Els motius de Flick per creure en la resurrecció de De Jong
El neerlandès s'ha estrenat aquesta temporada i el manual de l’entrenador pot beneficiar-lo
BarcelonaFrenkie de Jong afronta la seva sisena temporada al Barça i la realitat, fins ara, és que el seu rendiment no ha estat a l'altura de les expectatives. Va arribar com un dels migcampistes més prometedors d'Europa i fins i tot alguns consideren que s'ha consolidat com un dels jugadors més valuosos en la seva posició. Però aquest és un raonament que obeeix més a l'esperança o a la il·lusió que així sigui que no a l'observació mínimament abundosa, o honesta, del futbol que es juga a Europa i dels migcampistes de gran qualitat que hi ha repartits arreu del continent. Encara que sovint no ho sembli, el futbol també es juga en ciutats que no són Madrid ni Barcelona. I no, el De Jong del Barça no ha estat mai top 3 dels migcampistes d'Europa.
El neerlandès venia de l'Ajax, i sempre hem sentit que Ajax i Barça comparteixen un mateix estil. En aquest sentit, l'adaptació semblava bufar i fer ampolles. La realitat sempre és més capritxosa. Ajax i Barça, units per Johan Cruyff i una mirada futbolística similar, han cultivat al llarg dels anys un estil ofensiu i amb la pilota com a protagonista. Però per executar aquest estil s'hi han aproximat de manera diferent. L'Ajax, el de Ten Hag en particular, feia un futbol funcional (trobareu teòrics que en diuen d'una altra manera). Els jugadors es relacionen bàsicament amb la pilota, i no tant amb l'espai, i es van agrupant al voltant d'ella per entrar-hi en contacte i que vagi florint el talent, l'espontaneïtat i les relacions que cadascú sigui capaç de generar. El futbol de posició que ha practicat el Barça durant els anys de Guardiola, per exemple, i que Xavi va intentar reproduir sense èxit, no és pas rígid, com alguns crítics el cataloguen, però sí que dona gran importància a l'ocupació racional del camp i dels espais.
De Jong gairebé sempre s'acosta al company que té la pilota perquè així sent ell el futbol, és la seva naturalesa. Com a migcentre no és rigorós a nivell posicional i com a interior no para quiet. No vol, ni tampoc sap (perquè no és sinuós en el gir), ubicar-se entre línies per rebre i tombar. Prefereix veure-ho tot de cara i entrar en contacte amb la pilota com més vegades millor. Un cop la té, no sempre calibra correctament a quants tocs cal jugar o si la conducció que farà té alguna mena de sentit tàctic. Però justament aquesta, la conducció, és la seva gran virtut com a futbolista. Ben orientada, pot ser un recurs molt interessant per al Barça de Flick. Serveix per superar línies rivals o escapar-se de la pressió.
L'entrenador alemany aposta per un futbol ofensiu, valent, voraç i agressiu. El seu estil té elements que recorden alguns dels millors equips del Barça de la història. Alguns professors de tàctica i formadors experts en el joc de posició distingeixen tres estadis dins d'aquesta proposta: un període inicial més ortodox en què cada jugador es familiaritza amb la seva posició i rols associats; una segona etapa en la qual el futbolista ja és capaç de relacionar-se amb el seu entorn immediat i poder fer coses que no són les estrictament encomanades a la seva posició, i finalment el tercer estadi, que és quan tots plegats ja tenen tal comprensió del model i capacitat d'interpretació que el joc esdevé lliure quant a ubicacions.
Aquest tercer estadi, de dinamisme més accentuat, és probablement allò que Flick té al cap per al seu Barça i, en certa manera, conflueix amb l'estil futbolístic que De Jong va fer seu a l'Ajax. Durant els mesos vinents comprovarem si això ajuda a veure una bona versió del neerlandès. El Barça seria un equip amb encara més recursos.