Què mou dos joves de Blanes a deixar-ho tot per crear una cursa que travessa els Pirineus?

BarcelonaLa música sonava a tot volum aquest matí a Ribes de Freser. No hi havia ningú que no portés un somriure esculpit a la cara. Alguns saltaven, d'altres ballaven, però tots estaven pendents del Jordi i el Tomàs, els mestres de cerimònies. 70 corredors portaven tot l'any esperant la gran cita que els permetrà travessar el Pirineu català en una cursa de 240 km i 15.000 m de desnivell positiu dividida en set etapes. Per si la gesta no fos de per si espectacular, ho faran amb els seus, ja que la Pyrenees Stage Run es corre per equips de dues o tres persones. El somni de dos corredors amateurs i les seves ganes de crear una experiència ha resultat una aventura única. I ja han donat el tret de sortida.

Tomàs Llorens va ser el primer instigador d'aquesta bogeria que ha travessat fronteres. "Ens vam conèixer al grup fondista de Blanes, que és el grup de corredors del poble. Va ser quan em vaig fixar en la Transalpine Run, una cursa de 7/8 que travessa els Alps en la qual els organitzadors t'ho munten tot. Jo vaig mirar si això es podia fer al Pirineu i li vaig dir al Jordi i ell em va dir que endavant, que ho fèiem", recorda. La decisió va ser fàcil. Tots dos volien fer un gir en la seva vida. El Tomàs, doctorat en biotecnologia, i el Jordi, llicenciat en administració i direcció d'empreses, sentien un neguit a dins que aquest projecte els va apaivagar.

"Em vaig plantar a l'any 2014 amb un fill i la vida feta. I em vaig plantejar: «¿Ara he d'estar tota la vida així?» Pel meu caràcter em costa molt estar tancat en un despatx i quan el Tomàs em va venir a dir això, a mi se'm va obrir el cel. Era ara o mai. Nosaltres teníem clar que això havia de funcionar, però teníem la inconsciència i la il·lusió de fer-ho a parts iguals", reconeix Jordi Vissi. En el moment en què van prendre de determinació d'embarcar-se en aquesta aventura, el vertigen era gairebé nul. La il·lusió i la convicció que havia de sortir bé els van empènyer a dedicar-hi tots els seus esforços. Ara, quan miren amb perspectiva d'on venen, el salt sembla molt més alt. "El vertigen al principi era relatiu. Ara te n'adones, quan mires enrere i penses: «Ostres, d'aquí he saltat? Hem fet tot això?» Sempre hem tingut molt present que això era una cosa que havíem de fer. Tot comporta un risc en aquesta vida. Si no el prens no ho saps, i per sort el vam prendre junts. Agafats de la mà és més fàcil saltar que no pas sol", confessa el Jordi a l'ARA.

Quan la decisió estava presa, calia saber per on començar. Hi va haver errors, es va aprendre d'aquests errors i ara la cursa que ha començat aquest diumenge a Ribes de Freser s'ha convertit en una experiència que combina la passió per la muntanya, la competició i el turisme per paratges espectaculars. "És molt diferent de fer una cursa de poble o d'un sol dia. Hi ha complexitat afegida, i és que la PSR és una cursa per etapes amb un recorregut lineal. Les que hi ha a l'estat espanyol tenen un punt base i a partir d'allà els corredors són portats a diferents llocs del territori. Nosaltres el que fem és sortir d'una punta del Pirineu i anar fins a l'altra punta, passant en dues etapes per Andorra", radiografia el Tomàs, que s'encarrega sobretot de la part organitzativa de la competició.

Entre tots dos ho fan tot. La gestió dels corredors i dels voluntaris, els allotjaments, el marcatge i desmarcatge del recorregut, les arribades i sortides, la comunicació entre els organitzadors, els permisos dels parcs naturals... "La gent no ho veu això i ens pregunta que què fotem tot l'any [riu]. És un no parar!", explica el Tomàs amb un somriure d'orella a orella. Tot l'any està dedicat a fer que aquests dies siguin inoblidables tant per als corredors com per als voluntaris, part imprescindible de la PSR. "Un voluntari que ve a la nostra cursa no guanya res, però no paga res en deu dies", encoratja el Tomàs.

Els corredors, en canvi, com és habitual, han de pagar la seva inscripció. La prova es pot viure de diferents maneres segons la tria del corredor a l'hora de fer la inscripció. Si l'equip tria el pack complet, en què l'organització es fa càrrec de tot, haurà d'abonar 1.250 € per persona. Les opcions són variades fins a arribar al pack bàsic, que inclou la inscripció i el sopar de cada dia –moment molt especial, confessen els organitzadors– i que parteix dels 750 € per persona.

"Ens agrada muntar-ho tot amb cara i ulls. Es fa un brífinga l'arribar, l'entrega de material, els check-in dels hotels... Cada dia volem muntar una sortida com si fos una cursa normal i corrent, no anem allà i diem: «Au, a córrer!» Després, una arribada com Déu mana amb servei de fisioteràpia i un avituallament per dinar i descansar", confessa el Jordi sobre una cursa que reuneix corredors d'arreu d'Europa. Alemanys, danesos, neerlandesos... Fins a 15 nacionalitats s'han aplegat a Ribes de Freser per emprendre aquesta aventura.