El Morral, una tresca dura i agosarada per terres de Bóquer

PalmaEn aquest itinerari ens endinsam pel paisatge salvatge i indòmit de la serra del Morral, a Pollença. Tot i la persistent empremta humana al llarg de milers d’anys al voltant de la vall de Bóquer, la tresca per aquestes serres que fiten el paisatge pollencí al voltant del port (‘u’ moll, en la variant pollencina) i s’alineen amb la península de Formentor és dura i agosarada. Per tant, requereix experiència i seny, a parts iguals, a més de certa dosi d’orientació. L’esforç paga la pena per les excel·lents vistes que ens regala la caminada al llarg de tot el recorregut. El nostre punt d’inici se situa en el camí de Bóquer. Recordau que el port de Pollença està connectat amb les següents línies de transport públic: L-301, L-321 i L-322 (consultau-ne horaris i disponibilitat al web tib.org)

La ruta

[00 min] El camí de Cala Bóquer està perfectament senyalitzat, es troba a 800 metres de la parada del bus en direcció a Formentor. El situam a l’esquerra de la tercera rotonda de la circumval·lació del port de Pollença (Ma-2200) que connecta la carretera general, a l’altura de la rotonda del Canadair, amb l’inici de la carretera del far (Ma-2210), per darrere l’aeròdrom militar (La Base). [10 min] Les primeres passes de muntanya les donam pel camí de Bóquer, a l’esquerra d’una esplanada habilitada com a aparcament. La via sense asfaltar s’eleva suaument fins a la base del coster de la punta Roja, contrafort integrat dins la serra d’Albercuix o del Morral, on s’ubiquen les cases [15 min]. Hi trobarem barreres que es poden obrir sense cap problema i que hem de deixar ben tancades un cop superades.

“Les cases de Bóquer s’aixequen davant una ampla carrera, amb bona vista; tenen diversos blocs constructius: la part de l’esquerra correspon a la casa dels amos i la de la dreta a la dels senyors. Les edificacions actuals tenen l’origen a mitjans del segle XVII, però foren molt reformades i ampliades l’any 1902. [...] A la dreta del tot hi ha un mur d’una sola planta, amb coronament de merlets, que acull un portal rodó coronat per una cartel·la amb la inscripció ‘Bóquer’ segons epigrafia modernista, corresponent a les reformes de començament del segle XX, i comunica amb un patiet o clastreta. A la dreta, s’aixeca la torre de defensa, del segle XVII, de planta quadrangular, alçat de tres plantes i coronament merlat. [...] Actualment, des de finals del segle XIX, la finca és propietat de la família Capllonch, que Joan Capllonch adquirí. Un dels propietaris de Bóquer més destacables fou el músic i compositor Miquel Capllonch i Rotger (1861-1935), fill il·lustre de Pollença, qui l’heretà del seu germà, l’esmentat Joan.” (Històries, curiositats i tradicions de Mallorca n.51, Gaspar Valero i Martí).

Sortim de l’esplanada de davant les cases per un camí ample que s’enfila ràpidament i que gira cap a la dreta, entre mates i garballons. [20 min] Superat un estret entre quatre penyals disforjos, caminam uns 50 metres i sortim del camí que baixa a la cala per la nostra dreta, seguint un tirany flanquejat per garballons de bona mida i amb ganes d’esgarrinxar-nos les cames. Hem d’agafar com a referència una ampla fesa en els cingles que tenim al davant, sota el penyal Roig i aconseguir arribar a l’inici d’aquesta. Superar el pas de la Bretxa, també esmentat com el pas dels Garballons, no és una empresa fàcil, amb molta paciència aconseguirem assolir l’entrada de l’estreta i rosta canal que dona accés al pas [45 min]. El recorregut pel seu interior és més net que el tram d’aproximació, però el fort pendent i qualque petit passet ens obligarà a posar les mans per ajudar-nos. [55 min] La sortida del pas ens deixa sobre una ampla balconada sobre la vall de Bóquer. Aquesta és una ruta que freqüenten sovint els practicants de l’escalada esportiva.

Ben davant nostre s’alça el penyal Roig (267 m). Una paret seca recorre la carena de cap a llevant, perpendicular a la penya. La seguim pel costat esquerre per un tirany que avança paral·lel a la vall per un coster vestit de carritxeres, mates i garballons, per sota dels penyals del puig. El nostre objectiu és arribar a un coll [1 h 25 min] que separa el penyal Roig del puig del Morral. Tot el paisatge que ens envolta ens obliga a fer contínues parades per copsar-lo amb la mirada. El puig de Maria és ràpidament identificable. Com si volguessin protegir-lo, per darrere s’alcen els cims de la vall de Colonya, a més de la cuculla de Fartàritx, el puig de Ca de Míner i el Tomir que formen un corredor de pedra tot assenyalant el puig Major de Son Torrella.

Murades ciclopies

Des del coll, una opció és fer el penyal Roig o, senzillament, acostar-nos a les restes de dues murades ciclopies concèntriques, amb indicis d’altres tipus de construccions adossades. Segurament procedents d’èpoques prehistòriques, de les quals alguns investigadors assenyalen que podrien haver estat reaprofitades en èpoques més properes en el temps, com ara en els segles foscos que seguiren a la invasió dels vàndals que suposaren la fi de l’imperi romà. Sigui quina sigui la nostra opció, des del coll del penyal Roig hem de continuar cap a gregal per assolir l’objectiu final de la ruta, el puig del Morral.

Arrancam del coll amb fort desnivell cap al camí cap al cim del Morral. Una pujada rosta que supera els cent metres de desnivell i que hem d’afrontar amb molta paciència i esment. El terreny és exigent i vertiginós, per la qual cosa no convé despistar-se per evitar incidents. [1 h 45 min] El premi d’aquest cim de nom desconegut és, de nou, una extraordinària vista sobre l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana. A partir d’aquí, les fites ens adrecen per damunt una carena que es precipita dins la vall de Bóquer; mentrestant, la nostra vista s’obre cap a les aigües que banyen la cala i les terres ermes de la Troneta i la punta Salada. Conscients que encara ens queden quatre grapades fins a assolir el vèrtex geodèsic que corona el cim del Morral, ens ho prenem amb calma i bona lletra.

De tant en tant, algunes fites ens confirmen que som en la bona direcció. En una estona ens situam als peus del capcurucull. Per arribar a fer cim haurem de fer una petita grimpada no exempta de dificultat. En tocar el cilindre formigonat –un dels 154 vèrtexs geodèsics que tenim a Mallorca– podem dir que ja som dalt del puig del Morral (353 m) [2 h 05 min]. Per a la tornada, just cal desfer el camí fet fins aquí. Hi podem sumar dues hores més [4 h 10 min].

@Fita_a_Fita