricar Aleix Garcia, Samu Saiz i Álex Baena va ser escandalós. Amb acrobàcies pròpies d’artistes de circ i Montilivi amb la seva rialla, fent l’onada. A la graderia, una setmana més, tothom es preguntava si aquell no era el millor partit del curs. Stuani, abans del descans, va rematar com només ho fa ell. I el resultat encara hauria pogut ser més gran, però una vaselina de Samu es va estavellar al travesser. Quan Guillermo va retallar les diferències l’estadi va deixar els seus aires de grandesa a un costat, però a diferència d’altres cops, això ja no és un problema: l’equip sap patir. I compta amb l’uruguaià, que va signar el seu 96è gol al club.