Els motius pels quals a Anglaterra se'n riuen de la Lliga de Tebas

BarcelonaPer segon any consecutiu, la Lliga ha tornat a quedar fora del podi dels campionats nacionals que més gasten en el mercat de fitxatges estiuenc. Tot i incrementar un 43% la inversió realitzada l’estiu passat, fins als 559 milions de dòlars (542 milions d'euros), ha quedat per darrere de la Premier League, la Serie A i la Ligue 1, segons l’International Transfer Snapshot 2024, estudi que elabora la FIFA amb dades reals a tancament del mercat. Segons es desprèn de l’informe, la inversió conjunta dels clubs del campionat espanyol li ha permès superar la Bundesliga i la Saudi Pro League, que l’any passat l’havien superat. 

Això sí, la inversió d’enguany encara ha estat un 49% per sota dels 1.060 milions d’euros que els clubs espanyols van gastar l’estiu del 2019, l’any previ a l’esclat de la pandèmia. La Premier, tot i retrocedir un 15,5% interanual (1.527 milions d’euros), manté la seva despesa en reforços un 24% per sobre de la registrada el 2019. No és l’única gran lliga europea que es manté per sobre de les xifres prèvies a la pandèmia: la Ligue 1 ha millorat un 22% aquesta partida respecte a l’any previ a l’esclat de la covid, fins als 629 milions, mentre que a la Serie A l’increment és del 17%, fins als 745 milions. La Bundesliga, amb 517, s’ha quedat tot just un 1,2% per sota d’aquell any. 

La Lliga, per tant, és la que es manté més lluny de les xifres prepandèmia. L’austeritat de la major part dels seus clubs s’explica a través de conceptes com les palanques, la regla 1:1, les cessions amb opcions i obligacions de compra o els avals. Una terminologia més financera que futbolística que resulta obligada per comprendre fins on pot arribar cada entitat. Per entendre per què els clubs de la Lliga encara inverteixen menys que els de la Premier League, la Serie A o la Ligue 1 cal remuntar-se al 2013. Aquell any, Javier Tebas va decidir aplicar una línia vermella en forma d’un restrictiu límit salarial que tenia per objectiu sanejar el futbol espanyol, que arrossegava un deute de 650 milions amb Hisenda i de 16,6 milions amb la Seguretat Social i que va propiciar diferents descensos administratius. 

Si bé ha anat evolucionant amb el pas dels anys, aquest sistema d’inscripció de futbolistes és, encara avui, el més restrictiu d’Europa. El que per a alguns significa un hàndicap a l’hora d’acudir al mercat a la recerca de nous fitxatges, és en realitat un mecanisme que pretén salvaguardar la solvència dels clubs. Des de fa alguns anys, els clubs de la Lliga han de fer un treball previ –aportar documentació financera entre abril i juny– per tal que la patronal estableixi el límit salarial que tindran disponible cada un aquell estiu. L’escàs marge de què disposen la majoria de clubs provoca que hagin de vendre els seus millors actius per generar fair play financer i poder inscriure nous jugadors. És a dir, que estiu rere estiu la Lliga es va descapitalitzant a costa d’altres campionats amb mesures menys restrictives. 

El València (Mamardashvili), el Vila-real (Jørgensen) i el Mallorca (Rajkovic) han fet caixa amb els seus porters, un destí al qual s’ha resistit l’Espanyol, que ha mantingut Joan Garcia tot i les ofertes de l’Arsenal, reticent a pagar la seva clàusula. La Reial Societat (Le Normand), l’Osasuna (David García) i Las Palmas (Coco) han venut tres defenses clau. Els txuri urdin (Merino), el Betis (Fekir) i el Girona (Aleix Garcia), també s’han hagut de desprendre de talent al mig del camp. La posició on han quedat orfes més equips és, però, la davantera: Míchel ha perdut Dovbyk; l’Espanyol, Joselu i Braithwaite; el Vila-real, Sørloth; el Sevilla, En-Nesyri i Ocampos; el Celta, Larsen, i, finalment, el Getafe, Ünal. Sortides doloroses que han hagut de substituir amb reforços de menys cost i nivell. 

La inversió mitjana per club a la Lliga ha estat de poc més de 27 milions, i només set entitats (Barça, Girona, Atlètic de Madrid, Reial Madrid, Vila-real, Reial Societat i Betis) l’han superat. La Premier ha gairebé triplicat aquesta xifra, amb una despesa de 76 milions per club. De fet, onze equips han gastat més de 100 milions d’euros, i tres (Chelsea, Brighton i Manchester United), fins i tot, han superat els 200. 

Són diversos els factors que expliquen aquest contrast entre dos campionats que, el 2019, van gastar pràcticament el mateix (1.060 milions la Lliga i 1.227 la Premier).  El primer està vinculat amb els drets televisius: el campionat anglès cobrarà enguany 1.486 milions de lliures (1.764 milions d’euros), un 50% més del que facturarà la Lliga cada any pels seus drets audiovisuals entre 2022 i 2027. De cara al cicle 2025-2029, a més, el torneig britànic augmentarà aquesta partida un 4%, fins als 1.675 milions de lliures anuals (1.988 milions d’euros). Això permet que, per exemple, el cuer de la Premier rebi cada any més de  100 milions de lliures (118 milions d’euros) per aquest concepte, més del doble del que reben cada temporada la meitat de clubs de la Lliga. Cal recordar, a més, que des de la temporada 2021-22 CVC s’endú el 10,95% dels drets audiovisuals dels clubs de Primera. Molts clubs, a més, encara no han aconseguit augmentar prou els seus ingressos ordinaris amb els recursos de la LaLiga Impulso. 

Un altre dels motius és la presència de holdings liderats per empresaris multimilionaris que es posen al capdavant de clubs que, a banda de tenir més ingressos ordinaris, també tenen més flexibilitat a l’hora de gastar en fitxatges i salaris. En els últims anys, de fet, bona part dels clubs anglesos han arrossegat números vermells. Una situació que el torneig anglès està intentant corregir, primer amb sancions de punts als clubs que incompleixin les normes de sostenibilitat i després limitant la despesa en salaris a un màxim del 85% dels ingressos que generi cada entitat. La realitat, però, és que només en aquest mercat estiuenc els clubs anglesos han acumulat un saldo negatiu de 398 milions d’euros, deu cops més del que han registrat els de la Lliga (38,9 milions). La Serie A i la Bundesliga també han tancat l’estiu gastant més del que han ingressat: 362 i 81 milions, respectivament. Del Big5 europeu, només la Ligue 1 presenta un balanç positiu, de 53 milions. El repte de la Lliga de Tebas és, doncs, seguir sent competitiva sense deixar de ser sostenible.