El Mundial és molt més important que el Barça (es veu)
El maleït virus FIFA ha fet estralls al Barça. Bé, de moment, perquè l'aturada de seleccions encara no s'ha acabat. Jules Kounde, Ronald Araujo i Memphis Depay s'estaran un bon grapat de jornades sense jugar, precisament ara que el club es juga les garrofes en un mes d'octubre d'infart. Mai és bon moment per lesionar-se, però molt menys quan tens en l'horitzó imminent disputar-te el liderat de la Lliga contra el màxim rival i, sobretot, el futur a la Champions.
Més enllà de la inoportunitat de les aturades de seleccions, que fan més nosa que servei a tothom –menys per als que en fan negoci–, sorprèn la diferència abismal que hi ha en tracte dels equips cap als futbolistes. Penso, sobretot, en les sessions d'entrenaments, concretament a nivell físic, i en el control dels jugadors. Les lesions són mala sort, sí. Però podrien minimitzar-se si hi hagués un ecosistema de supervisió molt més acurat.
Vam saber, a través d'un informe més que detallat explicat per la periodista Marta Ramon a RAC1, com eren de meticulosos Xavi Hernández i el seu staff a l'hora de vetllar per la salut dels futbolistes. Fins i tot se'n controlava les hores i la qualitat del son. Entrenaments individualitzats, menús personalitzats i consells constants per garantir un dia a dia més en forma i amb menys lesions. Resultat? Cap lesió important al Barça en les primeres jornades de Lliga... fins que han arribat les maleïdes seleccions.
Però els problemes no s'acaben quan els jugadors tornen a casa; si és que ho fan. Dembélé, per exemple, va finalitzar amb molèsties el seu primer partit amb França però tot i així es va quedar a la concentració bleu. No fos cas que deixés de fer punts per ser al Mundial de Qatar –del qual, per cert, ja tindrem temps de parlar-ne un dia d'aquests.
Els problemes segueixen quan algun jugador s'ha lesionat de gravetat i ha de pactar el tractament amb els metges. A Ronald Araujo li van posar sobre la taula la possibilitat d'operar-se. Passar pel quiròfan vol dir fer net i recuperar-se amb moltes més garanties. Però –sempre hi ha un però– implicava també un temps de recuperació més llarg. Ha decidit no operar-se, fer un tractament conservador. S'estarà unes 7-8 setmanes de baixa. Hi té dret? Esclar! Ara bé, què implica? Oh, meravella... Que arribarà a temps per al Mundial. Justet, però a temps. Mala peça al teler quan disputar un torneig de seleccions passa per sobre dels interessos del club que, religiosament, mensualment i milionàriament, et paga cada temporada.