El Morralàs, l’estrep nord de la serra dels Pinotells

PalmaLa Moleta Rasa i el Morralàs són dues fites inequívoques de la finca pública de Son Fortuny. Una, la primera, perquè se situa ben bé damunt la línia divisòria entre ambdues possessions, que coincideix també amb la partió de terme. L’altra, la segona, perquè són un conjunt de penyals, l’estrep nord de la serra dels Pinotells, tallats a plom, des dels quals es domina clarament el vessant marítim d’aquesta part de la Tramuntana, Patrimoni de la Humanitat.

Son Fortuny, avui migpartida, era la possessió més gran d’Estellencs i s’estén pel vessant de tramuntana del puig de Galatzó (1.027 m). Ocupa la part més elevada del terme amb un 40% de superfície municipal, fet que justificava la dita popular “si tomba, tapa”. L’any 1981, el Consell de Mallorca va adquirir una franja de 283,5 ha –gairebé la meitat de l’extensió de tota la possessió– situades a la part meridional i manco productiva de la finca, declarada d’Utilitat Pública el 1983. El punt d’inici de la ruta el situam en el km 97 de la carretera de la Tramuntana (Ma-10). Hi podem accedir a peu des d’Estellencs, on arriba el transport públic, seguint el GR-221, la qual cosa suposaria haver d’afegir prop de 3 h més en total a la caminada.

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des de la carretera per la pista de terra que puja a la Boal de les Serveres i la coma d’en Vidal. Les nostres primeres passes s’integren en un tram del GR-221 (Ruta de Pedra en Sec), que no farem sencer perquè ens desviarem abans per anar a cercar el pas del Cossi. D’entrada, el camí és bo de fer, una miqueta costerut al principi, però ample i còmode. La pista que recorrem és una obra dels anys 70 que substituí un vell camí de carro. Ara travessa un coster vestit de pins i que en un passat llunyà devia conformar petites rotes i ranxos de carboner.

Després d’un grapat de revolts, arribam a una bifurcació important [15 min], als peus del Morralàs (660 m); cap a la dreta la pista continua ascendint en direcció al refugi de la coma d’en Vidal i el Capdellà. Nosaltres prendrem el camí de l’esquerra, senyalitzat com boal de les Serveres i puig de Galatzó. A l’inici, és una tirada tranquil·la i planera, però de cop pren empitada per guanyar un petit replà on trobam una senzilla àrea recreativa, amb taules i bancs de fusta [20 min]. Un espai abrigat per un bell alzinar, un lloc ideal per fer una pausa d’hidratació abans de continuar la caminada. El camí més ample continua cap a llevant en direcció a la font de Dalt i la boal, un antic corral de bous situat a escassos minuts del lloc on ens trobam. També és el que es fa servir com a via de retorn del Galatzó, en el circuit que s’enfila dalt del cim des del pas de na Sabatera.

Sortim de l’àrea recreativa pel camí que, senyalitzat com a pas del Cossi i puig de Galatzó, neix a la nostra dreta i que pren cap a ponent. Es tracta d’un vell camí de ferradura que descriu una sèrie de revolts per salvar un pronunciat desnivell fins a arribar al coll del Morro (480 m). Els penyals del cingle Redó, a la nostra dreta, i del morro de les Serveres, a la nostra esquerra, li atorguen un aire èpic a la nostra senzilla pujada. A la sortida del pas [35 min], trobam un indicador de fusta que ens recorda la direcció a seguir cap al puig de Galatzó, a l’esquerra. Aquí, giram a la dreta (sud/sud-oest), pel senderó, ben fitat, que neix just al costat de l’esmentat cartellet de fusta, i planer, però que aviat s’enfila per anar a cercar un nou collet [45 min], entre la Moleta Rasa, a l’esquerra, i el Morralàs, a la dreta.

En aquest punt, deixam el camí principal, que continua cap a la serra dels Pinotells i el comellar de les Sínies (sud/sud-oest), i giram en sec a l’esquerra per seguir un enfilall de fites, ben clares, que ens han de guiar cap a llevant fins al cim de la Moleta Rasa. La pujada la feim fora camí, encamellats sobre la partió de terme d’Estellencs i Calvià, que és també la separació entre les finques públiques de Son Fortuny i de Galatzó. És un coster no gaire rost, rocallós i amb escassa vegetació. [1 h 05 min] N’assolim el cim i feim una panoràmica de 360 graus per gaudir de les vistes que ens regala, tant del puig de Galatzó com de la Moleta de l’Esclop, a més de la resta de pugets, morros i morralassos que conformen la geografia d’aquest entorn.

Fins al capcurucull

Desfeim passes fins al camí principal [1 h 20 min] i continuam la nostra marxa cap a llebeig. Iniciam una breu i suau remuntada, senyada amb una bona fita, per després continuar una altra breu i suau capdavallada que ens aboca sobre una mena de collet [1 h 35 min]. Aquest punt és on el camí es bifurca, per l’esquerra cap al comellar de les Sínies (finca pública de Galatzó) i per la dreta cap a la serra dels Pinotells (finca pública de Son Fortuny). Nosaltres, ni una cosa ni l’altra. Brúixola en mà, orientam les nostres passes cap al nord. Hi trobarem fites disperses, però hem d’anar traçant una diagonal ascendent en el coster que tenim al davant, sense enfilar-nos del tot dalt de la carena, perquè el Morralàs ens queda, precisament, a l’extrem nord d’aquesta serreta. Poc més o manco, hem d’anar a sortir a un punt de la carena on es fa ben visible el desnivell entre la serra dels Pinotells i la punta del Morralàs. Cercam el punt més accessible per acostar-nos-hi i escometre una senzilla grimpada fins al capcurucull [2 h 05 min]. Sense ser difícil ni perillós, sí que cal prendre’s aquesta part de la ruta amb molta precaució i seny (seny de bèstia vella, com deia el meu pare). Paga la pena fer una bona aturada i gaudir de ple de les immenses panoràmiques que ens regala el Morralàs. Als nostres peus, podem veure la coma d’en Vidal i la pista que hi comunica des de la carretera.

La baixada la farem pel mateix camí. D’entrada, en haver baixat del darrer puig ens hem d’orientar cap a migjorn per traçar una nova diagonal descendent fins al punt abans descrit. Un cop hem recuperat el sender principal, prenem cap a la nostra esquerra en direcció al pas del Cossi, que ens ha de conduir a la boal de les Serveres i d’aquí a la pista de la coma d’en Vidal fins a arribar a la carretera, Ma-10 [3 h 15 min].

@Fita_a_Fita